Dani Alves o la punta de l’iceberg

Fa un any que Dani Alves va entrar a presó preventiva acusat de violació. Un temps durant el qual el concepte de consentiment ha estat recurrentment a debat en el món de l’esport, especialment, amb l’esclat i les conseqüències del cas Rubiales, però també amb altres episodis que formen part de l'amalgama de la cultura de la violació, tan arrelada en l’àmbit del futbol. Tot i l’àmplia anàlisi existent, és alarmant veure fins a quin punt l’exjugador del Barça continua gaudint del seu privilegi d’home heterosexual —ric i famós— en el tracte mediàtic que rep de manera majoritària. Per a molts, continua sent l’excampió blaugrana a qui, per una ximpleria, li hauran esguerrat la vida. Perquè quedi clar, hi ha hagut multitud de portades amb Alves plorós i les seves frases exculpatòries amb tipografia de grans dimensions.

Costa fer caure les estructures que avalen i protegeixen l’home per sistema. Consentir o no consentir: aquesta hauria de ser l’única qüestió. Els possibles atenuants o excuses que busquen els que ara es veuen perillosament davant del mirall demostren fins a quin punt s’han normalitzat vexacions i agressions de tota mena. Quan es van conèixer els fets de la nit de Sutton, vam preguntar-nos quantes noies abans que aquesta haurien estat en un reservat d’una discoteca patint abusos d’un futbolista i haurien callat per por que no les creguessin. Vam plantejar-nos quantes noies podrien haver assumit que el seu consentiment no tenia cap valor només pel fet de travessar voluntàriament una porta que no sabien que era irreversible. És esgarrifós preguntar-se quants Alves ho deuen haver fet i quantes dones suporten la ferida. No ho sabrem mai perquè està tot enfonsat en un iceberg banyat d’impunitat.

Molt hem de canviar socialment si s’ha tornat a posar el focus en la suposada culpa de la víctima per haver ballat més o menys provocativament amb un home que, confós per l’alcohol, creia que no estava fent res malament —per molt que hagi canviat 40 vegades la seva versió del relat—. Però no patiu: per evitar aquests embolics, es veu que hi ha qui aconsella als joves futbolistes que paguin prostitutes i així tindran el consentiment garantit a canvi de diners, estiguin o no borratxos. Potser els podran ajudar els senyorots amb molt de pes que, en dinars de feina amb periodistes, fan gala dels seus coneixements sobre clubs de llums vermells. ¿Això és el que val la vida d’una dona? L’ombra de Dani Alves és massa allargada.