L'agonia econòmica del Madrid s'assembla a la del Barça (amb la diferència que no se'n parla)

BarcelonaL'ARA va fer la setmana passada un dossier monogràfic sobre la greu situació econòmica del Barça. A còpia d'analitzar indicatius que són públics i també d'escoltar tant figures clau de l'entorn com experts en la matèria, aquest diari va elaborar un diagnòstic gràfic de la realitat financera de l'entitat després d'una dècada de despesa desbocada en salaris esportius i d'una pandèmia que va atacar la presencialitat i va clausurar el Camp Nou, la principal font d'ingressos per mantenir un model de negoci amb peus de fang.

Després de les eleccions del 2021, el remei de la junta de Joan Laporta per gestionar la "nefasta herència" de Josep Maria Bartomeu i compensar la traumàtica sortida de Leo Messi ha sigut vendre patrimoni per avançar ingressos i poder invertir en nous jugadors, i també embarcar-se, tot i el context desfavorable, en la reforma integral del Camp Nou per redoblar l'aposta pel públic presencial. Amb el nou estadi, el club pretén no només retornar el deute associat a les obres, sinó ampliar el negoci relacionat amb els aficionats ocasionals, sigui amb butaques normals o amb llotges vip. La fotografia econòmica del Barça mostra una institució amb gairebé 3.000 milions de deute, una despesa no controlada, un patrimoni a la baixa i problemes per trobar nous ingressos encara que les vies tradicionals estiguin recuperant el color després dels anys d'afectació covid.

Però ¿i el Reial Madrid? ¿Té tanta salut econòmica com es transmet des d'alguns cercles? ¿Quina és la realitat financera del club blanc? ¿Hi ha motius perquè els mitjans de la capital espanyola fiscalitzin la gestió del totpoderós Florentino Pérez? Tot seguit ho analitzem.

El nou Bernabéu és un forat negre

El deute brut del Barça s’ha reduït en 150 milions, dels 1.350 del 2022 als prop de 1.200 actuals per les vendes d’actius futurs, per bé que el vicepresident Eduard Romeu subratlla que les condicions de devolució són més assumibles ara que quan van arribar a la llotja del Camp Nou en virtut de la reestructuració aconseguida amb Goldman Sachs.

Per la seva banda, el Reial Madrid, d'acord amb els números que es van presentar en l'última assemblea, va tancar l'exercici 22-23 amb 518 milions de deute brut sense tenir en compte les obres del nou Santiago Bernabéu, el preu de les quals puja i puja. La reforma de l'estadi, iniciada en pandèmia i encara no acabada, ja ha demanat fins a tres operacions de finançament, l'última fa poques setmanes per valor de 370 milions addicionals. En total, el crèdit del nou Bernabéu ja va pels 1.170 milions d'euros. Sumant aquesta xifra amb la resta del deute, el Madrid deu uns 1.700 milions, gran part dels quals, això sí, són a llarg termini. Mentrestant, el deute total del Barça se'n va fins als 2.650 i té unes condicions de retorn pitjors que les del seu gran rival. Els estadis són l'exemple. Si el Bernabéu es finança a un 3% de mitjana, el Camp Nou arriba fins al 5,5%. A més, el coliseu blanc ja està operatiu, mentre que el blaugrana espera estar-ho d'aquí un any.

Els ingressos, un problema compartit

Les associacions esportives com el Barça i el Madrid tenen quatre grans partides d'ingressos ordinaris –estadi, competicions, drets audiovisuals i màrqueting–, que no han recuperat la velocitat de creuer prepandèmia. En el cas del Barça, hi ha una revifada en l'últim exercici pel que fa a estadi, patrocinis i marxandatge, però paga el KO prematur a la Champions i la venda parcial dels drets televisius. Això fa que els ingressos ordinaris (796 M) no arribin al sostre de la temporada 2018-19, quan el club va facturar 835 milions sense comptar vendes de cap mena. Per la seva banda, el Madrid, que conserva intacte el 100% dels drets televisius però no té l'estadi a ple rendiment, va anunciar 843 milions d'ingressos d'explotació (un 17% més que la temporada 21-22), tot i que va necessitar la venda de Casemiro al Manchester United i de Kubo a la Reial Societat (entre altres) per 100 milions per quadrar els comptes.

¿I els pressupostos d'aquesta temporada? Doncs optimisme sobre paper, que ho aguanta tot. El Barça preveu 859 milions d'ingressos sense vendes extraordinàries i amb el Camp Nou tancat per les obres, mentre que el Madrid espera facturar-ne 939,5 amb un asterisc: una partida de 70 dedicada a la venda de jugadors abans del 30 de juny. El càsting de transferibles ja ha començat a Concha Espina.

Malgrat la bona salut de les activitats vinculades a les seves marques globals, els dos grans clubs del futbol espanyol han normalitzat les operacions extraordinàries per mantenir els números verds, cosa que demostra que els seus models de negoci són poc sostenibles. Per això lideren la revolució per capgirar l'ordre del futbol europeu amb la Superlliga, un projecte que els garantiria 400 milions de cop per a cadascun i que resta congelat a l'espera del veredicte del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que es coneixerà aquest 21 de desembre. Si és favorable i es considera que la FIFA i la UEFA abusen d'una posició dominant per prohibir la nova competició, el futbol podria entrar en una nova dimensió amb el Madrid i el Barça al mig de la lluita.

Les palanques i els pàrquings

Com que la pluja de milions de la Superlliga no ha arribat, tant el Barça com el Madrid han sobreviscut a la davallada d'ingressos provocada pel covid tirant d'enginyeria financera. Al Camp Nou, Laporta ha popularitzat l'eufemisme palanca per referir-se a vendes de patrimoni que, entre drets audiovisuals i vies de negoci (Barça Media), han servit per aixecar gairebé 860 milions per tapar pèrdues –en comptes de deute–, elevar el límit salarial del primer equip i recuperar el patrimoni net.

Més sotto voce i amb l'etiqueta d'"acord estratègic", el Madrid també ha fet operacions per avançar ingressos futurs. Abans de tancar l'exercici 2021-2022, en què va haver de pagar primes i complements a un equip campió de Lliga i Champions, va assegurar-se 360 milions de Legends i Sixth Street a canvi d'una part de l'explotació del nou Bernabéu durant 20 anys. Florentino ha evitat activar més palanques perquè el club que presideix ha controlat més la despesa esportiva, però per fer-lo viable necessita externalitzar vies de negoci i obrir-ne de noves, com ara els pàrquings que l'ajuntament de la ciutat li ha concedit al costat del Bernabéu durant 40 anys amb un pressupost total de 561 milions i beneficis assegurats.

Que Barça i Madrid han anat de bracet, tot i que a diferents nivells, amb les palanques queda clar perquè en comparteixen proveïdor i ideòleg. El fons nord-americà Sixth Street participa en les maniobres d'escapisme que ha dissenyat per als dos clubs Anas Laghrari, home fort de la Superlliga i assessor financer de la màxima confiança de Florentino.

Més de mig pressupost en salaris esportius i una despesa de gestió exagerada

Després de cursos i cursos estirant més el braç que la màniga, el Barça està atacant l'ou de la serp dels seus problemes econòmics: la despesa salarial esportiva. A canvi, però, té el primer equip més curt d'efectius dels últims 30 anys i s'ha abonat als fitxatges a cost zero o de jugadors veterans, barats pel que fa a preu de traspàs però cars pel que fa a sous i contractes creixents. En el pressupost d'enguany, preveu gastar 492 en salaris esportius, la qual cosa suposa un 57% sobre els ingressos ordinaris del club, que en principi no preveuen més palanques. Ara bé, la reducció més gran respon a les despeses de gestió i les altres: gairebé un 30% menys amb relació a l'exercici 22-23. El repte és majúscul.

Per la seva banda, el Madrid va tancar l'últim exercici amb la despesa esportiva al 54% (venia d'un preocupant 72%) i, igual que el Barça, també té un important volum de despesa associada al seu dia a dia. En l'últim tancament econòmic, va presentar 262 milions de despeses corrents i 184 entre deterioraments i amortitzacions. De cara a aquest exercici, Florentino s'ha permès el fitxatge galàctic de Bellingham per compensar l'adeu de Benzema. Aquesta temporada el Madrid pressuposta 5,5 milions més en salaris i 77 més en "despeses d'operacions" que en l'exercici passat en bona part perquè ha previst 70 M en vendes esportives que podrien ser sorprenents. El terreny està preparat perquè el club pugui afrontar un fitxatge galàctic. Amb Mbappé demanant la lluna, la mirada blanca es dirigeix cap a Haaland, que sempre ha volgut jugar a Espanya.