De la Vila de Gràcia a jugar el Mundial amb el Marroc
Fatima Gharbi, de 22 anys, està convocada amb la selecció del seu país natal i aconsegueix així una fita històrica per al CE Europa
BarcelonaAmb només tres anys, Fatima Gharbi va marxar del seu Marroc natal a la recerca d'una vida millor a Europa. Amb la seva família es van instal·lar a Sabadell, una ciutat que considera "meravellosa" i en la qual ha crescut i viu. Gairebé 20 anys després de deixar endarrere el seu país i de criar-se a Catalunya, ara celebra amb un somriure d'orella a orella haver estat convocada amb la selecció del Marroc, que jugarà per primera vegada el Mundial femení. Dilluns la seva selecció debuta contra Alemanya. "Representar el Marroc és un orgull, un sentiment nacional. Competiré en nom de tots els ciutadans. Però també em fa molt feliç saber que representaré els meus clubs, els que m'han acompanyat al llarg de tota la meva trajectòria", explica a l'ARA la Fati, tal com la coneixen els seus amics.
Aquesta temporada està sent de somni per a la jove jugadora, de 22 anys. Ha aconseguit l'ascens a Primera RFEF –la segona màxima competició del futbol femení estatal– amb el CE Europa i fa només unes setmanes va debutar amb el Marroc en un amistós. La seva convocatòria per al Mundial és una fita històrica per al club de la Vila de Gràcia: és el primer cop que tindran un representant a la màxima competició del futbol de seleccions. "Conec la Fati des de fa molts anys. És la segona temporada que l'entreno, però ja feia temps que la seguia. Ha tingut una vida familiar molt complicada, però s'ha rodejat de molt bona gent. I ara és al Mundial. S'ho mereix, m'omple d'orgull i satisfacció. No només per ella com a jugadora, sinó també com a persona", celebra el seu entrenador al club gracienc, Joan Bacardit.
Amb Fatima Gharbi, el Marroc ha convocat "una futbolista que no té recanvi" a l'Europa, segons glossa el seu tècnic. "Costa molt trobar jugadores esquerranes. Nosaltres juguem amb un 3-5-2, i la Fati juga a la banda. Ella ha sigut una de les màximes assistents del nostre equip i és molt sacrificada: quan acabem els partits és de les que més quilometres han fet. Juga tots els minuts", explica Bacardit. "La Fati ha crescut amb el club. Va arribar a l'Europa després d'un any complicat per a ella a l'Espanyol, perquè va jugar molt poc. Amb nosaltres ha acabat d'explotar i això ha fet que acabés al Mundial. Crec que ningú s'ho esperava. La seva convocatòria és un reflex de tota la bona feina de l'equip, d'ella i de totes les seves companyes", explica Jordi Collell, directiu de l'entitat gracienca, que celebra els dos ascensos consecutius de l'equip femení, així com el del primer equip masculí a la Segona RFEF, la quarta competició del futbol estatal.
La Fatima Gharbi "és un tresor"
"L'ascens de l'Europa és el resultat d'una gran feina de tota la base del femení, sumat a un gran grup humà, molt ben liderat, i una feinada inexplicable", explica Valentina Berr, excompanya de vestidor de la Fati. "Abans d'estar a l'Europa vaig jugar al Llevant les Planes, que també va aconseguir dos ascensos consecutius en aquestes categories, i tot i que són dos clubs diferents sempre vaig pensar que si algun equip podia repetir aquesta fita seria l'Europa de la Nany Haces i el Joan Bacardit", afegeix Berr. Tant la seva excompanya com Bacardit i Collell destaquen la qualitat humana de la Fati. "És un tresor. És difícil trobar jugadores amb tant de talent, tan joves i alhora tan senzilles. Quan les nenes petites venien a saludar-me o a demanar-me fotos, també em demanaven per ella, és una jugadora admiradíssima. Crec que va ser l'última vegada que, jugant a futbol professional, vaig sentir la sensació de «tinc ganes d'anar a jugar, perquè ho faré amb ella». Ens vam inflar a fer gols! I contra equips de molta més entitat (i pressupost) que el nostre!", destaca Berr.
Després d'una temporada molt exitosa –l'objectiu inicial era mantenir la categoria–, que Gharbi sintetitza en "l'esforç i la valentia" de tota la plantilla, així com en el "grandíssim suport de l'afició de l'Europa", ara espera el seu debut en partit oficial amb el Marroc. Abans ja es va estrenar en un amistós contra Itàlia. "El Mundial és una competició de màxim nivell i em fa moltíssima il·lusió compartir una experiència única com aquesta amb les millors del món. Podré presenciar el millor talent de prop: observar l’habilitat, la tècnica i l'estratègia de les millors em motivarà a esforçar-me encara més", explica.
La notícia definitiva que aniria al Mundial l'hi va donar Bacardit. "Va ser un dia que havíem d’entrenar-nos. Va venir i em va dir «Moltes felicitats, eh!». No entenia què estava passant i després em va ensenyar la convocatòria. Em vaig posar a plorar. La Lu, la nostra preparadora física, també va venir i ens vam abraçar tots tres. Després ho vaig celebrar al vestidor amb les companyes. Tothom es va alegrar molt per mi", recorda. La Fati viu un somni i l'Europa i la seva família ho celebren amb orgull. "Quan era petita i la meva mare em preguntava què volia ser de gran li deia: «Jugadora de futbol, com el Messi». Al principi a la meva família potser se li feia estrany que una noia volgués jugar a futbol, però com que van veure que era una passió mai em van prohibir fer-ho".
Tota la vida compaginant el futbol amb els estudis
La Fati sempre ha compaginat el futbol amb els estudis. "Aquest any ha sigut molt dur. Vaig començar a estudiar integració social i a fer pràctiques durant tot l'any. Pràctiques, dinar, estudiar, anar a classe... i cap a entrenar-me. A part, estic independitzada i sovint m'ho he de fer tot jo. Arribava a la nit i m'havia de fer el sopar i el dinar de l'endemà, perquè molts dies em passava fora de casa des de les sis del matí fins a quarts d'onze de la nit". Ara també és fora de casa, concretament a Austràlia i Nova Zelanda, on li brillen els ulls quan s'imagina debutant en un Mundial.