FUTBOL - PRIMERA DIVISIÓ
Futbol28/09/2017

Asensio, el somni prohibit que Cornellà només va gaudir un any

Va poder ser blanc-i-blau, però Casanova no el va voler allunyar de la família

Roger Requena
i Roger Requena

BarcelonaEn una de les parets de l’auditori de l’RCDE Stadium hi llueixen les fotografies dels 43 jugadors que han sigut internacionals vestint la samarreta de l’Espanyol. Des d’una llegenda espanyolista com Ricardo Zamora a Marco Asensio, un somni avui prohibit per a un club que, ara fa 12 anys, va tenir a les seves mans incorporar un dels talents mundials del moment. Aquest diumenge, el migcampista balear es retrobarà amb l’equip on podia haver triomfat, però que no va voler separar-lo de la seva família.

El 2004, el fins fa poc director formatiu del Mallorca, Carlos Sureda, era entrenador del Sóller quan el va descobrir. “Era un nen, però ja posseïa un control sobre els espais i sobre el joc fora del comú”, va explicar en una entrevista a l’ As. Uns mesos més tard el seu representant, Horacio Gaggioli, va trucar a l’aleshores responsable del futbol base, el desaparegut Josep Manel Casanova. El motiu, informar-lo d’un noi menut de només nou anys que destacava per un talent inusual per l’edat. Llançava córners, regatejava adversaris i no parava de marcar gols. Interessat per aquell prometedor esquerrà, Casanova va acceptar la petició de fer-li una prova a l’Espanyol. Durant cinc dies, Asensio es va allotjar a la residència del club al carrer Gran de Gràcia, on viuen els jugadors de categories inferiors que arriben de fora de Barcelona. Durant aquells dies, Asensio es va entrenar amb nens d’un i dos anys més a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, on va meravellar tothom qui el va veure jugar.

Cargando
No hay anuncios

“Amb 9 anys em van voler fitxar. Em van oferir un període de prova, amb casa i col·legi, però al final va aparèixer el Mallorca. Va parlar-ne la família, perquè jo era petit, i al final es va decidir que em quedés a Mallorca i que creixés allà”, va relatar el mateix Asensio. Qui va prendre la decisió que no es quedés a l’Espanyol, però, va ser Casanova. “Era una meravella, però he de reconèixer que vaig ser jo qui no va voler que seguís. El seu pare volia que es quedés. Va venir amb Gaggioli, però a aquella edat no podia separar-lo de la seva família, que vivia a Mallorca”, va sincerar-se Casanova fa uns mesos. La seva qualitat no havia passat inadvertida pel caçatalents periquito, però va preferir que es desenvolupés en un entorn que li fos més proper. “Ens va al·lucinar, no tenia res a veure amb els nens de la seva edat”, va confirmar Gaggioli. Al tornar a les Illes, el Mallorca no va dubtar a fitxar-lo.

Una cessió massa curta

A Palma va rebre l’afecte d’un entorn protector, especialment després de la mort de la seva mare el 2011. Els seus agents i el seu pare van convèncer-lo per seguir formant-se a Espanya, rebutjant d’aquesta manera interessos de clubs de la Premier. Seria a la mateixa capital balear on, curiosament, va trobar un motiu de pes per escollir uns anys després l’Espanyol. El curs 2013-14, José Luis Oltra va fer cas dels consells dels formadors del futbol base i li va donar l’oportunitat d’estrenar-se en un primer equip on acabava d’aterrar, cedit pel Vila-real, Gerard Moreno. El davanter perpetuenc és amb qui, encara avui, ha compartit més partits (43) i minuts (2.302) sobre un terreny de joc. “És un jugador diferent, d’un altre nivell, destinat a fer els passos que vulgui”, va reconèixer el mateix Moreno quan Asensio va fitxar pel Madrid. Uns mesos després tornarien a compartir vestidor a l’Espanyol, que va fer valer la seva candidatura davant de 26 clubs més que en pretenien la cessió. Socis a la gespa i amics fora del camp, Asensio va regalar-li la samarreta amb la qual va marcar el seu primer gol a Primera, contra el Deportivo.

Cargando
No hay anuncios

Al jugar més de 30 partits de blanc-i-blau, l’Espanyol no va haver de pagar res al Madrid per gaudir un any del balear, a qui van ajudar a desenvolupar-se en el seu primer any a la màxima categoria. A Cornellà va mostrar detalls de la seva gran classe, si bé és cert que li van faltar socis en atac. L’Espanyol, però, ja sabia el que tenia entre mans. Tan a prop i tan lluny. Va intentar retenir-lo un any més, però ja era massa tard. Asensio ja era inabastable, fins i tot al final d’un curs en què, malgrat que l’Espanyol va voler allargar-li la cessió, va acabar complint el seu somni des que era petit, triomfar al Reial Madrid.