Per què la Queens League sí que suposa una amenaça real per al futbol professional?

BarcelonaCau la tarda a Vallvidrera quan la pluja apareix. És dimarts i un grup de noies es reuneixen per entrenar-se a les instal·lacions municipals. "Trobar llocs a Barcelona per poder-se entrenar és un infern. A tot arreu et demanen molts diners per llogar un camp, i ara que encara hi ha les lligues en joc n'hi ha molt pocs de disponibles", diu Mireia Vera. Analista a Catalunya Ràdio i exseleccionadora catalana, ha agafat fa poc el repte d'entrenar a la Queens League, la lliga que ha impulsat Gerard Piqué després de l'èxit inicial del seu homònim masculí. El seu equip, l'Ultimate Móstoles, s'entrena dos dies a la setmana, un d'ells al Cupra Arena, el camp on es juguen els partits de la lliga. "Tot i no tenir grans incentius econòmics, totes estem motivades amb el creixement i l'impacte que està tenint la Queens League", assegura.

La competició va començar fa dos caps de setmana, i tots els partits es juguen en dissabte. "Durant la jornada inaugural vam veure enfrontaments molt competits, i les audiències van ser més altes del que imaginàvem", explica Lluís Cortés. L'ara seleccionador ucraïnès s'ha sumat al projecte de Jijantas FC, un equip de la Queens League presidit per Lisbeth Cid i Gerard Romero. "Aquesta competició et dona coses que la Lliga Femenina professional no pot oferir", diu a l'ARA. Amb un pic de 306.145 espectadors i una mitjana de 193.116, la Queens League es va estrenar amb grans xifres: el partit jugat entre Pío FC i Aniquiladoras va ser el primer televisat de la lliga per Cuatro, i va obtenir una quota de pantalla del 3,5% i 295.000 espectadors.

"La lliga professional femenina hauria d'agafar les coses bones de la Queens League", apunta Vera. Tant el seguiment de la lliga durant les primeres dues jornades com el nivell exhibit situen la competició més a prop del futbol professional. La diferència en seguidors a les xarxes és flagrant. Sense haver començat, la Queens League acumulava gairebé 100.000 seguidors a Twitter, deu vegades més que la Lliga Femenina. "Hi ha marques com Oysho que mai s'havien relacionat amb l'esport femení i ara han apostat per patrocinar la nova lliga. Si ho fan és perquè veuen que funcionarà", explica Cortés. Altres com Visa, que també són dins del futbol professional, hi han estat presents la primera jornada. "És una competició que arriba a molta gent, i potser el futbol professional s'hauria de plantejar per què ell no ho aconsegueix tant", reflexiona Cortés.

Un fenomen social que supera el futbol professional

Adri Quer té 32 anys i es va interessar per la lliga gràcies al seu germà. "El seguiment de la competició entre els joves és una passada. Jo ni em plantejava entrar-hi, però el meu germà em va animar a fer-ho", explica. És una de les jugadores que han entrat a la Queens League a través del draft, en el seu cas a Jijantas FC. "Al meu equip hi ha jugadores veteranes professionals com l'Emma Marqués, guanyadora d'una Copa del Rei, que ens diu que el que està vivint és increïble", expilca. El seu és un dels molts casos de jugadores no professionals que han entrat a la Queens League. "El nivell de la lliga no és com el de la Primera Divisió femenina, però no trigarà a apropar-se-li", diu Vera a aquest diari.

A aquest fenomen no només s'hi han sumat jugadores que anhelen la professionalitat. Futbolistes com Melanie Serrano, excapitana del Barça, i Auxi Jiménez, amb 48 anys, han tornat a disfrutar de l'esport. "Moltes jugadores han tornat a jugar gràcies a la Queens League, és una segona oportunitat per a moltes", reflexiona Cortés. Elles formen part de les jugadores externes a la Queens League que incorpora cada equip –només en poden escollir dues– cada jornada. "El nivell i l'organització de la lliga és per treure's el barret, jo recomano a qualsevol jugadora professional que ho vingui a provar", diu Stefany Ferrer, futbolista que fins fa poc militava a la lliga estatunidenca i que va jugar amb Jijantas FC la primera jornada.

Tenir jugadores com ella a la lliga és un regal per a les que comencen. "Estic al seu costat i els dono consells, els animo a seguir, perquè penso poden arribar a ser professionals", explica Ferrer, que avisa sobre possibles sorpreses en les següents setmanes. "Hi ha jugadores de Primera Divisió que frisen per venir a jugar un partit", apunta. "Hi ha Mundial, però les que no hi vagin potser s'animen a venir un dia", completa Vera. Qui sap si en un futur no caldrà, perquè la Queens League s'haurà equiparat en condicions al futbol professional. De moment és un fenomen que no s'atura.