"Per això Pedri i Ansu es lesionen tant": el futbol ofegarà encara més els seus protagonistes

BarcelonaNo n’ha tingut prou Gianni Infantino amb la Copa del Món celebrada fa uns mesos. Després d'una organització convulsa, la cita mundialista amb seu a Qatar deixava dubtes i deutes morals. Encara sort, per al president de la FIFA, que el Mundial el va aixecar Lionel Andrés Messi amb l'Argentina, potser la imatge més potent que podia compensar la ferum que desprenia un torneig amb milers de morts a l'esquena. El negoci d’un esport en què els resultats són el reclam més petit. Sota aquesta premissa, l'organisme del futbol mundial ha anunciat aquesta setmana, en el seu 73è congrés a Ruanda, un nou format per al Mundial del 2026 amb seu a Mèxic, el Canadà i els Estats Units. Hi haurà 12 grups en què es repartiran els 48 equips participants, amb un total de 104 partits a disputar en 39 dies. Més partits, més taquilla. Més beneficis, més diners.

"El Mundial 2026 canviarà l’equilibri al futbol", explicava Infantino a finals de febrer. La FIFA vol donar oportunitats amb aquest nou format a seleccions que, amb les condicions anteriors, no arribaven a classificar-s'hi. Federacions com la Concacaf (6), la CAF (9) i l'AFC (8) tindran més representants, sumats a les 16 places per a la UEFA, les 6 per a la Conmebol i una per a Oceania. La idea original era enquadrar les seleccions participants en 16 grups de 3, cosa que reduiria el nombre de partits significativament de 104 a 80. Els inconvenients: perdre l'emoció de l'última jornada de fase de grups i la possibilitat de pactes entre seleccions, com va passar entre l'Alemanya Federal i Àustria al Mundial del Naranjito el 1982.

El món del futbol demana un canvi

La decisió de la FIFA no és sinó una conseqüència de com funciona la indústria del futbol actualment. L'entrenador del Reial Madrid, Carlo Ancelotti, reflexionava a principis de febrer sobre l'alta càrrega de partits del seu equip: "És un calendari increïble. La Lliga vol fer la seva, la UEFA també, la Federació... cadascú pensa què és millor per a si mateix. Hem de parar i pensar en els jugadors". I l'entrenador del Barça, Xavi Hernández, que ha patit aquesta temporada baixes de llarga durada com la de Ronald Araujo, veu amb bons ulls unificar les aturades de seleccions: "Seria una bona idea que els partits internacionals es juguessin en un mes, en comptes de tenir aturades cada poc temps".

El problema en molts equips sorgeix a l'hora de coordinar-se amb les seleccions per portar el dia a dia del jugador. Marc Huguet, preparador físic que formava part de l’Udinese italià el 2018, explica a l’ARA aquestes dificultats: “Els jugadors desapareixen i en perds el control. Així és molt complicat treballar, cada finestra internacional era un xou”. Tot i els avenços tecnològics per escurçar lesions, apunta que forçar els futbolistes no és bo. “El cos necessita el seu temps, és difícil anar contra natura”. Segons Xesco Espar, expert en alt rendiment, la preparació física és clau, però adverteix que no es té prou en compte: “És un problema que ja ve des de la pretemporada, carreguen molt el calendari per un tema econòmic. Com més partits, menys entrenaments i menys preparació física. Però tothom vol guanyar diners”. Això perjudica la recuperació muscular, cosa que fa que molts jugadors no puguin suportar una càrrega competitiva tan alta: "Per això Pedri o Ansu es lesionen. La solució seria hiperprofessionalitzar el jugador. Moltes vegades no són atletes, viuen per als partits", diu a aquest diari.

El Mundial del 2026 és la punta de l'iceberg. Sense sortir de la FIFA, el nou format del Mundial de Clubs, que s'instaurarà l'any 2025, presenta una estructura augmentada respecte al format actual. "Comptarà amb 32 equips, volem fer-ho com una Copa del Món", deia Infantino durant una conferència de premsa al congrés de Ruanda. D'altra banda, la UEFA i les federacions estatals segueixen al peu de la lletra el full de ruta marcat pels seus adlàters, allargant i fins i tot creant noves competicions (com la Conference League, tercera competició europea) que no fan sinó alimentar una roda imparable de drets de televisió, taquillatge i marxandatge mentre els jugadors cada cop han de jugar més partits.

Infantino continuarà governant a plaer. A Ruanda ha estat reelegit president de la FIFA amb una gran ovació, sense cap votació ni adversari que amenaci amb destronar-lo de l'organisme més poderós del futbol. No és estrany que l'esport segueixi el camí dels xeics, els Mundials convulsos i les personalitats extravagants com la del cuiner turc Salt Bae. Prevalen els diners i l'espectacle a l'esport, els seus valors i els protagonistes. El circ no descansa. La pròxima novetat serà un Mundial amb el doble de partits que l'anterior. I què vindrà després?