Ángel Gómez: “Si reforça posicions, l’Espanyol pot competir amb els de dalt”

BarcelonaFa un any, Ángel Gómez (Sevilla, 1976) afrontava un dels estius més frenètics de la seva vida, ja que va encarregar-se d’una de les transformacions de plantilla més grans dels últims anys. 11 altes i 18 baixes després, l’Espanyol tornava a ser un equip competitiu, però el club el va substituir al novembre per Jordi Lardín, fet que el va portar a entrenar a l’Equador. Un any de canvis que repassa mentre espera ofertes de clubs europeus.

En un any ha sigut director esportiu de l’Espanyol, entrenador del River d’Equador i ara està sense feina...

Sí, i això que soc una persona a qui no li agraden els canvis. Sempre m’ha agradat l’estabilitat, créixer dins d’un mateix club, fer feina a llarg termini. Vaig estar set temporades a l’Europa, dos anys a l’Equador i gairebé sis a l’Espanyol. Les coses van com van, ha sigut un any molt estrany i dur. Però estic content perquè al final és experiència i coneixement, i he gaudit molt. L’etapa de tècnic al River va ser curta i complicada, perquè era lluny, però m’ha anat bé per agafar aire després d’una situació complicada i delicada com va ser la sortida de l’Espanyol. Ara estic gaudint molt del meu poble i de la família, mirant bastant futbol i preparant-me per al futur.

L’Espanyol ha acabat vuitè...

A la presentació de Diego Reyes vaig dir que teníem una plantilla impressionant i ho segueixo pensant. És una bona posició que no em sorprèn. Tenim un bon equip amb jugadors importants i un futur molt bo perquè ja hi ha una base que et permet fer somiar l’any vinent a millorar la posició.

Se sent partícip d’aquest bon any?

Tinc una sensació estranya. Sempre estaré agraït a l’Espanyol, em van donar l’oportunitat de treballar a Primera. Cap persona, a banda de la meva família, sap què penso de tot el que va passar. Al final algú ho posarà tot al seu lloc, les coses s’acaben sabent. Em va costar accedir al càrrec, a l’estiu hi va haver una pressió brutal i en moltes situacions no hi podia fer res, perquè hi havia jugadors amb contracte i calia esperar, fer una gestió pacient perquè l’Espanyol no hi sortís perdent. Tinc la sensació d’haver fet la feina tan bé com vaig poder, amb total honestedat. Al final, però, els protagonistes són els jugadors.

Li va sorprendre l’acomiadament?

No em va sorprendre, tenia una sensació estranya que alguna cosa podia passar, però no volia pensar-hi gaire. Em centrava a estar amb els jugadors i cos tècnic, que estiguessin bé.

¿Ajuntar la direcció esportiva i el futbol base és una decisió adequada?

Sense que sembli una crítica al club, jo he treballat com a assessor de diferents clubs i per a mi la idea d’ajuntar els dos càrrecs no és bona, perquè són dos mons completament diferents. Si vols fitxar un jove a qui també volen el Vila-real i el Madrid, ha d’intervenir el director esportiu del futbol base i anar a parlar amb la família per convèncer-los. Però ser un director esportiu general és molt difícil, perquè el dia a dia del primer equip et porta molt temps. Per a un club gran ho veig complicat.

Com convencien els jugadors perquè fitxessin per l’Espanyol?

En èpoques anteriors teníem molt bon cartell entre els representants perquè tot el que fitxàvem es revaloritzava i ho tornàvem a vendre. Això els agradava molt. Els Osvaldo, Wakaso, Stuani, Lucas o Asensio han fet bones temporades i han marxat. Saben que quan incorporem un jugador no és per un mes, sinó que realment creiem en ells. Això ens donava credibilitat i molts avantatges. A més, l’Espanyol és un club històric que tira, amb un dels millors estadis i de Primera. I més ara quan veuen el projecte que hi ha darrere.

¿Veu l’Espanyol competint per Europa el curs vinent?

Sí. La diferència futbolística de plantilla entre la Reial Societat i l’Espanyol és nul·la. Fins i tot amb l’Athletic. No hi veig grans diferències. Amb el Madrid, el Barça, l’Atlètic, el Sevilla i potser el Vila-real, sí… la resta estan al nivell de l’Espanyol. Si l’any vinent es milloren algunes posicions i ve algú que marqui la diferència, segur que competirà amb els de dalt.

El club està a prop de tancar el retorn d’Òscar Perarnau. Quin record en té?

Sempre va haver-hi una gran relació. Ramon Planes era el director esportiu i l’Òscar ens coordinava a tots. Com a director esportiu li va tocar una etapa complicada però ens en vam sortir bé. A base de molta feina i màxima dedicació. Un director esportiu honest, professional i molt pendent de tots. Pel que fa a la metodologia de feina era molt professional i sempre amb màxim respecte per a tots. Vaig aprendre’n molt.

Perarnau tornarà com a director general

Els camins de l’Espanyol i Òscar Perarnau estan a punt de tornar a coincidir. El president Chen Yansheng va mantenir ahir una llarga reunió amb l’exsecretari tècnic per oferir-li ser el nou director general esportiu, un càrrec que serviria d’enllaç entre el consell d’administració i les dues figures de l’apartat esportiu, el director, Jordi Lardín, i el tècnic, Quique Sánchez Flores. Segons va poder saber l’ARA, l’acord no està tancat però sí encarrilat. Perarnau té altres ofertes, algunes de l’estranger.