La catarsi de Goku Román: "Em vaig menjar un tros de gespa i tenia gust de felicitat"
El migcampista reusenc es retroba amb la il·lusió pel futbol en un club històric polonès
Torelló"Quan es va acabar la final vaig agafar un tros de gespa i me'l vaig menjar. Tenia gust de felicitat", diu Goku Román (Reus, 1993) tornant al dia de principis de mes en què es va coronar campió de la copa polonesa amb el Wisla Cracòvia, un dels grans del país. No va ser un títol més per al club: perquè va posar fi a una sequera de 13 anys i, sobretot, perquè el Wisla juga en la categoria de plata des del 2022, condicionat per problemes econòmics que avui es continuen patint. És l'Spanish Wisla: són nou jugadors espanyols més l'entrenador i el director esportiu, els també catalans Albert Rudé i Kiko Ramírez. Román va arribar a Cracòvia l'estiu passat. És la penúltima xinxeta en el seu particular mapamundi.
Es va criar a l'Espanyol, va ser internacional sub-16, va passar pel planter del Manchester City i va viure un partit de l'Europa League assegut al costat d'Edin Dzeko, Samir Nasri i David Silva. També va jugar 70 partits amb el Barça B a Segona i tres amb el Vila-real a Primera. No ha oblidat el debut, al Bernabéu. Encara guarda la samarreta d'aquell dia. I el 2015 va fitxar per l'Sporting de Braga portuguès. Tenia només 22 anys i va començar a viure la cara amarga del futbol per culpa d'una lesió al turmell.
El 2016 ja va anar cap a Polònia. "Quan ets jove tens la idea que el futbol només existeix a Espanya, Anglaterra i llocs així i potser sí que passes una mica de dol. El dol de dir-te: «He sigut allà i ara soc aquí». Però al final sempre s'imposava la satisfacció de seguir sent professional: «Segueixo vivint d'això. Segueixo fent el que més m'agrada. Segueixo sent un privilegiat»", reivindica Román. Tanmateix, reconeix que ho va passar força malament. La lesió al turmell, una creu, no es va curar bé i el va començar a perseguir.
Es va cronificar. "Quan estava una mica millor me'l vaig tornar a doblegar i es va acabar de trencar", escup Román. Parla amb ràbia de metges i clubs.
El 2018 va marxar a Xipre: "Vaig arribar allà fotut físicament i mentalment. No tinc cap problema a dir que allà vaig passar el que avui veig com una depressió, sí. Vaig viure un moment d'inflexió. De qüestionar-me i de pensar-me moltes coses. Si valia la pena continuar d'aquella manera: patint, sense gaudir. Si no gaudeixes el que fas no pots ser tu. No em trobava bé. No estava bé. En lloc de fer-me feliç, el futbol em feia patir". Repeteix, tres cops seguits, que van ser temps complicats.
"Va ser un moment molt baix, a la meva carrera i a la meva vida", reconeix. Es va plantejar deixar el futbol, però diu que va "rebotar" cap amunt gràcies a família i amics.
El 2020 va ser notícia perquè es va canviar el nom. Joan per Goku. Respira i continua: "Ho vaig fer per deixar enrere patrons negatius, coses internes de la meva vida personal que em feien tenir certs bloquejos i volia canviar. Era una manera de començar de zero, decidint jo i prenent el control de la meva vida, del meu camí. És un nom que significa que més enllà de tots els obstacles sempre pots tirar endavant i utilitzar els obstacles per ser millor i més fort", remarca.
A Polònia ha trobat un futbol que cada dia parla més castellà i català, parella i estabilitat, "una segona casa". "La felicitat", sospira. "Aquí he tornat a gaudir", admet Román. Argumenta que el Wisla és "un històric" i que "quan entres al camp notes una cosa especial". "És una passada. L'atmosfera dels partits és de Champions. Et sents un futbolista professional top", rebla. El Barça de Pep Guardiola va encaixar la seva primera derrota en aquell estadi (2009), en un duel intranscendent de la prèvia de la Lliga de Campions.
El títol de la copa va arribar de manera èpica. El rival va marcar al minut 75, però el Wisla va forçar la pròrroga al 99 i va obtenir el 2-1 final en el temps extra. "És increïble", afirma radiant. "He tornat a Europa per un altre camí. Per un camí més llarg, sí, però he tornat a Europa. Al final això es tracta de no deixar d'insistir, de lluitar i de donar-ho tot per un somni, i també de gaudir", reivindica. Aquest cap de setmana han de guanyar per optar al play-off i a l'ascens, l'objectiu prioritari per al club.
Román custodia la medalla de campió com un tresor. I assegura: "Quan va xiular l'àrbitre no sabia ni què sentir. Vaig plorar i vaig riure. En el món del futbol un té més dies fotuts que bonics, així que s'han de gaudir quan arriben. Ho he passat malament, però sento que tots els moments fotuts han valgut la pena per un dia així".