Així, així, així guanya(va) el Madrid

Des que tinc ús de raó, no recordo cap partit en què el Reial Madrid hagi perdut per demèrits propis. Sempre ha passat alguna cosa aliena. Un escàndol arbitral, per exemple. Aquesta és l'excusa més recurrent. Però n'hi ha més: una plaga de lesions, massa pocs dies de descans entre partits, que el rival està dopat econòmicament amb petrodòlars o que la competició està adulterada.

L'autocrítica a Chamartín sempre ha estat mínima. El context els va a favor perquè són –amb permís de l'Atlètic– el principal club de la capital espanyola, que és on tenen la seu central els estaments federatius. També tenen uns altaveus mediàtics tan potents –i tan afins a l'escut– que els permeten escampar un relat fet a mida. Aquesta pressió ha donat històricament els seus fruits i ha permès que el Madrid gaudís d'un tracte de favor permanent. Una situació que s'exagerava amb l'arribada de Florentino Pérez a la llotja i la seva obsessió per controlar-ho absolutament tot.

La situació estava tan viciada que tothom s'havia acostumat a aquest modus vivendi. Els àrbitres sabien que equivocar-s'hi en contra podia portar conseqüències. També els rivals, resignats, que a vegades ni protestaven. "Així, així, així guanya el Madrid", es cantava a les graderies. Els jugadors del Madrid s'havien cregut amb dret a insultar, menystenir o ridiculitzar els àrbitres. L'entrenador, també. Augmentava l'agressivitat a la gespa, s'elevava el to a les sales de premsa i el club utilitzava el seu canal oficial de televisió per assenyalar amb el dit qualsevol àrbitre, president o institució que no actués al dictat. Ningú els penalitzava. Al contrari.

Fins que un dia, un il·luminat decidia no expulsar Romero en aquella entrada per darrere a Mbappé en la derrota contra l'Espanyol. El curtcircuit va ser majúscul al Bernabéu. I la resposta, tan exagerada que es va trencar la corda. Els àrbitres, cansats de veure com se'ls vexava en públic, van decidir plantar-se. En les dues darreres jornades, els dos primers penals en contra de tota la temporada i la primera vermella per indisciplina.

Els col·legiats han perdut la por? És aviat per dir-ho. La certesa és que els últims arbitratges han estat sense pensar què diran a la tertúlia de les 12 o quina foto sortirà a la portada d'aquell diari. Fins ara, qualsevol acció interpretable era xiulada a favor del conjunt blanc. Ara ja no és necessàriament així. A Madrid tenen la sensació que els han robat. Que és un escàndol. Quan l'escàndol és el que passava fins ara. Els últims partits, el Madrid ha estat un club més. Ja era hora. I que duri.

Els àrbitres perden la por i mostren la primera vermella a Florentino