Les cinc claus per entendre per què el Girona juga com els àngels

BarcelonaMai en tota la història del futbol s'havia disputat un duel entre el Barça i el Girona en què el conjunt gironí arribés a la classificació per davant de l'equip blaugrana. Després de l'empat del Reial Madrid amb el Betis (1-1), els de Míchel tenen opcions de tornar-se a situar com a líders en solitari si superen els de Xavi. Amb un futbol ofensiu i desinhibit –són l'equip més golejador, amb les mateixes dianes (34) que el Madrid, però amb un partit menys– s'han convertit en un dels conjunts de moda, no només en l'àmbit estatal sinó a tot Europa. A continuació, desgranem les principals claus del seu èxit futbolístic.

1

Estabilitat institucional a tots els nivells

L'estabilitat al club presidit per Delfí Geli (sota el paraigua del City Footbal Grop) és el principal argument que ajuda a entendre com la bona feina s'ha traslladat dels despatxos al terreny de joc. Quique Cárcel n'és el director esportiu des del 2014 i ha renovat fins al 2027. Míchel s'asseu a la banqueta des del 2021 i té contracte fins al 2026. El tècnic de Vallecas podria haver saltat de la cadira quan, fa dues temporades, el Girona estava en llocs des de descens en tot just la jornada 12 del campionat de Segona Divisió. La decisió va ser mantenir-lo i, dos anys després, l'equip no només és capdavanter a la Lliga, sinó que té una de les propostes futbolístiques més atractives de tot el continent. 

2

Dels entrenaments al terreny de joc

Albert Rudé, entrenador català de 36 anys que l'últim curs es va quedar a les portes de l'ascens a Segona amb el Castelló i cofundador d’MBP School of Coaches, ha estat una setmana sencera observant els entrenaments del Girona. "És cert que, al final, es juga com s'entrena. Em va impressionar molt com entra Míchel: els primers exercicis, els d'escalfament i activació, ja tenen intenció tàctica –explica a l'ARA–. Si l'activació suposa una hora a la setmana en total, ja són unes quatre hores al mes que l'equip ha fet exercicis amb component tàctic", continua. "Míchel és molt insistent, sap guanyar-se el grup amb el missatge, però també participa gairebé en tots els exercicis: guiant i corregint constantment. Es calça les botes i és un més. La seva metodologia té una transferència directa en el joc".

3

El joc de posició i les variants tàctiques

La proposta del tècnic madrileny es basa en el joc de posició. De forma sintètica, és una metodologia basada a ser protagonistes a partir de la possessió, la gestió de l'espai-temps i la pressió alta postpèrdua. Tot, amb una vocació ofensiva. "Míchel sovint juga amb un 3-4-3, en què moltes vegades utilitza l'Eric Garcia de lateral dret en fase defensiva per tancar amb una línia de tres de centrals. Aquesta funció de lateral-central permet una defensa de quatre, però, quan s'ataca, passa a ser de tres", analitza Rudé, que destaca sobretot la funció de Miguel Gutiérrez a la banda esquerra: "No és nou veure jugar els laterals per dins, com si fossin migcampistes, però Miguel no juga a la base, sinó més aviat com un mitjapunta. Això afegeix imprevisibilitat al joc".

Aquestes variants permeten al Girona tenir una línia de tres en la sortida de pilota; quatre migcampistes per dins per moure la pilota i atacar tant per dins com per fora, connectant a les bandes amb Savinho, sovint a l'esquerra permutant-se amb Miguel, o amb Tsygankov a la dreta, amb més tendència a anar cap a dins i intercanviar-se amb algun dels migcampistes. No és estrany, per exemple, veure Aleix Garcia servint alguna centrada des de la dreta. "Alhora, tens un davanter centre de referència [Dovbyk] que fixa els centrals i que no el poden perdre de vista. És molt difícil defensar el Girona". Si l'equip necessita més pólvora, pot ajuntar dos puntes rematadors, ubicant Stuani al costat de l'ucraïnès.

4

Les sinergies i els sociogrames

Tot això és la conseqüència d'un procés treballat durant molt de temps, apostant per aquest tipus de joc. També pesa l'experiència acumulada de Míchel. "Hi ha molta prova-error al darrere. A més, si l'encertes amb els fitxatges, no només incorporant bons futbolistes, sinó que tinguin química entre ells, és quan les coses surten", diu Rudé. Això es treballa amb exercicis tàctics i posicionals, en què els jugadors acostumen a estar sempre emparellats amb els mateixos companys. "Per exemple, en una situació de sis contra sis, els mateixos futbolistes acostumen a treballar plegats. Si vols que tal migcampista connecti amb tal extrem, és important que hagin entrenat junts moltes vegades, reproduint situacions que es trobaran als partits". L'evolució es recull a partir de sociogrames, on es veu la relació entre els jugadors.

En xifres absolutes, entre els jugadors de la Lliga que més passades han donat sense perdre la pilota, hi ha tres jugadors del Girona en el top 5. Aleix García és el segon (amb un percentatge d'encert del 92%) i el quart és Blind (91% d'encert). El primer blaugrana a la llista és Gündogan (90% d'encert), en cinquena posició. Si l'estadística es divideix entre els partits jugats, el rànquing el lidera Frenkie de Jong, amb una mitjana de 92 passades bones per duel; la d'Aleix és de 70 i la de Blind, de 63, per damunt de les 60 de Gündogan.

5

Encert amb uns fitxatges cuinats a foc lent

"El Girona té una plantilla molt ben feta", conclou Rudé. L'equip s'ha sobreposat a les baixes sensibles de jugadors com Santi Bueno, Oriol Romeu, Taty Castellanos i Roro Riquelme amb fitxatges com els de Dovbyk, Yangel Herrera, Blind i s'ha quedat en propietat Ivan Martín, alhora que treu profit de les cessions de Savinho, Yan Couto, Eric Garcia i Pablo Torre. Aquest últim, que va rellevar Herrera després que es lesionés en l'últim partit de Lliga contra el València, no podrà ser-hi contra el Barça perquè té una clàusula de la por: per jugar, el Girona hauria de pagar als blaugranes una quantitat fixada entre els 200.000 i els 300.000 euros –segons ha pogut saber l'ARA– i els gironins no tenen intenció de fer-ho. Amb tot plegat, el duel català oferirà un gran duel tàctic entre Míchel i Xavi.