Futbol

Els cosins de Cardedeu que triomfen més enllà del Barça

El Sergi i l'Adrià Altimira, després de tota una vida a La Masia, ara brillen a Primera Divisió amb el Betis i el Vila-real

L'Adrià (dreta) i en Sergi (esquerra) durant la seva etapa al FC Barcelona
10/03/2024
6 min

BarcelonaMentre portents de La Masia com Lamine Yamal, Pau Cubarsí o Gavi aconsegueixen fer-se un lloc al primer equip blaugrana, n'hi ha d'altres que destaquen lluny de Barcelona. Aquests són els casos dels cosins Altimira, el Sergi (Cardedeu, 25 d'agost del 2001) i l'Adrià (Cardedeu, 23 de març del 2001). Els dos jugadors són, respectivament, fill i nebot d'Aureli Altimira, que ha estat tota la vida vinculat al futbol base de La Masia, amb incidència al primer equip, juntament amb Jordi Roura, a la banqueta de Pep Guardiola i Tito Vilanova. Tot i això, aquesta és la dada menys rellevant. De poble, propers, humils i amb ganes de menjar-se el món. Definitivament, hi ha vida més enllà del Barça. Si no, que els hi preguntin al Sergi i l'Adrià Altimira.

El futbol no entén de recomanacions. La qualitat dels jugadors es manifesta sobre el terreny de joc, pel seu propi mèrit. Sense dependre de cognoms o influències externes. No per ser el fill de qui s'és, és més fàcil, encara que el refrany "de bon arbre, en surt bon fruit" s'ajusta a vegades a la realitat. Tots dos han hagut de suar i treballar de valent per poder-se fer un lloc fora de Barcelona i aquesta nit a les 21.00 h, al Benito Villamarín, tindran l'oportunitat de veure's les cares al futbol professional per primera vegada.

Un a Sevilla vestit de verd-i-blanc i l'altre al Vila-real. De la generació del 2001, han compartit vestidor amb Eric Garcia, Ansu Fati o Arnau Tenas. Ara, però, curiosament tots ells triomfen fora del Barça després de ser catalogats com els següents Piqué, Messi o Víctor Valdés. La vida segueix, després del Barça, on van jugar junts durant set anys a les categories inferiors del Barça. Tots dos tenen un vincle molt proper, s'entenen. Persones modestes, assenyades i amb els peus a terra, tal com expliquen a l'ARA persones que els coneixen molt bé. Franc Artiga entrena el Rodina de Moscou, a Rússia. Abans, però, va estar entrenant a les categories inferiors del Barça durant una dècada, on va dirigir els dos protagonistes. “És crucial l’entorn que han tingut, els han ajudat en tot moment, fent-los mantenir la mateixa il·lusió estant dins o fora del Barça. No només quan les coses van bé, sinó quan també van malament. El cognom no els hi ha pesat mai. Està clar que han passat per èpoques en què han jugat molt poc. L’Aureli, una persona amb pes a La Masia i al club, mai ens va insinuar res respecte als seus minuts. Han estat molt persistents, molt perseverants i ningú els ha regalat res. Les dificultats els han fet més forts. La seva actitud ha estat increïble i el temps els ha donat la raó”, assegura Artiga.

Adrià Altimira, la volta al món amb 22 anys

Des dels sis anys al Barça, va donar el tret de sortida al primer prebenjamí B de la història del club. Des d'aleshores, 12 temporades després, va ser el primer futbolista a passar per totes i cadascuna de les categories formatives del futbol base blaugrana. Malauradament, o no, a l'hora de fer el pas al filial blaugrana va haver de fer les maletes i explorar el món a la recerca de noves oportunitats. Un Erasmus a Melilla, Zagreb i Andorra han estat els impassos a la carrera del vallesà per, finalment, tindre la seva oportunitat i triomfar a Primera Divisió.

Precisament a l'Andorra de Gerard Piqué va ser on es va consolidar com a futbolista aconseguint un ascens a Segona Divisió. Aquell equip l'entrenava Eder Sarabia, acompanyant de Quique Setién durant la seva estada a Barcelona. “Me n'alegro moltíssim per ell. La veritat és que és un xaval espectacular, molt important en el vestidor i en el terreny de joc. La seva actitud, voluntat i alegria ens traslladaven una energia immensa”, assegura Sarabia. Parlem amb el Jordi, el seu germà gran. El defineix com una persona curiosa, riallera, extravertida i que no para quiet. “Li intento transmetre tots els meus coneixements de futbol com a entrenador i analista que soc. Però, sobretot, incideixo en els valors personals”, diu. Aquest estiu va abandonar el Principat per emprendre una aventura al filial groguet, tot i que fruit d'una bona pretemporada amb el primer equip es va instal·lar amb els grans.

Fins a quatre entrenadors han passat per la banqueta del Vila-real, des de Quique Setién fins a Pacheta, Miguel Ángel Tena i, des del novembre, Marcelino. Amb aquest últim és amb qui ha anat perdent protagonisme sobre el terreny de joc a causa de les complicacions que viu el filial a la part baixa de la classificació de Segona. Tot i això, ha jugat vora de 30 partits amb el primer equip i ha estat titular en vint ocasions. I ha arribat a debutar a l'Europa League.

L'Adrià i el Sergi celebrant junts el Diumenge de Rams

Sergi Altimira, l'ull dret de Ramón Planes

Després de set temporades a La Masia, ha passat per la Nova Creu Alta, el Municipal de Granollers i un breu impàs a les files del Getafe per acabar al Betis, on ja diuen meravelles d'ell. La seva qualitat no va tardar a fer despertar l'interès de Ramón Planes, que va ser el director esportiu del Barça durant dues temporades. Una etapa marcada per les incorporacions de Pedri i Araujo, claus en el present i el futur de l'entitat, tot i que l'arribada de Laporta va suposar el seu final a Aristides Maillol. Una breu estada al Getafe, on va signar el Sergi aquest estiu, el va portar a Sevilla, fet que va causar el fitxatge del cardedeuenc abans que debutés amb el conjunt madrileny.

De complexitat prima, sempre havia estat el més petit de l'equip, on destacava per la seva qualitat tècnica i no pel seu físic. Els seus amics confessen que va fer l'estirada entrant als vint anys i ja frega el metre noranta. D'aquí el seu sobrenom Tiri, de tirillas en castellà.

El seu debut a Primera va ser contra el Rayo Vallecano als minuts finals del partit. La setmana següent, però, es va estrenar com a titular contra el Barça a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Adaptat i encantat amb la ciutat, no ha fet notar el salt de Primera RFEF a Primera Divisió. La seva polivalència al centre del camp i l'agilitat per treure la pilota des de l'eix de la defensa l'han portat a ser un més als plans de Manuel Pellegrini i ha arribat a disputar 27 partits aquesta temporada.

Els set anys a Can Barça els recordarà sempre. El seu referent és Sergio Busquets i per la seva manera de jugar queda clar que no menteix. Migcentre defensiu amb capacitat de jugar com a central mòbil. De fet, aprofitant la sortida del 5 del Barça, l'entitat catalana va mostrar el seu interès per repescar-lo fa dues temporades i el mercat d'estiu passat per al filial blaugrana, però en tot moment el Sergi va tenir clar que volia vestir la samarreta verd-i-blanca.

Tant el Sergi com l'Adrià van passar per les ordres de Franc Artiga durant la seva etapa formativa al FC Barcelona i, com un pare orgullós del seu fill, només guarda paraules d'agraïment cap a tots dos: “A tots dos me’ls estimo molt, ja ho saben. Sempre els estaré agraït per l’any que vam fer al juvenil B, una temporada molt complicada per a mi”, confessa.

Tots dos cosins a la Ciutat Esportiva a l'acabar un partit

Hi ha vida fora de La Masia

“Vaig tenir clar que fora del Barça no s'acaba el món, no s'acaba el futbol”, assegurava el Sergi en una entrevista al diari Marca. I, de raó, no n'hi falta. Vestir la samarreta blaugrana, formar part de La Masia, debutar al Camp Nou o guanyar títols amb el Barça sempre havien estat els somnis de qualsevol nen o aficionat al futbol. A excepció de certs prodigis, ara fa temps que els més joves opten per abandonar les files del Barça a la recerca d'oportunitats fora del club. El pas del filial al primer equip és complicat, pocs jugadors tenen paciència i abandonen el somni a mig camí. Però ja ho diuen: quan es tanca una porta, s'obre una finestra.

Com els casos del Sergi o l'Adrià n'hi ha uns quants. Per exemple: Alejandro Grimaldo. Format a les categories inferiors del Barça durant el 2008 i el 2015, es va consolidar al lateral del filial tot i que mai va arribar a fer el seu debut oficial amb el primer equip, tret que Luis Enrique el cridés per fer la pretemporada i li donés minuts al Gamper. Ara, però, és una peça fonamental per al Bayer Leverkusen de Xabi Alonso, líder de la Bundesliga que, després de 38 partits, encara no coneix la derrota aquesta temporada.

Un dels casos més mediàtics és el de Xavi Simons: el migcampista del Barça acumulava milions de seguidors a les xarxes amb dotze anys. Les presses, l'entorn i el seu representant se'l van endur cap a París a canvi d'un contracte exorbitant. Ara, encara amb només vint anys, va explotar al PSV Eindhoven i al RB Leipzig, on és titular indiscutible. Finalment, la figura de Dani Olmo, que fa temporades que destaca a l'estranger. El futbolista de Terrassa, company de Xavi Simons, també milita a les files del conjunt alemany després d'abandonar el planter, en direcció a Croàcia, quan tenia tan sols setze anys.

stats