Joan Soteras: "Ens vam escalfar tots, però enviarem una carta a Pere Aragonès"
President de la Federació Catalana de Futbol
BarcelonaL'ona expansiva del petó no consentit de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso ha arribat a altres estaments del futbol espanyol. Com la Federació Catalana de Futbol (FCF), que ha rebut crítiques del president del Govern, Pere Aragonès, i de la portaveu, Patrícia Plaja, per la posició poc contundent del seu president, Joan Soteras (Sabadell, 1948), després del discurs de Rubiales a l'assemblea extraordinària de la RFEF de divendres passat, durant el qual el president suspès temporalment per la FIFA va assegurar que no dimitiria i va dir que Hermoso mentia amb les seves explicacions sobre el petó. Soteras atén l'ARA des de Madrid en una conversa telefònica.
Què va dir Rubiales als presidents de les federacions territorials en la reunió prèvia a l'assemblea?
— Primer de tot, es va filtrar a la premsa que els presidents territorials havíem demanat fer l'assemblea i això no és cert. Va ser impulsada des de Madrid pel secretari general de la RFEF -el català Andreu Camps- o pel mateix Rubiales. Se'ns va dir que ens reuniríem amb ell tots els presidents de les territorials una hora i mitja abans de l'assemblea a la sala de juntes, cosa habitual. El dia abans s'havia filtrat, crec que des de la mateixa RFEF, que Rubiales pensava dimitir. Per això tothom ja ho donava per fet.
En aquesta reunió Rubiales els va dir que no dimitiria?
— No, ens va posar sobre la taula qui seria el seu successor, Pedro Rocha, a qui li tocava ser-ho. Li tocava a ell o a mi [fins divendres, quan va dimitir, Soteras era vicepresident de la RFEF]. El mateix Rubiales va triar Rocha, doncs collonut. I ens va dir que li donéssim suport i que tots fóssim una sola persona. Per tant, donàvem per fet que dimitiria. Però, a continuació, ens va dir: "No us diré allò que faré fins que ho escolteu, com tothom, a l'assemblea".
Què va pensar quan va veure que no dimitia?
— Allò era una olla a pressió. Estava tot preparat. I crec que estava preparat per la dimissió i perquè Rubiales en sortís amb honors de victòria. Collons, però el que no em va passar pel cap és que no dimitís. Després, les meves declaracions en calent no van ser bones...
Quan va sortir de l'assemblea va considerar públicament que les "explicacions" de Rubiales havien estat "creïbles" i que havia "demanat disculpes". Què ha canviat perquè ara vostè ja en demani la dimissió?
— Les explicacions que va donar pel gest [tocar-se l'entrecuix] a la llotja de la final del Mundial eren prou creïbles. Era un esclat de força, de dir: "Veus, jo et vaig mantenir aquí i has estat campió del món" [referint-se al seleccionador Jorge Vilda]. Va ser un "por tus cojones", que és molt típic de les Espanyes. Respecte a la resta, jo havia vist el vídeo [del petó no consentit de Rubiales a Hermoso] alguna vegada, però tampoc m'hi havia fixat gaire. Després de dos o tres dies de reflexió, de veure'l i tornar-lo a veure i d'observar tot allò que s'anava explicant, vam dir: "Hòstia, potser això no és tan real com pensàvem". I, a la reunió de presidents territorials d'aquest dilluns, es va acabar de reforçar el que tots pensàvem i vam demanar la dimissió de Rubiales. Tots vam signar la carta, però hi ha quatre territorials que en un principi no van estar d'acord a demanar-ne la dimissió.
Considera un abús de poder el petó de Rubiales a Hermoso?
— És un gest masclista que no es pot permetre i, com a mínim, ell anava passat de voltes i això no ho podia fer mai de la vida. Ho va fer i es va equivocar. I crec que no només es va equivocar amb el petó, sinó també amb les explicacions posteriors, que van ser un desastre; les disculpes, que van ser un altre desastre, i l'assemblea, que va ser el colofó final i va ser un desastre i mig. Sense aquella assemblea, la situació encara seria greu, però no hauria arribat fins on ha arribat.
Ahir la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va criticar-lo per no haver estat contundent amb Rubiales des del principi. Què n'opina?
— Amb el Govern mai he tingut cap polèmica. Sempre hem treballat plegats amb la secretaria general de l'Esport. Ja us avanço que aviat enviarem una carta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, perquè pugui conèixer el treball que fem a la FCF amb el futbol femení. Vull establir unes línies de treball conjuntes perquè la dona tingui presència en tots els estaments del futbol. Ahir ens vam escalfar tots, ens vam passar de frenada. Però ara ja no ho estic. No tinc res contra la Generalitat ni crec que ells tinguin res contra mi.
Precisament, Aragonès va criticar divendres a la xarxa X la reacció del futbol català pel cas Rubiales. En aquest sentit, què li va semblar el comunicat del Barça?
— El Barça és un club amic i estimat. I, per tant, no posaré en dubte res del que pugui fer ni molt menys el criticaré.
Després de l'assemblea, ha parlat amb Rubiales?
— No, no parlo amb ell des del mateix dia que van arribar d'Austràlia.
Ha manifestat que sentia afecte per Rubiales perquè en alguns mals moments de la seva presidència a la FCF ell l'havia ajudat. Ara com està la relació?
— No ho sé perquè no he parlat amb ell. Però no puc amagar ni deixar aparcat l'afecte que li tenia, perquè ell va ser al meu costat i em va ajudar en molts moments en què ho passava malament aquí.
Només ha de dimitir Rubiales o hi ha d'haver més canvis estructurals a la RFEF?
— Crec que dins la RFEF hi ha d'haver canvis estructurals en el vessant esportiu, no en la part tècnica ni treballadora.
Ha de dimitir Vilda?
— Vilda és responsable d'haver guanyat el Mundial, però també d'un daltabaix a la selecció femenina del qual no sé els motius i no vull ni saber-los. Però és clar que hi ha divergències i és el moment de buscar la pau i segurament Vilda és un dels motius del soroll. Per tant, un dels canvis estructurals podria ser aquest. Però simplement és la meva opinió particular.
Aquest diari va publicar que Rubiales el 2022 li va demanar que la selecció catalana femenina no disputés l'amistós amb Veneçuela durant el conflicte amb les quinze jugadores...
— No és cert, és mentida.
Aleshores, quin va ser el motiu perquè no es jugués el partit?
— No ho recordo gaire. Crec que teníem eleccions a la FCF, estàvem pendents de si s'havien de repetir o no [els altres dos candidats, Juanjo Isern i Àlex Talavera, havien denunciat irregularitats en les votacions]. Era un moment d'incertesa en què la casa es podia quedar sense òrgans de govern. A més, en aquests partits hi ha el problema afegit que hi hem de posar el coll tots plegats perquè a l'estadi hi hagi un bon aspecte. No podíem fer-lo perquè hauria estat un principi de fracàs que no ens podíem permetre. Amb els pocs partits que fem de la selecció nacional de Catalunya, no ens podem permetre que no tinguin èxit. No va tenir res a veure amb les jugadores. Encara em sembla recordar que en la data que l'havíem de fer [en el seu moment, la FCF va informar que es jugaria durant la primera quinzena de novembre] el Barça tenia un partit [va jugar contra el Levante las Planas el 3 de novembre i contra el Reial Madrid el 6 de novembre].
Podria ser que abans que s'acabi l'any hi hagi partit de la selecció femenina catalana?
— Un dels punts que vam tocar dilluns a la comissió executiva de la FCF va ser quin dia podem posar-nos a treballar perquè jugui la selecció. Podria haver-hi un partit abans que s'acabi l'any, sí. Però falta trobar la finestra.
El preocupen les acusacions públiques que va llançar Paquita Linares, exdirectiva de la FCF, d'assetjament per part de vostè, de José Miguel Calle, director general de la FCF, i de Josep Llaó, exvicepresident de la FCF?
— No hi ha cap denúncia posada per la senyora Paquita Linares. Van ser moviments que es van fer per generar soroll fa un any i mig.