"¿Futbol al Marroc? El més important és que siguin les dones les que decideixin si hi juguen o no"

TorellóL'estiu del 2023 serà recordat al Marroc pel debut de la selecció femenina en un Mundial. "Des que ens vam classificar fa un any, tinc una veu al cervell que va repetint: «tu, que jugaràs un Mundial!». És un somni, el màxim. Fa mesos que desitjo que arribi l'estiu per jugar el Mundial. Estem totes molt orgulloses d'haver fet història pel Marroc. I no només a nivell esportiu, sinó també per tot el que suposa a escala social i cultural al Marroc", diu des d'Austràlia Yasmin Katie Mrabet Slack (Madrid, 1999), jugadora del Llevant Les Planes, peça clau en l'ascens a la màxima categoria del curs passat i en la permanència d'aquest.

Ara fa un any, a la Copa Àfrica, va celebrar el gol més important de la història de la selecció femenina del Marroc: el gol que va donar accés al Mundial. L'ha vist desenes de cops, si no més. I cada cop que el veu, somriu: "És un record que tinc per sempre. El futbol et pren moltes coses, però vius per a moments com aquests. És el gol que tothom somia. Va ser un moment bonic, una explosió de felicitat. L'estadi va explotar, rugia. Estava contenta per mi, per l'equip, però sobretot em sentia feliç per la sensació d'estar fent feliç tanta gent. Veure tanta felicitat en tanta gent, tanta gent que em venia a fer una abraçada, un petó, em va fer sentir encara més feliç. No ho puc descriure amb paraules, crec", emfasitza. Aquella nit no va dormir. 

La Copa Àfrica, tot i la derrota en la final davant Sud-àfrica, va marcar un abans i un després per al futbol femení del Marroc, país amfitrió. Ho tornarà a ser en l'edició del 2024: prova clara del creixement de l'esport en aquest país. "Vaig arribar a la Copa Àfrica sense que ningú em conegués. I ara al Marroc em reconeixen. Hi ha gent que em demana fotos o autògrafs. Per mi va ser un xoc. I per als meus pares, més. Però els encanta. Sempre presumeixen: «És la meva filla». Un dia, abans d'un partit, la meva mare es va acostar a un periodista per dir-li que era la meva mare perquè l'entrevistés", somriu la futbolista. Parla, amb orgull, del suport, "bestial", que senten del seu país, que estarà pendent del partit contra Colòmbia d'aquest dijous (12 h). La classificació per als vuitens de final està complicada.

El futbol sempre ha sigut un esport molt popular al Marroc. L'esport rei, però, sempre havia sigut un joc de nens i d'homes. "Sí, però com al Marroc, a tot arreu", matisa Mrabet. "Ara s'està donant molta més visibilitat al futbol femení i els resultats que estem aconseguint permeten que les nenes tinguin referents i puguin veure que poden jugar a futbol, que poden fer el que elles volen. Ja no només en l'esport, sinó en la vida en general. Que poden obrir portes. I si no les poden obrir, les poden tombar. Aquest és el missatge que volem transmetre a escala social", accentua. Agafa aire i continua: "El més important és que elles tinguin les oportunitats i que la decisió de jugar o no sigui seva. Volem fer un gran paper perquè la gent se senti orgullosa de nosaltres i vulgui venir a veure'ns, ser com nosaltres. Per obrir ments, per obrir portes i oportunitats per a les nenes. I fer que els nens també ens tinguin de referents. El futbol és una cosa molt important al Marroc, perquè uneix la societat, i nosaltres volem ser-ne part".

Mrabet va créixer a Madrid sent l'única nena que jugava a futbol a l'escola i al barri: "Jo desconeixia absolutament el futbol femení. Pensava que hauria de jugar sempre amb nens". Els seus primers ídols, de fet, van ser David Villa i Steven Gerrard. La primera referent femenina, Vero Boquete, va tardar anys a arribar: "De petita, el que veia per la tele eren sempre nois i, esclar, els meus referents eren nois". Quan es va apuntar al seu primer club, amb set anys, la van deixar a l'equip D perquè era una nena, sense cap prova: a l'hivern ja era a l'A. "De petita et sents indestructible", diu.

El Marroc va debutar amb una derrota contra Alemanya, però va batre Corea del Sud i ha arribat a l'última jornada, contra Colòmbia, amb el somni viu de ser a les eliminatòries encara que sigui una debutant. Si ho fa, disputaria els vuitens de final el dia 8 d'agost, el dia del 24è aniversari de Mrabet: "Seria increïble. El millor regal", afirma somiant.

Diu que sent moltes més ganes que nervis. I parla feliç: "Fa dos anys anava a deixar el futbol perquè ho estava passant molt malament per les lesions i avui jugo un Mundial. A la vida has de saber aprofitar els moments bons i no frustrar-te en els dolents, sinó mantenir el cap fred per saber identificar-los i per saber on ets, on vols arribar i com arribar-hi. Has de gaudir al màxim els moments en què ets al cim del món, saber que són efímers, que no duraran per sempre, i continuar treballant".