El futbol, l'arma secreta per solucionar un dels conflictes diplomàtics més complexos del planeta

BarcelonaEl setembre del 2008 el llavors president turc, Abdullah Gül, va acceptar la invitació del president armeni Serj Sargsian per presenciar en directe a l’estadi Hrazdan d’Erevan un partit de classificació per al Mundial de futbol del 2010 a Sudàfrica. Gül es va convertir així en el primer dirigent de Turquia a visitar Armènia, dos estats fins llavors sense relació diplomàtica. De fet, cap dels dos tenia oberta ambaixada a la capital del país veí. Ara els dos equips es retroben aquest dissabte (18 h) en uns partits de classificació per l'Eurocopa, just en un moment de màxima tensió per la situació a la regió de Nagorno-Karabakh. El futbol ajuda a crear ponts allà on la política no sempre arriba. De fet, les relacions entre aquests dos estats només han avançat quan s'han produït grans desgràcies o partits de futbol. El portaveu del Parlament turc, de fet, ja ha admès: "Estem llestos per reprendre la diplomàcia del futbol".

Turquia va tancar la seva frontera amb Armènia el 1993 durant la primera guerra del Karabakh en una mostra de solidaritat amb el seu aliat, l'Azerbaidjan. Des de llavors, els llaços entre Turquia i Armènia s'han mantingut tensos. Els dos països només van estar a punt de trobar un punt en comú el 2008 després que els representants de cada nació es reunissin a Zuric en la coneguda diplomàcia del futbol, ja que va coincidir amb els partits de classificació per ser al Mundial del 2010. Gül va viatjar a Erevan per veure el primer dels dos partits i un any més tard, l'aleshores president d'Armènia, Sargsian, va viatjar a Bursa per veure el partit de tornada. El 2009 es va signar un protocol entre els dos governs que feia pensar que era possible solucionar un conflicte centenari, però les negociacions finalment van fracassar després que Turquia es retirés a causa de la creixent pressió de l'Azerbaidjan, el seu històric aliat i enemic dels armenis. Ara arriba el torn del segon capítol de la diplomàcia del futbol.

Dos estats enfrontats

Armènia, estat nascut el 1918 després de la caiguda de l’Imperi Otomà, va demanar des del seu primer dia que Turquia reconegués la seva responsabilitat en el genocidi de més d’un milió d’armenis. La nit del 23 al 24 d’abril del 1915 centenars d’intel·lectuals, empresaris i líders armenis van ser detinguts per ordre del règim del partit Unió i Progrés –els anomenats joves turcs –, fet que va desencadenar el primer genocidi modern, ja que va ser planificat i organitzat. Els turcs mai han acceptat haver comès cap genocidi i quan les seves autoritats han parlat del tema, com a molt han enviat el seu condol als descendents de les víctimes, però equiparant el dolor dels armenis amb el dels turcs morts a la Primera Guerra Mundial. El govern turc ha arribat a empresonar i multar els ciutadans que utilitzaven la paraula genocidi per definir aquells fets. Els armenis que van sobreviure al genocidi van haver de fugir de l'actual Turquia, de manera que es va convertir en una gran diàspora, però gràcies als soviètics, una petita part del territori habitat històricament pels armenis va quedar fora de l'abast dels tucs: l'actual estat armeni.

Si el genocidi dificulta les relacions, les darreres dècades ha sorgit un segon tema espinós: la regió de Nagorno-Karabakh. L’Azerbaidjan, país musulmà i de llengua semblant al turc, és a l'est d'Armènia. I durant els anys 90 armenis i àzeris van mantenir una guerra per controlar Nagorno-Karabakh, una regió dins de l'Azerbaidjan però de majoria armènia. Després de dècades de control armeni, el 2020 els àzeris van recuperar bona part del territori, en part gràcies a les armes turques. Les poques terres que segueixen en mans armènies han quedat aïllades per l'Azerbaidjan en l'actualitat.

Però després d'aquesta guerra que va significar una derrota armènia, el govern turc va obrir la porta a normalitzar les relacions. A més, una desgràcia va ajudar a crear complicitats. Fa poques setmanes, la frontera entre Armènia i Turquia es va obrir, encara que només per unes hores, per primera vegada en trenta anys. Va ser per lliurar ajuda humanitària dels armenis després del terratrèmol que va afectar la regió sud-est de Turquia. El pont entre els dos estats portava així 30 anys tancat, amb militars vigilant-lo. No s'havia obert des de l'any 1988, quan els turcs van enviar ajuda humanitària a Armènia quan aquesta va patir un terratrèmol que va matar més de 25.000 persones. Llavors Armènia no era un estat, era una república soviètica. El terratrèmol d'aquest any va permetre que els dos estats creessin una línia de diàleg. El ministre d'Afers Exteriors armeni, Ararat Mirzoyan, va visitar a finals de febrer la capital turca, Ankara, on va ser rebut pel seu homòleg turc, Mevlüt Çavuşoğlu. El 7 de febrer el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i el primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinyan, van parlar per telèfon.

Aquests darrers mesos, les primeres converses entre les dues parts han permès arribar a un acord per obrir les fronteres als nacionals de tercers països i als titulars de passaports diplomàtics, així com un acord per restaurar conjuntament l'històric pont d'Ani, també conegut com el pont de la Ruta de la Seda, a la frontera entre Turquia i Armènia. Les dues parts mantindran converses aprofitant els dos partits, i convertiran així el futbol en una eina per solucionar entrebancs, com ja va passar anteriorment amb la diplomàcia del tenis taula entre els Estats Units i la Xina, la diplomàcia del criquet entre l'Índia i el Pakistan o aquella del beisbol entre cubans i nord-americans.