Futbol i homosexualitat

No insistirem en com van estar de poc afortunats Iker Casillas i Carles Puyol amb els seus tuits. Ells mateixos van veure que havien ficat la pota fins al fons i van recular. Dit això, siguem conscients que els dos exfutbolistes no deixen de ser un reflex de la societat, i que bromes com aquesta són massa habituals a tots els nivells. Qui quedi lliure de pecat que tiri la primera pedra... Tenim un problema enorme, de tolerància i respecte. Les noves generacions creixen amb un gran nombre de missatges anacrònics que destil·len una manera de veure el món rància. Diumenge van ser els futbolistes, fa uns dies el vinyetista El Roto banalitzant el consentiment o, durant la polèmica del col·legi major Elías Ahuja de Madrid, vam veure no pocs opinadors i famosos rebaixant la gravetat dels fets.

Però, almenys, que la polèmica de Casillas i Puyol serveixi per posar el focus en un altre gran problema. De fet, fins i tot més important que la intolerància demostrada amb aquest tipus de missatges. No hi ha referents dins d’aquest esport que hagin fet pública la seva homosexualitat. I sense referents, malauradament, és una qüestió que no podrà normalitzar-se mai. Vam aplaudir amb força l’exemple de Josh Cavallo, el jove futbolista australià que va anunciar la seva homosexualitat el 2021, però el seu cas és pràcticament una excepció.

És evident que esbombar la teva intimitat és una decisió personal, i no es pot obligar ningú a fer-ho, però ben segur que la falta de referents no respon a la voluntat de mantenir la privacitat, sinó al fet que el futbol segueix sent un univers poc amable per a qui vulgui fer aquest pas: tant per raons socials —aficionats— com també, no ens enganyem, comercials.

Durant molts anys el futbol ha sigut hostil a l'homosexualitat. És un esport que estava associat a uns valors que no ho posaven gens fàcil als que volguessin fer el pas. Anava lligat a una masculinitat molt primària. Tanqueu els ulls i transporteu-vos als camps de futbol polsegosos dels anys 90; intenteu recordar els missatges testosterònics i homòfobs que llançaven alguns entrenadors. També alguns pares, per cert. Però, a mesura que la societat ha canviat, que s’han guanyat drets i tolerància en molts i diversos àmbits, dins del futbol també ha sorgit una altra sensibilitat. No obstant això, mentre aquest tema continuï sent tabú i no hi hagi referents de primer nivell —futbolistes milionaris que aixequin Lligues i Champions— continuaran havent-hi sortides de to com les de Casillas i Puyol.