Alexia Putellas: "No hi havia millor rival per començar la Lliga que el Reial Madrid"
Entrevista a una de les capitanes del Barça Femení abans de l'inici de la Lliga
BarcelonaEl Barça femení s'estrena aquest diumenge (13.30 h, Teledeporte) contra el Reial Madrid. Serà el primer clàssic en la història de la Primera Iberdrola. La capitana blaugrana Alexia Putellas (Mollet del Vallès, 1994) atén l'ARA abans del partit per fer balanç de la Lliga de Campions i reflexionar sobre la nova temporada i el seu canvi de dorsal a la selecció espanyola.
Veus l'equip amb ganes de tornar o noteu una gran càrrega física després de les dues pretemporades i la Champions?
Tenim ganes de començar. Al final te’n vas a la selecció, que és una mica com un oasi de la pretemporada, però ja tornes amb el cap posat en el primer partit de lliga. Sí que vam fer una pretemporada abans de la Champions, però les sensacions físicament van ser tan bones que això et motiva per tornar a fer una pretemporada com la que vas fer per començar la lliga.
Lluís Cortés estava nominat com a millor entrenador de la temporada per la UEFA. Com és el dia a dia amb ell?
És un entrenador que té el repte de treure el millor de cada jugadora en benefici de l’equip. L’any passat ho va fer molt bé. Els resultats i el joc que va aconseguir l’equip ho fa evident. Aquesta temporada no ha canviat res, l’únic que canvia serà l’exigència, que serà superior.
Quins temes tracteu a les xerrades tècniques?
No t’ho puc explicar tot, però jo crec que una de les coses característiques principals és la pressió després de la pèrdua de pilota. Entenem que com millor ens col·loquem, abans recuperarem la pilota i abans la tindrem per fer el que nosaltres vulguem en aquell moment.
Heu fet un salt qualitatiu?
Jo crec que sí. Al final, tornar a fer un joc en el que creguéssim era un dels objectius, i crec que ho hem aconseguit. Sabem que estem en el camí correcte per aconseguir molts títols i després és futbol i pot passar qualsevol cosa, però estem en el camí i el treball existeix, així que s’ha de continuar.
Hi ha alguns canvis clau en l’equip o tot segueix igual?
El fet que no hi hagi hagut incorporacions… Bé només n'hi ha hagut una, la Gio, que està entre el primer equip i el Barça B. Jo crec que partim de la mateixa línia en què vam acabar l’any passat. Ja hem treballat un any i aquesta feina serà la base de la nova temporada. Només podem millorar el que vam fer l’any passat.
El premi a l'entrenador hauria fet que tinguéssiu més prestigi a Europa?
No vull pensar que un entrenador o una jugadora té més prestigi per aquests premis. Són coses de jurats que voten i cada opinió és subjectiva, així que no vull pensar que pots aconseguir més o menys prestigi per aquests premis.
Pel que es publica a les xarxes, l’equip sembla una família. És realment així?
És clar que la bona sintonia al final fa que la gent treballi més a gust i que vingui aquí cada dia amb ganes d’aportar. Però és evident que aquí no venim a fer amics, venim a guanyar i a fer que el club creixi i sigui més gran. Crec que l’equip té aquesta balança, creiem que és necessària aquesta bona sintonia per venir cada dia i aportar el nostre màxim. L’objectiu final és guanyar.
Com a capitana, quina és la teva tasca dins l’equip?
El millor de ser capitana en aquest Barça, tant jo com les altres companyes que són capitanes, és que és un grup molt fàcil. Al final, hem trobat la línia on cadascú sap perfectament que quan entra a la Ciutat Esportiva ha de ser millor que ahir i que demà serà millor que avui. Tothom té aquesta mentalitat i per això és molt fàcil ser capitana aquí.
Comenceu la Lliga contra el Reial Madrid. Com plantegeu aquest partit?
Crec que no hi havia millor rival per començar la Lliga. Després de conèixer el calendari, la gent només parla d’aquest partit. Un plat fort per començar.
Creus que la rivalitat mediàtica entre el Barça i el Madrid es traslladarà al terreny de joc o serà diferent?
Sí que hi ha el component de ser un Barça-Madrid. Sigui l’esport que sigui, futbol o no, que sempre té un component una mica picant, però la nostra mentalitat serà la de sempre, la de sortir a guanyar. És igual el rival que tinguem al davant. Si aquesta primera jornada arriba a tocar el Sevilla, per exemple, sortiríem igual.
S’ha parlat molt que els derbis caiguin en dia de Reis. Com vau veure aquestes casualitats del calendari?
No sé si és casualitat o no. El calendari és el que és i ja està. No serveix de res ara posar en dubte si estava preparat o no. El calendari ja ha sortit, que és el que volíem. Ho estàvem desitjant després d’aquest any i l’aturada per la pandèmia i ho celebrem. És igual quin sigui l’ordre, quin sigui el primer partit o que sigui el dia de Reis.
Us veieu capacitades per repetir els resultats de l’any passat?
Sí, la confiança és màxima. Com he dit abans, crec que estem en el camí i al final després és futbol i pot passar qualsevol cosa, però jo confio plenament en el camí que hem triat. És clar que guanyar és molt difícil però repetir el títol és inclús més complicat.
Creus que és molt important tenir cobertura mediàtica perquè la gent us segueixi?
Sens dubte. Jo crec que hem arribat a un punt on ha de ser impossible que no es vegi un Atlètic de Madrid-Barça. No es pot permetre. Crec que entre tots s’han de posar d’acord perquè al final el que surt perjudicat és el nostre futbol. Òbviament l’afició ho reclama i és normal. No ens podem permetre que cap partit de la nostra lliga no es vegi per televisió.
Vosaltres esteu lluitant per la professionalització pel futbol femení i això no ajuda.
És molt important. Estem a unes alçades que alimentar aquest debat és perdre energia. Tot això hauria d'estar ja consolidadíssim i és una pena que encara no ho estigui.
Una lliga que està apostant molt per futbol femení és la Premier. Alex Morgan, Pernille Harder, Ona Batlle... totes elles han fitxat per equips anglesos. La Champions estarà més oberta que mai?
Jo crec que la Champions d'aquesta temporada serà més igualada que mai, sí. Òbviament, si mirem la història, l'Olypmique de Lió porta moltíssimes Champions seguides i seguirà sent favorit. El Wolsfurg i nosaltres també ho som. Després ja hi ha el PSG, el Chelsea i el City, que s'han reforçat i faran que la Lliga de Campions estigui encara més disputada.
Ara a la selecció has canviat de número i portes el 14 en honor de la Virginia Torrecilla, que s’està recuperant d’un càncer. Per què vas prendre aquesta decisió?
Vam tenir una conversa la Virginia i jo. És una forma de mantenir el seu dorsal durant aquest temps que no el pot portar. Jo el duré fins que estigui recuperada i llavors se'l quedi. És guardar simplement el dorsal que sé que és especial per a ella i perquè així tingui, i sé que és així, l'objectiu de tornar a portar-lo com més aviat millor.