Ceferin, d’un club amateur a presidir la UEFA en 10 anys
BarcelonaAra fa 10 anys Aleksander Ceferin entrava a la directiva d’un club històric, l’Olimpija, que jugava a Tercera. Una dècada més tard aquest advocat eslovè de 48 anys passarà a ser un dels homes més importants del futbol mundial, ja que va ser escollit nou president de la UEFA. Tal com es preveia, Ceferin va imposar-se per àmplia majoria i presidirà el màxim organisme del futbol europeu. En el congrés extraordinari celebrat a Atenes va aconseguir 42 vots, més del triple que l’altre candidat, l’holandès Michel van Praag. “No sóc un xòuman ni un home de promeses no realistes”, va dir l’eslovè.
Ceferin arriba amb bona fama gràcies a la seva feina d’advocat a Eslovènia. Nascut el 1967 a Grosuplje, uns vint quilòmetres al sud-est de Ljubljana, es va llicenciar en dret i va començar a treballar en una companyia jurídica del seu pare, un dels advocats més famosos del país balcànic. Amb els anys va acabar rellevant el seu pare al capdavant del bufet i es va convertir en un personatge mediàtic, ja que va continuar la tradició paterna de defensar sense cost víctimes de violacions dels drets humans sense recursos. Així, el 2006 va representar la família gitana Strojan, que havia sigut expulsada de la seva localitat d’origen a Eslovènia per pressions dels veïns, fet que va suposar llavors tot un escàndol polític per l’actitud de les autoritats.
Ceferin, que compleix un segon mandat al capdavant de la federació eslovena i és membre del comitè legal de la UEFA i del disciplinari de la FIFA, va entrar relativament fa poc al món del futbol. El 2005 va entrar a la direcció del club de futbol sala eslovè KMN Svea Lesna Litija, la seva primera experiència com a directiu dins del futbol, tot i que llavors també va jugar alguns partits amb un club aficionat, el FC Ljubljana advocats, club format per advocats on també seria directiu. El 2006 va ingressar en el comitè executiu de l’Olimpija de Ljubljana, el club més popular i estimat d’Eslovènia, que havia caigut a Tercera Divisió per problemes econòmics. Ràpidament l’equip va tornar a Primera. Al capdavant de la federació del seu país, federació que va canviar els seus estatuts per poder-lo escollir president, ja que no feia prou anys que estava dins del món del futbol, s’ha guanyat bona fama perquè va millorar l’assistència als estadis i la cobertura de televisió de la lliga, i perquè va crear una seu nova, moderna i ben equipada a la localitat de Brdo pri Kranj, al nord de Ljubljana. “És un dirigent modern, treballador”, l’ha definit Gianni Infantino, president de la FIFA. Ceferin, per cert, s’ha declarat admirador del Madrid i de Cristiano Ronaldo, malgrat que per quedar bé també ha tirat floretes al Barça.
Gràcies al seu càrrec a la federació eslovena, Ceferin va conèixer qui llavors era el director general de la UEFA, el suís Gianni Infantino. Quan aquest va ser escollit nou president de la FIFA, Ceferin va passar a tenir fil directe amb l’home més important del futbol mundial -entre ells parlen en italià, la llengua dels pares d’Infantino- i va ser l’advocat eslovè qui li va recomanar a Infantino un nom per esdevenir el nou president de la comissió d’auditories i conformitat, després de la dimissió, el maig del 2016, del suís Domenico Scala. Scala va plegar en oposar-se a la línia de treball del seu compatriota Infantino, i el president de la FIFA va aprofitar-ho per situar un home de la seva corda a un càrrec clau per controlar la gestió del màxim organisme del futbol mundial. Ceferin li va proposar a Infantino el nom de l’advocat eslovè Tomaz Vesel, que havia jugat amb Ceferin a l’equip de futbol amateur d’advocats l’any 2005.
Segons el periodista del diari eslovè Delo, Jernej Suhadolnik, “Ceferin va anar pujant gràcies al suport dels partits polítics. Un cop va modernitzar el futbol eslovè, va ser encoratjat pel govern per fer el salt a la UEFA. És un home que s’ha mogut amb encert i ha aconseguit modernitzar una lliga que semblava acabada, l’eslovena, amb bons contractes publicitaris”. Ceferin s’ha mogut bé i els últims mesos havia aconseguit el suport d’Infantino, de la federació russa, la italiana, la francesa i la majoria de federacions nòrdiques. “Amb ell, la FIFA s’assegura un president de la UEFA que treballi en la mateixa direcció: guanyar diners, modernitzar la imatge i continuar controlant-ho tot”, conclou Suhadolnik.