Comprar àrbitres de Primera sortiria car: cobren el doble que el president de la Generalitat

BarcelonaEl cas Negreira ha originat un remolí de dubtes i suspicàcies en relació amb la integritat dels àrbitres de la Lliga espanyola. Tant, que el col·lectiu va tancar files en una roda de premsa oficiada pel seu responsable actual, l'excol·legiat andalús Luis Medina Cantalejo. Les xifres que han sortit a la llum eleven fins a 7 milions d’euros la quantitat que l'exvicepresident del Comitè Tècnic Arbitral va rebre del Barça en quasi dues dècades de vinculació amb les empreses Dasnil 95 i Nisdal SAP. Per contextualitzar aquestes dades és imprescindible saber quins van ser els honoraris dels col·legiats durant aquest període. 

Durant el mandat de Victoriano Sánchez Arminio (1993-2018), els àrbitres gairebé arribaven a cobrar 200.000 euros anuals, una retribució considerable tenint en compte que podien compaginar l'arbitratge amb una altra feina. Aquestes condicions van canviar quan Luis Rubiales va assolir la presidència de la Federació Espanyola de Futbol i va escollir Jesús Velasco Carballo com a màxim representant arbitral. Rubiales va acordar amb Javier Tebas, representant de la Lliga, professionalitzar l’estament arbitral i van incrementar un 54% els emoluments dels àrbitres, superant els 300.000 euros anuals. Un acord que es va signar al principi de la temporada 2018-19 i que té validesa fins al final de la present. De cara a l’any vinent, s’hauran de renegociar les condicions del contracte.

Quines són les condicions d'aquest contracte?

Ara mateix, Mateu Lahoz i companyia perceben un sou base d'11.500 euros mensuals. La xifra augmenta en 4.200 euros per partit arbitrat, en 2.200 euros per fer de VAR i en 1.000 euros per actuar d’assistent de VAR. 

Des de la temporada 2020-21 cotitzen com a àrbitres professionals i es dediquen exclusivament a l’arbitratge. A principis del segle XXI, el nom dels col·legiats sempre portaven associada una professió que compaginaven amb els partits de Primera Divisió. Iturralde González era protèsic dental, Daudén Ibáñez exercia de biòleg, Jaime Latre formava part de l’exèrcit i Del Cerro Grande portava l’uniforme de policia local. Això ja és història i els àrbitres d'ara ho són en exclusiva.

La notable retribució econòmica té implícites una sèrie de condicions que la plantilla de Medina Cantalejo ha de complir fil per randa. A nivell físic, els col·legiats s'entrenen sis dies a la setmana amb un dia de descans i la seva activitat està monitoritzada per un preparador. Distribueixen l’esforç en quatre fases: dia de partit, recuperació activa, alta intensitat i exercicis cardíacs. També han d'emplenar en una aplicació una sèrie de dades com el pes i les hores de son perquè els professionals avaluïn si estan en condicions òptimes.

A nivell tècnic, han de visionar la seva actuació 48 hores després del partit i han de mantenir una xerrada amb l’informador per analitzar els aspectes a millorar. El divendres és el dia escollit per repassar les jugades polèmiques del cap de setmana anterior i determinar quina és la resolució correcta. A la reunió, també hi participen els col·legiats de Segona Divisió. El seminari es distribueix per temàtiques: jugades de mà, accions de joc brusc, ocasions manifestes de gol i instruccions addicionals.

A més d’aquestes obligacions rutinàries, els àrbitres han d’assistir a les concentracions que organitza el CTA durant la temporada i dormir la nit abans del partit prop de la ciutat on hi hagi l'estadi. En conjunt, es calcula que els àrbitres treballen una mitjana de 150 hores mensuals. L’acord entre Lliga i RFEF estableix en més de 15 milions la partida econòmica destinada a àrbitres, assistents, quarts àrbitres i delegats de partit de Primera i Segona Divisió, i en 4 milions la partida en concepte de dietes. També determina que el cos específic d’àrbitres VAR té un màxim de cinc excol·legiats, a raó de 62.500 euros anuals. Unes places que estan cobertes amb González González, Jaime Latre, Iglesias Villanueva i els catalans Medié Jiménez i Estrada Fernández.

Les condicions dels internacionals

Fora de l’acord entre Lliga i RFEF hi ha el contracte que els àrbitres internacionals tenen amb la UEFA i que els permet sumar al seu sou tots els partits que xiulin en competicions europees o en tornejos que es disputin a tot el món. Per exemple, al Mundial els col·legiats principals van percebre 5.000 dòlars per partit a la fase de grups i 10.000 dòlars pels partits eliminatoris. Els que exercien de VAR cobraven 3.000 dòlars a la fase de grups i 5.000 dòlars a partir de vuitens.

Són, en conjunt, unes xifres molt elevades en tots els àmbits i que redueixen la hipotètica influència dels 7 milions d’euros que va pagar el Barça a Negreira durant anys. Especialment en els pagaments més recents, en què la situació econòmica dels col·legiats els situa amb uns ingressos superiors en més del doble al sou del president de la Generalitat, que és de 132.855,82 euros anuals.