Vinícius i el poder de Florentino atien la guerra entre els àrbitres de VAR i la Federació

BarcelonaEn la mateixa setmana que ha esclatat el cas Vinícius, amb els insults racistes a la grada de Mestalla i les protestes del president del Madrid, Florentino Pérez, contra el VAR per l’expulsió del davanter brasiler; també s’ha conegut la decisió del Comitè Tècnic d’Àrbitres de finalitzar la relació contractual amb els àrbitres específics de VAR que feia 2 anys que desenvolupaven aquesta funció.

Tot ha coincidit en el temps però, en realitat, són dues coses que no tenen res a veure, perquè la decisió de prescindir dels àrbitres específics de VAR ja estava presa des de finals del 2022 i respon a un problema administratiu amb els seus contractes. Ara bé, queda unit perquè els canvis s’han filtrat quan falten tres jornades per acabar la Lliga i arriben la mateixa setmana que Florentino havia demanat "canviar radicalment l’estructura arbitral" arran dels incidents a Mestalla.

Dues decisions controvertides del Comitè de Competició

Per si no n’hi hagués prou, el Comitè de Competició –ens independent que forma part de la Federació– prenia dimarts dues resolucions. D'entrada, tancar parcialment la graderia de Mestalla. I després, en una decisió insòlita, retirava la targeta vermella a Vinícius. Un precedent perillosíssim, perquè obre la porta a rearbitrar jugades d’ara endavant. Fins ara, Competició sempre havia treballat basant-se en les proves de vídeo i contrastant-les amb l’acta: tan sols es retirava una sanció si el vídeo contradeia l’àrbitre.

Però en el cas de Mestalla, les imatges i l’acta coincidien perfectament. Un altre tema és el debat de si també s’hauria de sancionar Hugo Duro –el jugador del València agredit per Vinícius, ja que abans agafa del coll el brasiler– o algun altre dels futbolistes que va participar en la tangana. El que suposa un canvi radical en el criteri és que s'exoneri el jugador del Madrid per una acció que, efectivament, ha comès.

Ignacio Iglesias Villanueva, a la nevera després dels incidents a Mestalla

Els incidents tenen, això sí, una víctima directa: Ignacio Iglesias Villanueva, que acabarà la temporada a la nevera, fora de la sala VOR. Independentment d’això, el seu futur per a la temporada vinent estava escrit. Es quedarà sense feina, com també José Luis González González i els catalans Xavier Estrada Fernández i David Medié Jiménez, a més dels dos que actuaven a Segona Divisió. L’únic futur que queda pendent de resoldre's és el de Santiago Jaime Latre, que tot just compleix la primera temporada al VAR després de retirar-se.

Tot plegat neix el 2018 quan el videoarbitratge s’instal·la a la Lliga. En aquell moment, Carlos Velasco Carballo, aleshores president del CTA, i que també era el màxim responsable del VAR en l'àmbit mundial, va reciclar els col·legiats que s’acabaven de retirar, el català Alfons Álvarez Izquierdo i l’internacional David Fernández Borbalán, per exercir a la sala VOR. L’objectiu: capacitar els àrbitres que es dediquessin exclusivament al videoarbitratge per unificar criteris i ser capdavanters a Europa. L’experiment va sortir bé i el 2019 la Federació va eliminar la normativa inicial que especificava que només es podia exercir la funció de VAR durant 2 temporades. Una gran notícia per a tots els col·legiats, que veien amb molts bons ulls poder allargar la seva carrera sense limitació d’edat.

Un error contractual pot fer que els àrbitres entrin en plantilla de la Federació amb un sou astronòmic

Així, la RFEF anunciava l’1 de setembre de 2020 un acord històric: els àrbitres ja tenien contracte d’esportistes professionals. Luis Rubiales, president, i Medina Cantalejo, cap dels àrbitres, es van aplaudir mútuament per l’avenç obtingut, però ho van fer abans d’hora, ja que dies després el Consell Superior d’Esports (CSD) va denegar la condició d’esportista als àrbitres perquè afirmava que "la relació entre la Federació i els col·legiats no era laboral sinó que tenia un caràcter administratiu”. La resolució provocava un terratrèmol a la cúpula federativa, ja que els contractes ja estaven firmats i si els àrbitres no es consideraven esportistes es convertien en treballadors de la Federació. Això suposava un gran problema: si els àrbitres denunciaven la seva situació laboral, la RFEF estaria obligada a contractar-los amb caràcter indefinit i amb els elevadíssims sous que estaven percebent en aquell moment.

Es van encendre les alarmes i la RFEF i el CTA es van posar a treballar a correcuita per solucionar el nyap i van recuperar de les escombraries la normativa que havien redactat el 2018 i on s’estipulava que els àrbitres en actiu, després de penjar el xiulet, podien ingressar al cos específic de VAR per un temps limitat de 2 cursos. Javier Tebas, president de la Lliga, es va manifestar enèrgicament en contra d’aquesta decisió i no va ser l’únic que es va indignar. Els col·legiats de VAR es van reunir amb el CTA per fer palès el seu malestar. La cúpula directiva els hi va prometre que buscarien una solució, però l’únic que ha fet des d’aleshores és donar allargs a l'assumpte argumentant que a final de temporada caducava el conveni econòmic i s’havia de renegociar.

Ara ja saben que es quedaran sense feina i han decidit actuar: han denunciat la RFEF per mantenir el seu lloc de treball. La guerra entre àrbitres i Federació tot just acaba de començar.