Campiones entre nois

Aquestes noies han fet història. L’equip de la SE AEM de Lleida que juga al grup III de la Segona Divisió infantil té una característica excepcional: està format íntegrament per noies i competeixen en una lliga masculina. Una peculiaritat a la qual s’hi suma que aquest grup de jugadores d’entre 12 i 14 anys ha guanyat la lliga amb autoritat quan encara queden quatre jornades. A la Federació Catalana de Futbol no tenen constància de cap precedent similar.

“Hem demostrat que amb un bon treball tàctic i jugant bé la pilota podem guanyar una lliga de nois”, explica Dani Rodrigo, l’entrenador. Rodrigo, que fa més de 28 anys que entrena, va arribar a l’AEM a les acaballes de la temporada passada per fer-se càrrec del primer equip femení, que juga a la Segona Divisió estatal. Aquesta temporada el club li va proposar combinar aquesta tasca amb la de portar l’equip infantil format per noies i no ho va dubtar: “Era i segueix sent un repte motivador”. Al capdavant de l’infantil, el tècnic valora que “la metodologia d’entrenament és força similar a quan entrenava equips de nois”. La principal diferència és el factor físic. “Els nens són més alts i més forts, però nosaltres els guanyem tenint més la pilota i amb bon joc”, coincideixen la Maria, l’Ester, la Joana i l’Helena, jugadores de l’equip. Les diferències físiques entre nois i noies forma part de l’afegit competitiu de jugar en una lliga masculina. El principal handicap amb què s’han trobat ha estat fora de la gespa. Concretament, a les grades. Es tracta dels comentaris desafortunats d’alguns pares i mares d’altres equips com “que se’n vagin a jugar a nines” o “a fregar”. Cosa que Rodrigo lamenta: “Tot i que són casos puntuals, el problema és que només que hi hagi un comentari com aquest embruta la tolerància i la normalitat que ens trobem en molts camps”. “També hi ha equips rivals que ens han felicitat i aplaudit”, afegeixen la Mònica i l’Ana María, mares de jugadores.

Acabar amb els comentaris masclistes i normalitzar el fet que les nenes puguin i vulguin jugar a futbol són objectius als quals també contribueix l’infantil de l’AEM. Així ho creu Jose María Salmerón, coordinador general del club i artífex de l’equip. “Ja fa tres temporades que estan competint a una lliga masculina i a poc a poc les van coneixent”, explica. Salmerón, que fa més de 15 anys que està vinculat al futbol femení, va proposar al club crear aquest equip perquè “moltes de les noies en edat infantil guanyaven amb facilitat tots els partits a l’única categoria femenina de futbol base de la província, la infantil-aleví de Segona Divisió, i buscàvem fer el salt competitiu que implica jugar contra nois de la seva edat”. De fet, aquesta temporada, l’AEM també ha format un equip de nenes que competeix amb nens a la categoria benjamí. “Busquem donar un acompanyament des de l’etapa formativa a les nenes que vulguin jugar a futbol”, apunta Salmerón. Al club hi ha aproximadament 100 jugadores. Són el conjunt de Lleida que en té més i estan repartides entre sis equips (quatre d’aquests competeixen en categories femenines).

A més de l’acompanyament, el fet que les nenes de la província puguin trobar un equip adequat a la seva edat i competitiu els permet gaudir d’una de les coses més importants i vitals dels esports d’equip: el vestidor. Moltes, abans d’arribar a l’AEM, havien jugat amb nens i “se sentien una mica aïllades per no poder fer pinya al vestidor i haver de canviar-se en altres vestidors, com el de l’àrbitre, per poder estar soles”, comenten la Mònica i l’Ana María, mares de jugadores. L’Andrea, la capitana i màxima golejadora de la lliga, valora que al vestidor poden parlar “de les seves coses amb confiança” i que “ajuden les companyes que comencen a jugar a futbol”. L’Andrea, que somia poder tenir una beca per anar a jugar als Estats Units, confia que la normalització del futbol femení de casa nostra vagi avançant. Entre abraçades i celebracions per haver guanyat la lliga, elles hi han posat el seu granet de sorra.