L'Argentina debuta al Mundial: la nit i el dia d'una selecció "semiprofessional"
El futbol femení creix tot i que encara falta molt per aconseguir que paralitzi el país, tal com passa amb el combinat masculí
Buenos AiresLa selecció femenina de futbol de l’Argentina té un objectiu en aquest Mundial: superar la fase de grups. Seria la primera vegada que ho aconsegueix. Aquest dilluns al matí, les argentines juguen el primer partit del torneig, contra Itàlia. Després s’enfrontaran a Sud-àfrica i Suècia. Les últimes setmanes, abans de viatjar cap a Nova Zelanda, una de les seus de la novena edició de la Copa del Món femenina, han estat concentrades al Predio Deportivo Lionel Andrés Messi, al municipi d’Ezeiza, a la província de Buenos Aires. Les jugadores s'han entrenat com mai. “Volem fer història”, diu la capitana Vanina Correa en declaracions a aquest diari.
Fa només quatre anys que l’Associació del Futbol Argentí (AFA) va professionalitzar el futbol femení. Espanya va fer-ho dos anys després. “Semiprofessionalitzar”, puntualitza a aquest diari la periodista esportiva Agustina Vidal, que assegura que queda molt camp per córrer. Tot va començar el mes de gener del 2019 quan la jugadora Macarena Sánchez, del club San Lorenzo de Almagro, va plantar-se dient que volia tenir assegurats els seus drets com a treballadora de l’esport. Els equips femenins competien sense contractes i amb sous irrisoris. “Al març, l’AFA va traçar un pla per canviar aquesta situació de manera estructural; tot plegat, en un context en què el moviment feminista i en concret Marea Verde –la campanya argentina per l’avortament legal, segur i gratuït– tenien molta força al país”.
El pla consisteix a sumar drets als equips femenins cada any: l’AFA ha convertit en condició obligatòria per als clubs anar fent, gradualment, contractes a les jugadores, així com anar creant planters juvenils (al final del 2023, tots els clubs hauran de comptar amb totes les categories, de sub-14 a Primera Divisió). “D’aquesta manera, t’assegures que totes les nenes i noies de qualsevol edat que volen jugar a futbol seran rebudes a qualsevol club en la categoria que els correspon”, apunta Vidal. Enguany, a més, l’AFA ha signat un conveni amb el ministeri d’Educació perquè es garanteixi el futbol com a opció per a les nenes a l'escola, que fins ara jugaven sobretot a vòlei, handbol o, “en centres de més poder adquisitiu, a hoquei”.
Punt d'inflexió del futbol femení a l'Argentina
El futbol femení a l’Argentina està en un punt d’inflexió: “Som conscients que tenim un dèficit respecte a equips europeus o dels Estats Units, però també hem millorat moltíssim tècnicament i físicament”, reconeix Correa: “En aquest Mundial seria un orgull consolidar el que hem fet en els tres anteriors”. Al Mundial del 2019, dos empats contra el llavors subcampió Japó (0-0) i Escòcia (3-3), van cridar l’atenció dels mitjans de comunicació “i, en conseqüència, de moltes persones que no sabien ni que es disputava un Mundial femení”, recorda Vidal, que poc abans havia cofundat FutFemGol, un mitjà digital de futbol femení que encara avui codirigeix: “Acomiadant-les a l’aeroport hi havia literalment dos periodistes; quan van tornar, estava col·lapsat”. Tot i que no van superar ni tan sols la fase de grups, aquell Mundial del 2019 va representar un abans i un després per al futbol femení a l’Argentina. Quatre anys després, les jugadores boten molt més suport.
A la ciutat esportiva d’Ezeiza, els entrenaments previs al Mundial van reunir més premsa que mai: una setantena de periodistes. Tots coincidien a dir que els semblava important ser-hi: “Més enllà de la nostra feina, som militants de la causa”, reconeix Vidal. Tot i que els partits es podran veure per la televisió pública, la ciutat de Buenos Aires no ha instal·lat les pantalles gegants a l’aire lliure com al Mundial masculí del desembre passat. No hi juga a favor que ens trobem en ple hivern ni que dos dels tres partits de la fase de grups es juguen a la matinada. Però la passió pel futbol que hi ha en aquest país pot esclatar en una festa si la selecció femenina assoleix el seu objectiu. I les jugadores ho saben.
La capitana coneix bé les virtuts de l’equip. “Tenim jugadores fortes i de bon peu: haurem d’aprofitar-ho davant de rivals altes i amb joc aeri”, diu Correa, que es mostra tranquil·la davant la pressió: “Passar a vuitens és un repte com a equip, per demostrar que l’Argentina creix”. A escala internacional, els Estats Units marquen el camí: és un dels països més competitius en futbol femení, juntament amb els Països Baixos, Suècia, el Brasil i el Japó, “tot i que algunes de les que juguen a Espanya també en lloen el model”, assenyala Vidal. Per la seva banda, Correa és fan de l’exportera estatunidenca Hope Solo i de les jugadores del Barça: “Són un exemple a seguir: han arribat fins on són després d’anys de moltíssima feina i totes sabem que ningú els ha regalat res”.
