Alberto Fernández: "Si el Rubí acaba pujant a Tercera, tot el que fem tindrà un mèrit enorme"
El tècnic de l'equip revelació de la segona volta a Primera Catalana aspira a donar la campanada a la categoria i tornar a Tercera cinc anys després
BarcelonaAls seus 33 anys, Alberto Fernández es troba davant un dels reptes més importants de la seva jove però llarga trajectòria com entrenador. La present és la seva primera temporada a Can Roses (anteriorment havia entrenat al juvenil i l'equip filial de la Gramenet) i gràcies a la gran segona volta del seu equip, es troba en disposició de discutir l'ascens al Tàrrega, equip que fa poc més de dos mesos tenia deu punts de marge per defensar la tercera de les places d'honor. El calendari del Rubí no és gens fàcil, i per això el club, que ja ha renovat al tècnic, ha decidit obrir les portes al públic aquest diumenge (12 hores) per rebre l'Olot, el líder de la categoria.
Qui diria fa poc més de dos mesos que l'equip estaria lluitant per pujar a aquestes alçades. T'ho esperaves?
És força sorprenent, sí. Els tres primers es van distanciar molt des del principi a la classificació. Nosaltres haviem fet moltes incorporacions noves, jo també era nou i no vam fer gaire bona primera volta perquè s'havia de conjuntar tot. Des de les festes de Nadal portem una ratxa espectacular. Tot i això semblava que els tres de dalt ho tindrien fàcil però almenys estem a tocar de la tercera plaça, esperant l'errada del rival sempre que nosaltres seguim en la mateixa línia de resultats.
Hi ha una clau de l'èxit de la ratxa de l'equip?
És una suma de petits factors. Al marge d'incorporar un parell o tres de jugadors més, hem acabat tenint les idees més clares, més enllà dels jugadors i els noms. Era una qüestió d'estil i conceptes. També ajuda haver trobat una dinàmica bona i les esperances que dóna que el Tàrrega ha punxat algun partit en les darreres setmanes.
Les set victòries seguides i les deu setmanes sense perdre és una de les millors ratxes recents de la història del Rubí
A Primera Catalana costa molt signar aquestes ratxes. La gent a Rubí està molt contenta, tant la directiva com l'afició. Darrerament està venint més gent a veure'ns i es nota molt. Des de les banquetes es veu molt fàcil aquesta presència, donat que tenim la grada davant i cada vegada la veiem més plena. La directiva està fent molt bones promocions amb alguns partits gratuïts i unes rifes.
L'ascens era objectiu inicial de la temporada?
L'ascens no era l'objectiu que m'havien marcat. El que volia el club era intentar que l'equip jugués el més bé possible a futbol sense obsessionar-se per la part alta. Es nota que el club no té cap pressió interna ni externa per aconseguir-ho. Si no pugem no serà un fracàs ni molt menys. El que tenim per davant és una il·lusió que, no obstant, no volem deixar escapar.
Creus que el Tàrrega pot acusar la pressió de la vostra ratxa?
Pressió la tenim els dos. Cap pot fallar, ni qui defensa la plaça ni nosaltres que venim per darrere. Està tot molt igualat i els nervis els tenim els dos.
El gol average a favor creus que serà decisiu?
És una dada important i ho és més ara quan la diferència és només de dos punts. No obstant, tenim un calendari molt complicat. Si el Rubí acaba pujant a Tercera, tot el que fem tindrà un mèrit enorme.
Personalment, et trobes davant el teu millor moment com entrenador?
Estic molt content. Amb la meva edat, tot i que porto gairebé quinze anys entrenant, mai m'ha faltat un equip per dirigir. He passat de la base als equips amateurs i ja dic que pels anys que tinc ara i on he arribat, no em queixo gens.
Entrenar a Tercera seria un somni? Ja hi penses?
No m'ho plantejo molt. Estic força tranquil en aquest aspecte. És futbol i si faig bé les coses, potser un dia arribarà, però sobretot des de la calma. Encara m'ho miro amb distància.