Bones sensacions sense premi en l'estrena de Machín (0-1)

Cornellà-El PratL'Espanyol de Pablo Machín ha arrencat aquest diumenge amb derrota contra el Vila-real (0-1). No hi ha hagut l'efecte positiu del canvi d'staff tècnic, que té feina per endavant. La banqueta barcelonina és un caramel enverinat. El projecte viu un moment embrionari, entre aspiracions europees a llarg termini i la condició d'equip en posicions de descens. La classificació obliga a accelerar adaptacions i ser efectiu. La identitat de Machín arrossega una càrrega tàctica que necessita temps. No el té. Les pissarres es consoliden si se suma de tres en tres. Ni la proposta més rodona sobreviurà a una segona sequera en el campionat domèstic. La desfeta en el redebut al RCDE Stadium ha demostrat aquest diumenge que el primer que n'és conscient és l'entrenador, que ha arribat per posar ordre en una transició d'intencions.

No hi haurà ball de peces ni efecte dominó. Machín és Machín. Sempre ho ha estat, en l'èxit, durant els anys a Girona, i en la manca de comprensió del Ramón Sánchez Pizjuán. La seva primera alineació ha estat amb l'esquema marca de la casa de tres centrals, donant-li a l'equip una identitat reconeixible i la vocació de competir des del primer minut. L'Espanyol segueix sense puntuar, però ha trencat la tendència del primer tram de la temporada de jugar a futbol a partir del descans. El partit davant els pupils de Calleja calma la primera línia de les urgències sent atrevit en la pressió i no renunciant a la verticalitat, signant segurament un dels millors inicis de partit de l'equip 2019-2020.

El problema és que el Vila-real també genera coses. Ha fet que baixés el suflé amb un gol de Toko Ekambi (minut 17) després d'una bona acció per la banda esquerra, trencant l'oposició del mig del camp espanyolista amb cinc jugadors i hipotecant el sistema d'ajudes de la defensa. És un risc necessari. L'aposta d'aglutinar mig onze en la zona de creació genera espais en els dos extrems del camp, per raonament matemàtic. Tot necessita un procés. L'Espanyol, com a mínim, ha demostrat una vocació per canviar. Ha estat intens i competitiu, sense embogir. Ha aconseguit minimitzar un dels equips del moment a la Lliga.

Ni Santi Cazorla ni l'experiquito Gerard Moreno han estat importants amb la pilota als peus. Els blanc-i-blaus no han estat pitjors, sense ser brillants. Han encaixat el gol com una acció aïllada i han seguit buscant la porteria rival obrint el camp. Víctor Gómez ha obert la llauna de les ocasions locals aprofitant un canvi de joc de banda a banda, topant-se amb Sergio Asenjo des del cor de l'àrea. La més clara ha estat una rematada de Calleri que ha impactat al travesser. L'RCDE Stadium ha vist un prototip 2.0 del col·lectiu. De moment, pel que fa a intentar sortir de la part baixa de la classificació, podria haver sigut suficient. Que l'afició no acomiadés la primera meitat amb xiulada ha sigut simptomàtic.

El Vila-real ha aparegut en el tram final amb la calma de no tenir urgències, cuinant les situacions posicionals. Ha pogut sentenciar en una rematada d'Ekambi a passada de Gerard Moreno en la seva primera gran aparició. Machín ha demanat des de la zona d'entrenadors que els jugadors estiguessin junts, que no perdessin la posició quan ha tocat encadenar defenses llargues. El pecat ha estat perdonar en el moment de materialitzar el futbol. La feina podria haver tingut premi en un cop de cap d'Esteban Granero a uns metres de la línia de gol, però Asenjo ha tornat a evitar l'empat. L'Espanyol ha estat a punt de trobar justícia poètica en la següent acció d'atac, amb un penal per mans que ha tombat el VAR. Machín s'ha quedat sense remuntada, però amb la sensació d'haver-li rentat la cara a la seva plantilla.