Elles són l'exemple
Prou! S'ha acabat! Senyor Rubiales, dimiteixi ja! Vostè i la RFEF ens estan mostrant tot el que no s'ha de fer: relació sense consentiment, abús de poder, pressió a la víctima, negar i manipular els fets, atacar i desprestigiar el moviment feminista, utilitzar xarxes clientelars buscant suports i totes les estratègies que, des de la seva posició de privilegi, és capaç de fer qui ha comès l'abús per no perdre el seu poder.
Rubiales i la RFEF estan procedint d'una manera que no ens és nova, que acaba normalitzant un petó sense consentiment, restant importància als fets i culpabilitzant i posant la víctima al centre del debat. Que la jugadora també estigués de celebració ja hem après que no justifica que ningú la petonegi. Per gros que els soni, estan perpetuant la cultura de la violació. En resum, el que estem veient és tot el que el moviment feminista fa anys que denuncia i exigeix que es deixi de fer.
En quina societat vivim? Com pot ser que un home que ocupa un càrrec de president no sigui conscient del poder i la responsabilitat que això suposa? Existeix una impunitat tan gran que permet que això pugui passar en plena retransmissió televisiva i la persona agressora tingui el convenciment que no tindrà conseqüències. I no només això, sinó que pot sortir en roda de premsa amb l'actitud prepotent de qui se sent intocable. No podem tolerar que hi hagi persones que pel simple fet de ser homes se sentin amb el poder d'abusar d'altres persones. Jo també soc home, m'he socialitzat en una societat masclista i, per tant, en algun moment he tingut actituds masclistes. Però tinc clar que els homes tenim una responsabilitat davant d'accions com les de Rubiales. Com a homes hem de deixar clar que un petó sense consentiment és un acte reprovable. Hem de saber veure que cal demanar perdó, prestar atenció a les persones que s'han sentit agredides i mirar de reparar els danys comesos.
Per tant, ja n'hi ha prou que com a homes justifiquem aquestes actituds pensant que ens hauria pogut passar a nosaltres. Deixem de pensar en nosaltres i pensem en elles, les dones agredides. Prenem consciència del poder que tenim i siguem capaços d'estar disposats a perdre privilegis si realment volem canviar les coses. Per sort, enfront de tota aquesta caspa hi ha una dona que ha decidit no doblegar-se a les pressions, un sindicat de jugadores organitzat que l'assessora i li dona cobertura jurídica, tot el col·lectiu de dones futbolistes que li dona suport i que estan disposades a assumir riscos personals (n'hi ha que prèviament ja havien renunciat a anar al Mundial) i, en general, un gruix important de la societat que no vol normalitzar aquests comportaments.
En un context de creixement dels discursos antifeministes, això va de quina societat volem. I per construir una societat justa i igualitària cal que aquests comportaments no quedin impunes. Per tant, senyor Rubiales, dimiteixi. Ens calen referents que siguin conscients i assumeixin la responsabilitat que això representa, exemples de dignitat, d'organització i de sororitat com el que estan donant el col·lectiu de jugadores de futbol. Gràcies per ser exemple.