Maria Teixidor: "Bartomeu, Mestre, les futbolistes... Hi ha molts partícips de l'èxit del Barça femení"

BarcelonaVa ser una de les peces clau del Barça que va aixecar el primer triplet de la història del futbol femení. Amb ella al timó, l'aposta de la junta directiva i els sacrificis de les futbolistes, l'entitat culer va anar sobre rodes cap als títols i la professionalització. Maria Teixidor (Barcelona, 1975) va marxar del Barça amb gran part de la feina feta i ara s'embarca en un nou projecte que vol continuar fent evolucionar el futbol femení. Es el Momento és el nom de la seva precandidatura, juntament amb Reyes Bellver, per presidir la nova competició femenina estatal.

La Lliga professional sembla que no arriba mai. En quin punt estan les eleccions que han de nomenar la presidenta de la nova competició?

— Després de gairebé deu mesos de negociacions, els clubs de la Primera Iberdrola van consensuar al febrer uns estatuts per constituir la Lliga femenina. Va costar perquè els clubs de la competició arrosseguen una història complicada. El 2015 es va constituir una Associació de Clubs de Futbol Femení, dirigida per Pedro Malabia, que és alhora el director de futbol femení de la Lliga masculina, que agrupava la majoria de clubs. Aquests van vendre els drets televisius, mentre que la resta no. Això va provocar que no es poguessin retransmetre la majoria de partits, que els clubs de l’associació perdessin ingressos que venien de la Federació, i que el futbol femení perdés visibilitat. D’alguna manera, molts conflictes del masculí han acabat impactant també en el femení. Però ara, els clubs estan finalment integrats en una nova associació i en procés –fins on sabem– de nomenar una junta gestora que és la que ha d’estructurar el procés electoral, determinar el format d’aval i fixar la data de les eleccions. 

Els drets televisius han sigut la gènesi del conflicte, doncs.

— Exacte. Els clubs de l'associació van vendre els seus drets de televisió a Mediapro amb un contracte valorat en 3 milions, però que es va rescindir a mig camí perquè impedia l'explotació dels drets perquè no els tenien tots. No existeixen els drets del futbol femení, per ser clars. Fins que el govern no reguli l'existència dels drets de la nova competició femenina, no existeixen.

Les relacions entre els clubs i les institucions es poden reconstruir?

— Tenim uns clubs amb unes ferides molt obertes de tota aquesta última etapa. A més s'hi ha sumat tota la crisi pel covid. Això ha impactat sobretot en el sector del futbol femení que era amateur i no gaudia de les excepcions que sí que es van fer per a les competicions professionals.

L'altre dia el diari Marca va assegurar que Beatriz Álvarez serà la nova presidenta de la Lliga. No és cert?

— No és el que percebem de les nostres converses amb clubs. N'hi ha molts que no han sigut consultats ni coneixien la identitat d’aquesta precandidata. Algú llança el missatge, interessadament, que hi ha una majoria de 12 dels 16 clubs espanyols amb una posició comuna. Serien, en principi, els clubs més propers a l’Associació de Clubs de Futbol Femení. La rumorologia apunta que, des de l’Associació, s’havia preparat una candidatura feta únicament i exclusiva per homes per liderar la Lliga femenina. És la candidatura “tapada” que no ha convençut, precisament, perquè no incloïa cap dona. Ara sembla que busquen una cara femenina, però tampoc presenten una candidatura completa, ni un programa... és estrany. És com si estiguessin avaluant l’acollida que tenen, però fins on sabem, la pretesa majoria de 12 clubs no hi és. No quadren els números.

De fet, el procés electoral no s'ha iniciat, oi?

— Fins on sabem no hi ha constituïda ni la junta gestora que hauria d'estar regulant aquest procés. I tot i que ho hem preguntat, encara no ens han designat un interlocutor. La sensació és que no s’està activant el procés o s’està endarrerint que s’activi. I hauria d’haver-hi pressa, perquè la temporada està a punt d’acabar i no hi haurà gairebé temps per preparar la següent.

I quina és la solució perquè aquest ecosistema canviï?

— Nosaltres estem posant sobre la taula una nova manera de fer les coses. El futbol femení és un full en blanc. Això s'ha de tractar com una start-up. No és una empresa consolidada com pot ser un negoci de la Lliga, ells estan en una etapa diferent. Nosaltres comencem sense saber ni quins són els números que té el futbol femení a Espanya. El femení comença sense que tinguem una idea del valor de la competició femenina. Hi ha interès, hi ha seguiment i hi ha moltes oportunitats.

No queda molt lluny, pensar en una professionalització institucional com la que ens van vendre? La situació és totalment contradictòria.

— Ho és. Si t'ho mires des del punt de vista de lluita de poder pot ser molt lògic, però comercialment hem perdut un any. Tens un Barça campió d'Europa i que ha fet el primer triplet de la història del femení, una Alexia Putellas, una Lieke Martens i totes les finalistes dels premis... Això s’hauria d’haver gestionat millor perquè és clau per atraure inversió. Estàs posant en escena els actius més valuosos del futbol femení mundial i resulta incomprensible que, un cop s’ha aconseguit fer uns estatuts que han costat deu mesos, estiguem esperant fins a l'últim minut per fer tot aquest procés. Ja anem tard per regular la competició de l'any que ve i quasi també la del següent.

Què és el que urgeix en la creació de la Lliga?

— Tot. Estem parlant de professionalitzar una competició que té un conveni col·lectiu que sabem tots que han aplicat en el seu grau mínim i que no garanteix el cobrament del salari mínim interprofessional. És de celebrar que hi hagi un conveni col·lectiu i que se signés, però és una mica vergonyós que encara no garanteixi les condicions mínimes d'una treballadora a l'Estat. Això ho hem d'atacar, però perquè els clubs puguin pagar han de tenir recursos. És una roda que es retroalimenta.

¿I en aquesta Lliga té cabuda un projecte com el del Rayo?

— No és acceptable res que no compleixi amb la legalitat vigent. Si estem professionalitzant, el que hem de garantir són unes condicions mínimes acceptables per a tothom. Però hem de ser conscients del que ha passat amb el covid, que ha vingut a trencar l'equilibri econòmic i de generació de recursos de la majoria de clubs i, per tant, ha provocat una davallada d'ingressos que ha tingut un impacte molt important. I crec que el cas del Rayo és simptomàtic d'això.

¿D'aquesta economia en depèn també el nivell i la competitivitat de la Lliga?

— Absolutament. Hem de garantir una competició que sigui atractiva. Ha de tenir el punt just de partits, el nombre just de clubs que tinguin una rivalitat real. Si no, deixa de ser atractiva la competició. No crec que puguem construir el futbol femení sense ser conscients del que està passant en altres territoris perquè al final és un moviment global.

¿Es pot replicar el pla que vau fer al Barça ara a la Lliga?

— Podem construir la millor Lliga del món. Tenim talent, tenim clubs amb marca internacional, tenim clima, ho tenim tot. Més que copiar el procés del Barça, cal gestionar un projecte, que és el mateix que vam fer allà. Aquí hi ha molts partícips de l'èxit del Barça: Jordi Mestre, Josep Maria Bartomeu, Xavi Llorens, les futbolistes... Quan tu entomes un projecte has de mirar quin és l'objectiu que té i veure què necessites per arribar-hi. No només és tot esportiu, també hi ha coses del voltant que afavoreixen: una doctora dona, una psicòloga, un públic que acompanyi, un estadi que sigui casa seva... És una manera de dir-los: "Això és vostre".