Conflicte d'interessos entre el Reial Madrid i la responsable de les àrbitres espanyoles

BarcelonaEl Comitè Tècnic d’Àrbitres ha publicat recentment la plantilla d’informadors per a la temporada 2023-24 i hi destaca la inclusió de Yolanda Parga com a avaluadora de les àrbitres espanyoles. La polèmica ja estava servida quan es va saber que Parga assumia la responsabilitat de l’arbitratge femení tenint en compte que el seu marit, l’exàrbitre Carlos Megía Dávila, exercia les funcions de delegat al Reial Madrid. Llavors la Federació Espanyola va fer els ulls grossos davant la decisió del Comitè Arbitral tot i generar un evident conflicte d’interessos.

Ara, Luis Medina Cantalejo, president del CTA, ha apujat l’aposta: Yolanda Parga també tindrà poder per puntuar les àrbitres que ella mateixa dirigeix, donant-li un marge d’actuació amplíssim per decidir el futur de les col·legiades.

Informes arbitrals, paper mullat a preu d'or

D'altra banda, el CTA destina cada temporada més de mig milió d’euros a l’elaboració d’informes en el futbol professional. Una partida econòmica elevadíssima tenint en compte que els ascensos i els descensos els decideix Medina Cantalejo. La funció real d’aquests informes és guardar les aparences de portes enfora i protegir el relat que es tracta d'un procés just i amb igualtat d’oportunitats.

Després de cada partit, els àrbitres reben un document signat per l’informador on es determinen els encerts i els errors segons el criteri de l’observador. El document es divideix en sis apartats: condició física i posicionament, decisions tècniques, criteri de targetes, gestió del partit, personalitat i treball en equip. Es té en compte la dificultat del partit i es fa un balanç global de l’actuació de l’àrbitre, però sense posar nota.

En qualsevol altre sector es veuria estrany que l’examinador no determini la qualificació, però en l’àmbit arbitral és una pràctica habitual per no haver de justificar les decisions amb relació a qui puja i qui baixa. De fet, des de ja fa uns anys, el CTA tampoc publica la classificació dels col·legiats sinó que es limita a comunicar els moviments de categoria. Un fet que evidencia encara més l’opacitat de l’estament arbitral, que impedeix als mateixos àrbitres saber quina és la seva situació esportiva.

Quin criteri se segueix per triar els informadors?

Els cinquanta informadors són escollits per Medina Cantalejo i la temporada 2023-24 només comptarà amb 14 exàrbitres de Primera Divisió, entre els quals destaquen els clàssics Pérez Lasa, Turienzo Álvarez i Fernández Borbalán. Entre els 36 restants hi ha alguns col·legiats amb experiència a Segona Divisió, un exèrcit d’assistents i set àrbitres que mai han dirigit partits al futbol professional. Una plantilla d’escassa reputació que no assoleix els mínims exigibles per avaluar els millors àrbitres de la Lliga.

Buscant entre els seleccionats es troben noms controvertits com el de Pedro Medina, que Velasco havia apartat però que l’actual president ha recuperat perquè era el seu assistent quan l’andalús estava en actiu; Ayza Gámez, el valencià que va perdre la categoria a causa de l'enrenou que es va generar després que expulsés Cristiano Ronaldo, i Vicandi Garrido, l’únic àrbitre del cos específic de VAR que no ha denunciat la Federació. El basc no ha seguit el camí d'Estrada Fernández, Medié Jiménez i companyia i el CTA l’ha recompensat incloent-lo en la plantilla d’informadors.