Els 10 gols encaixats per l'Espanyol: com i per què?

BarcelonaDesprés dels mals resultats de les quatres primeres jornades de Lliga, el marge de millora de l’Espanyol és ampli i se centra, sobretot, a minimitzar les errades individuals que han costat gols i “trobar l’equilibri entre l’atac i la defensa”, com reclama Mauricio Pochettino. Una anàlisi dels deu gols encaixats per l’Espanyol deixa una conclusió frustrant: l’equip s’ha quedat a un sol metre i a un sol segon de poder-los evitar.

Jornada 1. Mallorca 2-1 Espanyol

A l'Iberostar Estadi de Mallorca, un marcatge tou de Forlín dins l'àrea habilita l’1-0 de Hemed, que també s’aprofita d’una reacció lenta de Capdevila per caçar un refús i fer el 2-1. En les dues accions, el problema ve per no estar prou a sobre dels jugadors balears en una zona decisiva del camp. L'1-0 neix d'una centrada al cor de l'àrea, al punt de penal. Forlín deixa que Hemed es desenganxi d'ell, controli, es regiri i xuti. El 2-1 sorgeix d'un xut de Pereira, a qui Baena deixa respirar en excés per carregar la cama i estavellar el seu xut a l'escaire. Els quatre defenses reaccionen tard al refús i Capdevila prioritza tancar el centre a pressionar Hemed, que es troba amb un metre i un segon de marge per xutar i batre Cristian pel seu pal.

Jornada 2. Espanyol 1-2 Saragossa

Contra el Saragossa, l'1-1 el provoca un penal d'Albín, que apareix tard en una ajuda i fa unes mans absurdes dins l’àrea. L'acció de l'uruguaià, però, ve condicionada per una vigilància massa estàtica de Capdevila, que no incomoda prou la rematada de cap d'Álvaro. L'1-2 definitiu el provoca la falta de tensió en el marcatge dels laterals Capdevila i Javi López. El de Tàrrega permet a Ortí carregar la cama i centrar des de la dreta, i el d'Osuna no s'enganxa prou a Hélder Postiga, que remata una pilota solta dins l’àrea petita davant la poca intimidació de Cristian Álvarez.

Jornada 3. Llevant 3-2 Espanyol

Al Ciutat de València, són novament els detalls gairebé mil·limètrics els que desmunten la resistència periquita. En el 2-1, Tejera no pressiona de prop Juanlu, que pot xutar còmodament des de la frontal, després que Gekas s'aprofiti de la feblesa de Capdevila per fer una letal passada enrere. En el 2-2, és Simao qui falla posicionalment i es deixa agafar l'esquena per Chris, que envaeix el buit que deixa l'excés de basculació del lateral esquerre periquito, enganxat a Raúl Rodríguez, per fer el gol. El més dramàtic de l'acció és que l'alemany, des de terra, reacciona més ràpid que els defenses blanc-i-blaus per xutar una pilota sense amo dins l'àrea petita. La tragèdia del 3-2 no és tant la cobertura del desafortunat Raúl Rodríguez com la facilitat amb què entre Juanlu i Míchel superen Rui Fonte i Javi López a la banda. El portuguès frena i interpreta tard com acabarà l'acció i, després agonitza perseguint un Míchel que se li escapa per velocitat, i l'andalús deixa que Juanlu rebi i completi la paret amb massa innocència.

Jornada 4. Espanyol 3-3 Athletic

Davant l'equip de Marcelo Bielsa, és novament el metre d’aire que donen centrals i laterals als seus rivals el que facilita els gols d’Aduriz i Llorente. En l'acció del 2-1, Héctor Moreno, excessivament estàtic, és superat per la potència d'Aduriz, que salta més i abans i entra en carrera per batre Cristian de cap. En el 2-2, Llorente fa un brillant desmarcatge per desenganxar-se de Raúl Rodríguez. El davanter basc guanya un metre que li permet donar espai a la passada, al seu control i a la posterior rematada, creuada i potent, lluny de l'abast de Cristian Álvarez. El 3-3 final tindrà idèntica interpretació: Susaeta es mou un metre per darrere de Víctor Álvarez, despenjat de la línia defensiva. L'extrem guanya línia de fons, fa una centrada al cor de l'àrea, que troba rematador per l'habilitat d'Aduriz d'aprofitar el metre de marge que li cedeix Javi López.

El tècnic argentí, però, recorda que tot i que els defenses són els més exposats a les crítiques, els gols no són només responsabilitat de la línia del darrere i han d'implicar un canvi d'actitud de tot l'equip.