Cristiano Ronaldo: "Barcelona no és per a mi, allà no els agrado gaire"

Barcelona"Barcelona no és per a mi. Hi he estat una o dues vegades i vaig sentir que no els agrado gaire. Però és normal per la rivalitat, no passa res", ha explicat Cristiano Ronaldo en una entrevista a ‘ICON’ d'‘El País’, la primera que fa en un mitjà de comunicació espanyol des que va abandonar el Reial Madrid l'estiu passat. "Hi ha gent a qui li agrada Cristiano i gent a qui no. Com més amunt estàs, més et volen tirar cap avall –argumenta el portuguès sobre la polarització que causa el seu personatge–. Si jo tinc tot el que tinc i guanyo el que guanyo, alguna cosa dec estar fent bé. Soc el tio amb més seguidors del món (a Instagram, amb 163 milions). Per què? Potser la gent s'identifica amb mi..."

Al més pur estil Cristiano, el jugador de la Juve també ha repassat la seva nova etapa al club torinès: "A la Juve em vaig adaptar perfectament. Van veure que no soc un venedor de fum. És Cristiano i és el que és perquè es cuida. Una cosa és parlar, i una altra, fer. Per què vaig guanyar cinc Pilotes d'Or i cinc Champions, si no? –es pregunta retòricament–. Has de ser humil, aprendre que no ho saps tot. Si ets llest, captes cosetes que et fan millorar com a atleta".

També ha tingut paraules d'agraïment cap al seu anterior club, el Reial Madrid, en el qual va jugar durant nou temporades: "Sé que la gent m'estima, saben que jo he donat molt al club i el club també m'ha donat molt a mi. Pel carrer em diuen: «Cris, torna a casa, aquesta casa és sempre teva». M'agrada sentir-ho", reconeix.

El davanter també ha admès que ha hagut de suportar una pressió molt forta durant tota la seva carrera: "No et negaré que a vegades em cansa, perquè sembla que cada any has de demostrar que ets molt bo. És difícil, però tens el que tens per comptar amb aquesta pressió addicional d'haver de demostrar alguna cosa a la gent, no només per a tu. També a la gent que és al teu voltant: la teva família, la teva mare, el teu fill... «Cris, has de guanyar demà». Això et fa més actiu. Sempre has d'entrenar, però arriba un moment en què dius: «Mira, deixa'm estar...» –manifesta–. Sé que la gent està amb una escopeta esperant que falli un penal, o que fracassi en un partit crucial. Però és part de la vida i he d'estar preparat".

El portuguès, amb un caràcter competitiu i una autoexigència que de vegades l’han portat a ser catalogat de màquina, ha deixar clar que, com la resta, també té els seus problemes personals: "No crec que es pensin que soc un robot, però sí que em veuen com una persona que mai pot tenir un problema, mai pot estar trist, mai pot tenir preocupacions. La gent identifica el no tenir problemes, l'èxit, amb els diners –explica, tornant a posar de manifest la pressió a la qual està sotmès–. Jo veig el futbol com una missió: anar al camp, guanyar, fer-me millor. Aquests moments en què anava al camp pensant «Driblaré!» ja no els tinc. Hi ha una pressió addicional, perquè la gent sempre està jutjant-me: «Ja està acabat. Té 33, 34 o 35 anys, ja ho hauria de deixar». I tu vols sorprendre la gent: aquí segueix el Bicho", diu Cristiano, que, mirant cap al futur, no descarta ser entrenador.