Rubiales us ha posat davant del mirall

Hi ha individus que estan descobrint ara tot el ventall de possibilitats de la violència masclista. De fet, n’hi ha que encara no han entès què té de dolent que un senyor li clavi un petó sense consentiment a una subordinada. Estan incòmodes perquè, sobtadament, estan davant d’un mirall acusador. Aquests homínids han actuat com Rubiales al llarg de tota la seva existència. Són els que han opinat sobre pits de becàries, que t’abracen sense permís, que t’han fet comentaris pujats de to o, en definitiva, els que han pretès refregar la seva masculinitat de merda contra el teu cul i la teva vida diària. En aquesta carpeta hi ha des de periodistes fins a directius o presidents de clubs aficionats als prostíbuls. Ampliem el focus: Rubiales, amb el seu discurs, no és un cas aïllat; és la cara visible d’un sistema estructural que es perpetua.

La cirereta del president de la Federació corona un pastís d’abús de poder constant que s’ha fet palès al llarg de tot el camí cap al Mundial. L’èxit històric a Austràlia és propietat única i exclusiva d’unes dones que han guanyat malgrat personatges com ell i Jorge Vilda, que les van tractar de manera dèspota i paternalista quan reclamaven unes millores mínimes per competir amb garanties. Són heroïnes, també, les que es van quedar a casa perquè no volien formar part del projecte del paio dels testicles que les considera bestiar. Imagineu-vos com ha de ser d’insuportable de portes endins. Tanqueu els ulls i penseu, per un instant, en les vexacions que han hagut d’aguantar elles i les generacions que les han precedit: no és que les dones estiguem “aprenent a jugar a futbol”, no. Estem lluitant contra el pes de l’opressió dictada, escrita i validada pels homes. 

I en aquest moment en què també hi ha hagut postureig de microones, hi ha els de sempre: els que s’han posat de perfil i no s’han manifestat al costat de la víctima quan tocava. En aquest sac hi ha el 90% del que representa el futbol masculí, amb uns clubs que, majoritàriament, s’han limitat a dir en veu baixa que l’acció de Rubiales va ser “impròpia”. Llegir el comunicat del Barça en què no només no n’exigeix la dimissió, sinó que remarca que ja va demanar disculpes, fa una vergonya infinita. Jenni Hermoso, màxima golejadora de la història del Barça femení, no ha rebut el suport explícit de la que va ser casa seva: una entitat que duu en els seus estatuts la lluita per erradicar les actituds masclistes. A veure quants d’aquests es tornen a posar el llaç lila el proper 8-M. Sí, això també és violència.