Christian Panucci: “Al Madrid, guanyar és una tradició; a la Juve, una necessitat”
Entrevista a l'exjugador del Madrid
BarcelonaChristian Panucci (Savona, 1973) va guanyar dues Lligues de Campions, una amb el Milan el 1994 contra el Barça i una segona amb el Madrid, contra la Juve, el 1998. Aquella final va marcar l’inici d’una època daurada a Europa d’un Madrid que recorda aquell triomf contra els juventins a la final d’Amsterdam com una fita clau.
El Madrid no era favorit en aquella final contra la Juve del 1998.
No crec que es pugui parlar de favorits, la veritat. Dos equips amb tanta tradició sempre juguen partits igualats, però és cert que aquell any el Madrid no ho havia fet bé a la Lliga, i ens hauríem quedat sense anar a la Champions si no haguéssim guanyat aquella final. I la Juve tenia un bon equip que va arribar a la final sense patir gens. Era una Juve que anava evolucionat sobre la base de l’equip campió el 1996. Era la seva tercera final consecutiva i Del Piero era, potser, el jugador del moment. Guanyar va ser una alliberació.
El Madrid portava més de 30 anys sense ser campió d’Europa.
Aquell triomf va permetre que el Madrid es tragués de sobre la sensació que no podia guanyar la Champions de nou, i des de llavors guanya amb facilitat.
La Juve és tan gran com el Madrid, però a Europa, en canvi, sempre falla.
Per a la Juve guanyar a Europa és una necessitat. En canvi, per al Madrid, ja sembla una tradició, cada dos o tres anys guanya. La Juve és l’equip amb més títols italians, però a Europa els fa molt de mal saber que el gran equip italià ha sigut sempre el Milan. Necessiten guanyar una Champions per poder sentir que són allà on els agradaria ser, a dalt de tot.