Per què Catalunya està infrarepresentada al futbol
L'ARA analitza la situació dels equips professionals catalans en comparació amb els de la resta de l'Estat
BarcelonaA finals de juny, el periodista Albert Llimós publicava un article a l’ARA titulat "Què li passa al futbol català?" L’article es preguntava per què té tan pocs equips a les categories professionals. En efecte, durant la temporada 24/25 només hi haurà cinc equips catalans en les tres primeres categories estatals: el Barça, el Girona i l'Espanyol a Primera Divisió i el Nàstic i el Barça Atlètic a Primera RFEF (antiga Segona B). Per tal d'esbrinar si això realment és així, hem agafat la classificació de la temporada 23/24 de les cinc primeres categories de futbol: Primera i Segona Divisió i Primera, Segona i Tercera RFEF. De totes maneres, si l’exercici es restringeix a tres divisions, els resultats són molt similars.
A continuació es classifiquen tots i cadascun dels 496 equips en funció de la província i la comunitat autònoma. Com que no és el mateix jugar a la màxima categoria que fer-ho a Tercera RFEF, convé aplicar un coeficient als punts de cada equip durant la temporada, en funció de la categoria en la qual han jugat. En aquest estudi, els punts de Segona Divisió s'han dividit entre 3 (respecte als obtinguts dels equips de Primera), els de Primera RFEF entre 6, els de Segona RFEF entre 9 i els de Tercera RFEF entre 12. Què permet això? Que un equip que finalitza a les últimes places d’una divisió obtingui un nombre de punts similar als que queden entre les primeres de la següent divisió. Per exemple, els 21 punts del Granada a Primera estan només una mica per sota dels 23 que rep l’Espanyol a Segona (69 punts dividit entre 3). O els punts de l’Andorra, que va baixar Primera RFEF, són similars als del Deportivo, que va pujar a Segona Divisió.
Finalment s'han sumat els punts obtinguts pel conjunt dels equips de cada comunitat autònoma i s'han comparat amb el seu percentatge de població. Per posar un exemple, el total d’equips de Catalunya obtenen 293 punts (85 dels quals són del Barça i 81 del Girona) que, sobre un total de 2.763 punts, representen el 10,6% del total —Catalunya té el 16,1% del total de la població de l’Estat.
La primera gràfica mostra els resultats. Les comunitats que tenen més població són les que obtenen menys puntuació respecte al que es podria esperar. Ara bé, mentre que el País Valencià i Madrid mostren una desviació més aviat petita de punts respecte a la població de la comunitat autònoma, Andalusia però sobretot Catalunya mostren importants desviacions.
Les explicacions de la bretxa
Hi ha diverses hipòtesis per explicar per què el futbol català no gaudeix de la salut que se li esperaria, algunes de les quals es poden provar amb les dades que hi ha disponibles.
Una primera idea és preguntar-se si Catalunya té un nombre de federats en futbol per sota del que li pertocaria per població. Catalunya és molt potent en altres esports (bàsquet, hoquei patins, waterpolo, curses de muntanya...), en els quals té molts més federats que la resta de comunitats. Per tant, una explicació possible és molt senzilla: hi ha menys persones que juguen a futbol respecte a altres punts de l'Estat perquè es dediquen a altres esports. Però les dades de federats per comunitat autònoma indiquen que Catalunya té el 16% de federats i el 16,4% de població. No semblaria que aquesta hipòtesi fos, doncs, l’explicativa d’aquesta gran bretxa.
Una segona explicació indicaria que a Catalunya, en comparació amb altres punts de l'Estat, es dediquen pocs diners a l’esport. Per comprovar això cal agafar el pressupost per habitant dedicat a la pràctica de l’esport a cada regió. El segon gràfic mostra que el problema podria ser, almenys parcialment, d’inversió: en les comunitats on més diners es dediquen a l’esport, més punts obtenen els seus equips.
Una última hipòtesi diria que no es poden comparar les dimensions i els esforços d’equips internacionals com el Barça i el Madrid amb la resta d’equips. Per això, en últim lloc s'analitza com està situada cada comunitat autònoma en funció no dels punts que han obtingut els seus equips, sinó del seu pressupost anual. La disponibilitat de dades només permet fer l’exercici per a la Primera i la Segona Divisió. Els resultats mostren que, en aquest cas, Catalunya està per sobre del valor esperat. Això sí, una vegada més Madrid hi està encara més per sobre.
Aquesta hipòtesi semblaria corroborar la idea que tenir grans equips de futbol podria estar vinculat a una menor excel·lència dels clubs del seu entorn més immediat.