La normativa antiindependentista que ha servit per amenaçar les futbolistes

BarcelonaLa convocatòria de Montse Tomé va posar entre l'espasa i la paret les 20 futbolistes que prèviament havien demanat no ser convocades fins que es duguessin a terme els canvis estructurals demanats a la RFEF. Amb la decisió de la nova seleccionadora espanyola femenina, la voluntat de les jugadores es va veure coartada per l'amenaça de dures sancions que podien afectar greument la seva carrera professional, també en l'àmbit de clubs. Així, no van tenir més remei que presentar-se a la cita totes les convocades fins que el Consell Superior d'Esports (CSD) i la RFEF van acordar no sancionar aquelles que volguessin marxar de la concentració. Aleshores, Mapi León i Patri Guijarro van tornar a casa.

Però l'origen d'aquesta normativa que sanciona els esportistes que es neguen a anar convocats a una selecció espanyola no està ni de bon tros relacionada amb casos com l'esperpent viscut aquesta setmana. "La Llei de l'Esport del 1990 és la primera que preveu aquest tipus de sancions i és evident que, malgrat que la normativa no ho esmenti, es tracta d'una mesura que té a veure amb la situació d'Espanya en relació amb els nacionalismes que hi ha dins l'Estat", explica a l'ARA Xavier-Albert Canal, advocat especialitzat en dret esportiu que va formar part de la comissió de disciplina del Barça. De fet, fins al cas de les jugadores de la selecció espanyola femenina, les altres ocasions en què la normativa va estar a punt d'aplicar-se sempre tenien a veure amb jugadors que per sentiment nacionalista rebutjaven defensar Espanya esportivament.

Encara s'aplica la Llei de l'Esport del 1990

El Congrés de Diputats va aprovar l'any passat una nova Llei de l'Esport que va entrar en vigor l'1 de gener del 2023. Des d'aleshores, l'article 104 tipifica com a infracció molt greu "la falta d'assistència no justificada a les convocatòries de les seleccions esportives nacionals, així com el fet que les persones esportistes que hagin estat designades per formar part de les seleccions nacionals no s'hi posin a disposició". I l'article 108 especifica quines són les sancions: una multa d'entre 3.001 i 30.000 euros i la suspensió de la llicència federativa durant un període d'entre dos i 15 anys. De totes maneres, aquestes sancions encara no s'apliquen a causa que no s'ha aprovat el nou reglament de solució de conflictes.

Per tant, en cas que hi hagués hagut sanció per a les jugadores de la selecció espanyola femenina de futbol, s'hauria hagut d'anar a buscar a la Llei de l'Esport del 1990. La principal diferència entre la vella i la nova és que el període de suspensió de la llicència federativa disminueix en la primera, on és d'entre dos i cinc anys. "En l'àmbit europeu, només Itàlia i Xipre tenen una legislació similar a l'espanyola per als esportistes que es neguen a anar amb la selecció estatal", informa Canal. Però el reglament sobre l'Estatut i la Transferència de jugadors de la FIFA diu que, "per regla general, tot jugador inscrit en un club s'obliga a respondre afirmativament a la convocatòria per formar part d'uns dels equips representatius de l'associació del país de la qual té la nacionalitat".

Els precedents d'Oleguer Presas, Miquel Masoliver i Nacho

El cas més mediàtic d'un jugador que no va ser convocat per la selecció espanyola de futbol a causa dels seus sentiments independentistes és el d'Oleguer Presas, exfutbolista del Barça i de l'Ajax. El sabadellenc va arribar a anar el 2005 a una jornada de convivència amb la selecció espanyola, però allà va mantenir una conversa amb l'aleshores seleccionador Luis Aragonés que va provocar que no el tornés a citar. "Li vaig explicar la meva manera de veure el món i li vaig mirar de fer entendre que si no hi ha prou implicació o sentiment, és millor que hi vagin altres persones", va explicar Oleguer en una entrevista a RAC1 uns anys més tard.

Però Oleguer no és l'únic català que s'ha negat a ser convocat per una selecció espanyola per aquest motiu. Més o menys durant les mateixes dates, el 2006, Miquel Masoliver, jugador d'hoquei patins del Barça, va renunciar a disputar l'europeu que es va celebrar a Itàlia després d'aparèixer a la llista de convocats. Malgrat que se'l va amenaçar amb aplicar-li la sanció estipulada per la Llei de l'Esport, finalment va arribar a un acord amb la Reial Federació Espanyola de Patinatge (RFEP) per ser desconvocat.

Un altre cas és el del futbolista gallec Jose Ignacio Fernández Nacho, que va jugar a les files del Compostel·la durant els anys 90. El lateral també va fer pública la seva negativa a anar convocat amb la selecció espanyola de futbol. L'aleshores seleccionador Javier Clemente el va incloure el 1995 en una llista de futuribles jugadors per disputar l'Eurocopa del 1996 a Anglaterra, però Nacho va explicar que considerava que hi havia "gent a l'estat espanyol que ho pot fer molt bé i que s'identifica bé amb la selecció espanyola, la qual cosa em sembla fenomenal, però no és la meva ambició". Clemente finalment no el va convocar per a la cita europea.