Un crit jove (i en català) per demostrar que un altre futbol és possible

BarcelonaLluny queda el record d'aquell febrer del 1973, quan el Sant Andreu va imposar-se per 1-0 al Betis a la Copa en un Municipal de Santa Coloma ple de gom a gom. Per descomptat, centenars de bètics van donar suport als seus jugadors aquell dia en què van imposar-se els homes de Gustau el gitano Biosca, llegenda barcelonista. El Betis sempre mou molta gent a Catalunya, com passarà aquest dimecres, quan els dos clubs es retrobin a la Copa (19 hores), en aquesta ocasió al Narcís Sala en un partit d'eliminatòria única. L'afició andalusa, però, patirà per fer-se sentir: al Narcís Sala s'anima més que en molts camps de Primera.

Sí, aquell 1973 queda lluny. Poca gent recorda aquell Sant Andreu que jugava a Segona i arribava a somiar en un ascens que mai va produir-se. Pel mig, el club ha patit descensos i li han trencat el cor uns quants cops, i s'ha forjat una identitat amb derrotes que costen d'oblidar, com aquell play-off del 1992 d'ascens a Segona en què l'àrbitre Japón Sevilla va fer tot el que va poder per evitar el triomf a Lugo, i va provocar que Ramon Maria Calderé perdés els papers i l'acabés agredint. Play-offs perduts com aquell contra el Barça de Luis Enrique a casa, o el darrer, fa pocs mesos a Zamora. Derrotes que ara milers d'andreuencs volen convertir en triomfs, inspirant-se en dies de glòria com l'ascens del 2023 a Segona RFEF a Salamanca amb més de mil aficionats catalans desplaçats sota la pluja.

Després d'anys en què la mitjana d'edat anava fent-se massa gran a la graderia, el Sant Andreu viu una època dolça en aquest renéixer del futbol català. Si el 2022 tenia 1.000 socis, ara passa dels 4.000, molts d'ells joves. Juntament amb el seu gran rival, l'Europa, lideren un renaixement del futbol popular. "És una bogeria. Fa cinc anys no hi havia més de 1.000 persones un diumenge a les 12 del matí, i ara no baixem de 2.500 cada partit. Vaig caminant al camp i cada cop veig més samarretes. Potser hi ha un punt de desafecte al futbol d'elit, cada cop més car. I un punt d'èxit nostre per cuidar el que fem. Qui s'acosta al camp vol repetir", diu el periodista Aleix González, un dels responsables de les transmissions de la UESA, com és conegut popularment el club.

El partit contra el Betis també servirà per estrenar una nova versió de l'himne del club, el Flames i ginesta. Els germans Júlia i Pau Serrasolsas han enregistrat el nou cant del Sant Andreu amb un nou estil i unes lleus variacions en versos concrets per actualitzar-lo. Els germans Serrasolsas són els Ginestà, un dels grups de moda de la música catalana: "En aquest cas actualitzem l'himne a títol personal. Hem fet l'himne amb un grup de músics diferents dels que ens acompanyen al grup. Ho hem fet amb amics del barri, per adaptar l'himne a l'ambient del Narcís Sala", explica el Pau. Com si fos una manera de deixar clar que aquesta versió de l'himne la fan per amor a l'equip del seu barri. O del seu poble, més ben dit, ja que molts andreuencs no se senten barcelonins: ells són de Sant Andreu de Palomar.

"A Sant Andreu som així. Els darrers anys hem rebut molta gent que arriba d'altres barris. Els lloguers van pujant, potser no tant com a l'Eixample o Gràcia, però van pujant. I el futbol és una via d'integració dels nous veïns, els acollim al camp. Des que tinc memòria que el futbol es viu d'una forma especial, tot i que quan era petit l'ambient era diferent. No es cantava i la mitjana d'edat era més alta. Som una zona amb un gran moviment veïnal, amb un fort associacionisme i on ens seguim creient poble tot i ser un barri. Coses que et fan sentir part d'una comunitat", explica el Pau, que va ser a Salamanca el 2023 i fa poques setmanes al derbi al camp de l'Europa, aturat amb 3-5 a favor de Sant Andreu quan va caure una tanca. Un partit que encara s'ha de finalitzar. Tot i que no va acabar bé, va ser una festa grossa del futbol popular barceloní. Dos clubs que no paren de créixer, que han eliminat rivals de Segona a la Copa i que esperen que l'Ajuntament els acompanyi modernitzant els seus vells estadis municipals. Amb un creixement social espectacular, amb joves que defensen valors clars, contraris al racisme i l'homofòbia, i on es cuida un territori i una llengua: el català.

L'any 2023 el Sant Andreu ja va tenir l'encert d'aliar-se amb la marca Meyba. "La fusió va beneficiar a tothom. No va de diners, va de simbolisme, de catalanisme i de projectar el futbol català", explica el portaveu del club, Gerard Álvarez. Meyba, una marca fundada durant la dècada dels anys 40 a Barcelona pel publicista Joaquim Mestre i el modista Josep Ballbé, va ser famosa als anys 80 per vestir com clubs com el Barça i l'Espanyol. Fa poc la marca ha estat recuperada per tornar al futbol, i ha ajudat a cuidar la nova estètica del Sant Andreu trobant un equilibri entre modernitat i nostàlgia. El club andreuenc ha anat cuidant els detalls els darrers anys per deixar clar que té les arrels en una comunitat activa, amb iniciatives contra la violència de gènere. Per exemple, Open Arms va ser patrocinador en partits importants, com el de la Copa del Rei l'any 2019 al Cívitas Metropolitano contra l'Atlètic de Madrid. "El fet de rebre el Betis és especial, un equip amb aficionats que juga competicions europees. Serà una gran festa. Fa anys que veiem aquest creixement. El futbol popular fa que la gent se senti més arrelada. Molta gent busca la proximitat amb els jugadors, un futbol més autèntic" diu el portaveu, soci de tota la vida. "Fa 20 anys que sóc soci i gaudeixo d'aquests anys" afegeix Álvarez.

L'arribada d'un nou inversor

El Sant Andreu reviu després d'uns anys en què semblava una utopia veure joves a les seves graderies. De fet, ara els socis alerten que el perill és convertir-se en un producte, ja que turistes i aficionats al futbol estranger ja han descobert la màgia del Narcís Sala i volen anar-hi. "No podem ser una moda, un producte, som una forma de viure", diu González. Aquest és un any especial, ja que el club ha vist l'arribada d'un nou propietari, el japonès Taito Suzuki. L'empresari japonès ja es va vincular aquest estiu amb el club andreuenc com a principal patrocinador i fa poques setmanes es va convertir en el seu propietari a través de la seva multinacional Taica Corporation.

"Hi ha certa prudència, ja que en el passat ja hem rebut inversions que prometien el cel i van acabar malament. Recordem els anys en què veníem de jugar partits per pujar a Segona i després va arribar de propietària la brasilera Dinorah Santana –exparella i representant de Dani Alves– i la cosa va acabar amb descensos. A l'assemblea de socis la propietat va prometre que el club no es mourà de Sant Andreu i no perdrà la seva identitat. Les primeres accions que han fet semblen assenyades", assegura González, que recorda que Suzuki té experiència en el futbol en clubs com el Shimizu S-Pulse, de la seva ciutat natal, i el Mallorca. "Estem en alerta, no ens volem convertir en una moda. Cal defensar la nostra essència", explica Pau Serrasolsas. L'altre element on el club intenta dialogar amb els seus aficionats és en el de tenir animació en positiu, ja que puntualment s'han viscut incidents, com quan un aficionat va tirar una beguda al porter de l'equip visitant fa poques setmanes, o la tensió del derbi amb l'Europa.

El principal grup d'animació, els Desperdicis, han estat clau per entendre el renaixement social del club, aplegant molts joves que buscaven un lloc a la seva graderia. Fa poc van fer un comunicat explicant que el futbol va més enllà d'aspirar a ascensos i reclamant als nous inversors que treballin sempre de bracet amb els socis. Tota la massa social del Sant Andreu s'engresca amb els èxits de l'equip entrenat per l'osonenc Xevi Molist, però conscients que l'èxit de la UESA no passa només per celebrar gols. Per exemple, el Sant Andreu ajuda molts estrangers perquè aprenguin català, un fenomen que també passa a la graderia de l'Europa. "Aquest club és antifeixista, catalanista i antiracista, tenim clar qui som. I els nous inversors ho tenen ben clar. De fet, ho valoren positivament" raona Gerard Álvarez.

"Molta gent no ens coneix i s'enamora de nosaltres"

Alguns immigrants, especialment italians i argentins, s'han adonat de la importància d'aprendre català després d'acabar dins d'una graderia com l'andreuenca, on es canta majoritàriament en català. De fet, al Narcís Sala la gent més jove sempre canta un cop per partit el Virolai. "No es pot explicar el que significa el club, cal venir a veure un partit. Sant Andreu encara aconsegueix defensar aquest esperit de poble en alguns racons. Molta gent no ens coneix i s'enamora. Cal venir a fer la prèvia a la Rambla i després anar al camp. El Sant Andreu és el gran pulmó del barri", explica l'Aleix, que valora en positiu que cada cop més gent segueixi les transmissions dels partits, mentre neixen projectes de socis joves a les xarxes socials per cuidar el Sant Andreu.

Aquest dimecres, quan els germans Serrasolsas surtin al Narcís Sala per cantar l'himne, ajudaran a mantenir viu el club del qual el seu besavi ja va ser soci. El futbol permet crear moments màgics, com que un barri continuï sent un poble o que milers de joves demostrin que han entès que a la vida no tot es limita a voler guanyar diners i ser fort. A la Segona RFEF cada cop s'hi veuen més graderies plenes, no només en nits de la Copa. Dies com el derbi Europa - Sant Andreu o com el Sant Andreu - Sabadell, amb mil arlequinats vinguts del Vallès i 5.000 andreuencs a casa, demostren que un altre futbol és possible.