Les brometes sobre Grealish ja no fan gràcia

BarcelonaAdmeto que soc el primer que m’he fet un fart de riure amb els vídeos de Jack Grealish celebrant la Champions del Manchester City. I per un moment he desitjat sortir de festa amb ell. Després he recordat que va trigar gairebé un dia a treure’s la roba amb la qual havia jugat la final, i he entès que no li hauria pogut seguir el ritme ni un minut.

De fet, a mesura que han anat arribant els vídeos, he començat a sentir-me una mica trist. M’explico. No tinc la intenció de ser d’aquells que sempre porten la contrària, que sempre posen aigua al vi, que sempre semblen enfadats. No, tot el contrari. Aquí som defensors de defensar les coses boniques de la vida, de fer festa grossa sempre que es pugui i del bon vi. Especialment del bon vi. Però sense fer-ne un gra massa. Al veure la festassa de Grealish, he recordat Paul Gascoigne. He recordat George Best. He recordat altres grans futbolistes britànics que van acabar amb la seva carrera abans d’hora per culpa de l’alcohol. I de fet, hi havia alguna cosa pitjor que acabar amb la seva carrera abans: van fer-se mal, van fer miques el seu cos i van fer molt de mal a les persones que tenien al voltant.

Al Regne Unit tenen un gran problema amb l’alcohol. Crec que molts d’ells ho saben. D'altres no, i són d’aquells estats que, a l'haver estat un imperi, els encanta jutjar els altres de forma despectiva, com si ells no tinguessin un munt de problemes. I un d’ells és aquesta cultura de l’alcohol, en què ja de ben jove entres, a vegades de la mà dels teus familiars. Quan apareix un jove com Grealish, li fan cançons als estadis on se celebra com una fita que sigui el rei de la festa. Hi ha aquella pressió social que porta a fer brometa de qui no vol beure, de qui no acaba per terra una nit de festa. Ho sabem prou bé en certes poblacions del nostre litoral, en certs barris de Barcelona.

Quan Grealish jugava a l’Aston Villa, es van fer virals les imatges d’ell al terra d’un carrer de Tenerife, totalment KO després d’una nit de festa, dormint com si fos al llit, però al mig d’una carretera. "Enxampen un jugador de l’Aston Villa dormint borratxo al mig del carrer", deien els titulars. Al seu club de llavors van parlar amb ell, però a les xarxes socials va esdevenir un heroi. Ara, veient com porta molts dies seguit bevent, passa el mateix. Tots els mitjans s’afanyen a fer notícies de les millors fotos i vídeos de Grealish trompa, que cal buscar clics i likes.

Tant de bo Grealish estigui ben acompanyat, tant ara com en el futur, per saber limitar aquestes festes salvatges als moments en què cal celebrar. Tant de bo no acabi com Gascoigne, que era un dels millors jugadors que he vist però abans d’arribar als 30 ja patia per acabar un partit. I abans dels 40 ja semblava un sensellar. Insisteixo, si Grealish fos un jugador que no sol ser enxampat en públic de festa, estaria defensant la seva festassa després del triplet. Però els darrers mesos ja va ser enxampat conduint borratxo durant la pandèmia, quan va tenir un accident i al sortir del cotxe no podia aguantar-se dret. L’han fet fora de bars i en una festa a Las Vegas sembla que va pagar més de 100 ampolles d’alcohol. Ja tenim prou antecedents per estar alerta.

Jo estic a favor de la festa, com quan Messi anava gat celebrant un triomf del Barça amb una barretina al cap. De tant en tant, cal fer festa. Però Grealish ens hauria d’alertar: l’alcoholisme és un problema que castiga les persones i els seus estimats. I ja hem vist massa casos similars en el passat, en què tothom li riu les gràcies quan és jove i fort. Tant de bo el City pugui acompanyar un jugador meravellós, com em consta que intenten fer durant tot l'any, parlant-hi, insistint-li que s'ha de cuidar. Tant de bo Grealish segueixi celebrant molts èxits brindant, però controlant la resta de la seva vida.