El futbol de seleccions es reivindica en una Eurocopa per a la història

BarcelonaBukayo Saka i Gigi Donnarumma van protagonitzar l'acció decisiva de l'Eurocopa. El desè penal de la tanda clau va somriure al porter italià, que amb 22 anys s'ha convertit en un heroi al seu país. Abans de la cita continental tothom l'assenyalava com l'hereu natural del llegendari Gigi Buffon, però l'èxit azzurro no es pot entendre sense el talent i l'envergadura de Donnarumma, que tant a les semifinals contra Espanya com a la final contra Anglaterra es va fer enorme per desfer la igualtat. Tan vital ha sigut la seva aportació que la UEFA l'ha nomenat MVP d'un torneig trepidant, marcat per la igualtat i per la responsabilitat atorgada, en temps de pandèmia, a desenes de futbolistes joves que han dignificat com mai el futbol de seleccions. Jugadors com Saka, que amb només 19 anys va haver de suportar la pressió d'un llançament de caixa o faixa; com el blaugrana Pedri, nomenat millor jove de la competició després de deixar el continent bocabadat, o com Damsgaard, referent amb 21 anys de la gran revelació del torneig, Dinamarca.

De l'ensurt d'Eriksen al fracàs de França

Dinamarca, revelació malgrat tot; Mbappé, la creu de la campiona del món

El viatge del combinat danès va començar al caire de la tragèdia i va acabar amb tots els honors. A l'estrena contra Finlàndia, l'estrella de l'equip, Christian Eriksen, va caure desmaiat a la gespa, víctima d'una aturada cardíaca. La seqüència va recordar les desgràcies de Miklos Feher, Antonio Puerta o Marc-Vivien Foé. Per sort la ràpida actuació dels metges va evitar el fatal desenllaç mentre els companys de l'interior de l'Inter de Milà el tapaven amb una rotllana. Els escandinaus van acusar l'impacte i van perdre els dos primers partits, però al tercer van golejar Rússia (4-1) i van recuperar una confiança que els va dur fins a semifinals, en què només un penal rigorós els va fer caure davant d'Anglaterra. Comparteixen l'etiqueta de sorpresa de l'Eurocopa amb Suïssa, que va acabar amb la gran favorita, França, a la primera de les quatre tandes de penals que hi ha hagut al torneig. Va ser als vuitens de final, després de 120 minuts de joc memorables (2-2) que van posar la cirereta a la tarda frenètica que havia obert el Croàcia-Espanya (3-5). Als quarts de final, els suïssos caurien contra els espanyols també des dels 11 metres.

La França campiona del món ha passat sense pena ni glòria per l'Eurocopa. Tampoc Portugal, que defensava el títol continental, va passar dels vuitens de final. Tanmateix, Cristiano Ronaldo ha acabat el torneig com a Bota d'Or amb cinc gols. L'exmadridista va camí dels 37 anys però manté intacte el seu olfacte. De fet, també ha acabat la temporada com a màxim golejador de la Serie A.

La justa dosi de veterania de la campiona

Bonucci i Chiellini reivindiquen l'ofici de central

Que l'experiència ajuda a aconseguir els objectius també queda clar en el cas de la selecció campiona. Si bé Itàlia ha triomfat gràcies a l'impuls de joves com Donnarumma, Chiesa, Locatelli i Barella, el seu èxit no s'entendria sense l'aportació decisiva de la parella de centrals que formen dos vells roquers com Leonardo Bonucci i Giorgio Chiellini. Després d'una temporada regular al Juventus, on també comparteixen l'eix, s'han refet aportant la dosi necessària de veterania (34 i 36 anys) per acabar tocant la glòria. Han frustrat els millors atacs d'Europa amb ofici i contundència a l'àrea pròpia, però també han exhibit poder en camp contrari: el gol italià a la final el van tramar entre tots dos a la sortida d'un córner. I, tot plegat, amb un somriure d'agraïment per sentir-se part de la renaixença azzurra i de picardia per descentrar oponents en moments clau com el sorteig previ als penals de semifinals contra Espanya, amb Jordi Alba com a víctima.

Luis Enrique se sobreposa a les crítiques

Espanya torna a il·lusionar gràcies al lideratge del seleccionador

Malgrat caure a semifinals contra la selecció campiona, Luis Enrique ha sortit guanyant d'aquesta Eurocopa. Discutit per l'entorn (madridista) de la roja per excloure Sergio Ramos i oblidar-se del Reial Madrid a l'hora de confeccionar la llista, el preparador asturià ha imposat el seu llibre d'estil fins al punt que el seu equip ha sigut el més valent de la competició. Espanya ha pressionat, ha xutat i ha marcat més que cap altra selecció del torneig, però alhora ha acusat la falta d'efectivitat a les àrees. Amb el renascut Sergio Busquets i un sensacional Pedri governant al mig del camp, el combinat estatal ha recuperat el prestigi perdut a les últimes cites i torna a il·lusionar la seva gent. I cal un esment a part per al jove canari del Barça, que amb només 18 anys ha jugat quasi tots els minuts i ha presentat el seu talent a tot Europa. "Pedri és taaaan bo... Una superestrella en camí, un magnífic futbolista", va dir sobre ell l'exfutbolista i comentarista anglès Gary Lineker.

De fet, Pedri és l'únic representant d'Espanya a l'onze ideal de l'Eurocopa que ha publicat la UEFA. Completen la selecció cinc jugadors de la campiona, tres de la subcampiona, un danès, un belga i el mencionat migcampista del Barça.

Normalitat i gols per avorrir

Audiències milionàries i triomf del futbol ofensiu

En temps de Superlliga i pèrdua d'interès pel futbol, l'Eurocopa multiseu ha propiciat el retorn del públic als estadis després de molts mesos d'esport a porta tancada i ha reivindicat el futbol de seleccions amb gols, nivell competitiu alt i espectacle. En total, els espectadors han vist 142 gols, 34 més que en l'edició del 2016, la primera que es va celebrar amb 24 equips. També reforça l'auge del futbol propositiu el fet que només hi hagi hagut dos 0-0 en 51 partits. Tot plegat ha generat unes audiències milionàries a tot Europa més enllà dels colors. Per exemple, a Espanya la final d'aquest diumenge va aplegar, a la tanda de penals, 9 milions de teleespectadors (58% de share).