"Acorralat per les mentides, el president de la FIFA fuig del càrrec com un lladre": el recull d'articles d'opinió

BarcelonaLa final de la Lliga de Campions entre el Barça i la Juve i la dimissió de Blatter com a president de la FIFA centren els articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest dimecres.

Josep Maria Casanovas, a l''Sport'

"El 'capo' de la màfia futbolística ha caigut. Acorralat per les seves mentides i denunciat pels seus propis companys de junta, el president de la FIFA fuig del càrrec com un lladre. El cinquè mandat del corrupte Sepp Blatter ha durat cinc dies. Divendres era reescollit i ahir va presentar la dimissió assetjat per una investigació que pot portar-lo a la presó".

Joan Vehils, a l''Sport'

"El president de la Federació Espanyola, Ángel María Villar, que va votar a favor de la reelecció de Blatter, també hauria de pensar-s'ho i aprofitar l'ocasió per donar pas a nous dirigents en el futbol espanyol".

Joan M. Batlle, a l''Sport'

"Chiellini, sense tenir ni idea, ja fet un Cristiano Ronaldo i ha despertat la fera abans de la final de la Champions. Messi necessita reptes, és la seva gasolina per seguir sent el millor. I Chiellini li ha omplert el dipòsit amb una provocació en tota regla".

Santi Nolla, al 'Mundo Deportivo'

"El que està passant a la FIFA dona per a una bona sèrie de 'prime time'. 'Joc de trons' s'està quedant enrere en ficció, al costat dels moviments de l'organisme que està al capdavant del futbol mundial. Diners i poder. Poder i diners. Van junts,. Anglaterra i els EUA han guanyat la batalla, Blatter ha dimitit i Platini espera a l'ombra".

Víctor Muñoz, al 'Mundo Deportivo'

"El Juventus pot ser l'equip que generi més dificultats al Barça, sobretot per l'experiència en superar partits durs i per tenir una consistència defensiva de gran envergadura. Tot i això, l'equip de Luis Enrique sembla no tenir sostre".

Miguel Rico, al 'Mundo Deportivo'

[Sobre les eleccions] "Sempre que no hi hagi impugnacions a la reducció dels terminis que hauria de resoldre el Comitè d'Apel·lació de la Federació Catalana, les eleccions podrien encaixar-se per al diumenge 12 de juliol. Just el dia abans de la tornada del primer equip als entrenaments. Veurem".

Enric Matarrodona, a 'L'Esportiu'

[Sobre la xiulada] "La unanimitat total entre les aficions del Barça i el Bilbao hauria estat la mateixa amb els seguidors blanc-i-blaus? Hauria sigut diferent, segur. I no par perquè no hi hagi seguidors catalanistes, sobiranistes o independentistes a l'Espanyol, sinó perquè els 'altres' solen fer molta més fressa, es deixen veure i criden més".

Joan Bertran, a 'L'Esportiu'

"Cap de nosaltres podia esperar un Messi tan solidari i assistent com el que estem veient aquest curs i res ens pot sorprendre del que segur que encara ens queda per veure del seu futbol. Leo ha demostrat que està per sobre de qualsevol president i de qualsevol tècnic i, per tant, l'únic isme que té raó de ser i que puc entendre és el messisme!"

Jordi Grau, a 'L'Esportiu'

"No s'arriba a la final de la Champions sense ser un bon equip. Potser no el millor, però cal recordar que el pitjor Madrid de molts anys va guanyar dues Champions, quan gent com Lorenzo Sanz eren els presidents".

Enric Hernández, a 'El Periódico'

"Entre tant despropòsit, ha hagut de ser el blaugrana Xavi, 133 vegades internacional amb Espanya, qui hagi posat sentit comú i hagi tret els colors als polítics. "S'haurien de preguntar les causes i el perquè dels xiulets, no sancionar-los". És improbable que els incendiaris li prestin atenció, estan molt enfeinats buscant noves brases amb què avivar el ressentiment".

José Sámano, a 'El País'

"Per fi, el futbol ja està en deute etern amb els Estats Units. Si prospera en la direcció adequada, el cop a la FIFA serà recordat com la seva major contribució a un esport que no ha fet niu del tot en el seu territori".

Albert Gimeno, a 'La Vanguardia'

[Sobre la xiulada] "No em representen ni els qui bramen com a animals ni els que pretenen desenfundar l'acer justicier com si encara visquéssim a l'època de la dictadura de Primo de Rivera. Si la llei no diu res en contra de la llibertat d'expressió, respectem la llei. Si el Govern considera que l'himne ha de ser respectat de millor manera, que canviï la llei".