La dimissió de Rubiales no és cap 'gilipollez'
Luis Rubiales va cometre una agressió i tothom l'ha vist perquè ho va fer davant de les càmeres de televisió. Jenni Hermoso ja ha dit que no li va agradar i això hauria de ser suficient, però el fet que no fos consentit és el que converteix el petó en una agressió, perquè a ell li va ser igual si a ella li agradaria o no. Ell, a més, com a president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), és el seu cap, té el poder i l'exerceix. Que encara avui haguem d'explicar el que és obvi és un senyal de com està d'incrustat i normalitzat el masclisme. Que al mateix Rubiales tot plegat li sembli una estupidesa, una "gilipollez", i que pensi que som ximples del cul i desgraciats que no sabem apreciar el fet positiu és, senzillament, una vergonya. La dimissió és l'única sortida que hauria de quedar-li.
El president de la RFEF ha quedat ben retratat. Amb el petó i amb les seves declaracions posteriors. I per molt que s'obstini a netejar la seva imatge, com ja s'hi ha obstinat, hauria de resultar-li impossible. Però perquè això passi els mitjans de comunicació han de posar-se les piles. Sí, la culpa és de Rubiales, però la responsabilitat és de tots i ja hem començat malament, molt malament, horriblement. Bromes, comparacions amb el petó d'Iker Casillas i Sara Carbonero, riures amb el president i frases com “Les dones que es queixen del petó de Rubiales és perquè no els hi fa a elles” són lamentables i més en el dia en què s'han omplert la boca parlant d'igualtat i de progrés per l'èxit de la selecció femenina de futbol.
Ara s'entén més i millor el conflicte de les 15 que van ser estomacades quan l'aparell de la Federació es va posar en marxa i les va tractar com a mocoses malcriades després de filtrar les seves cartes. Amb aquests senyorots és amb qui han de bregar per poder tenir un nutricionista, més fisioterapeutes o dies lliures per poder estar amb les seves famílies o parelles. Amb aquests que ni tan sols són capaços de dir "campiones del món" en lloc de "campions". Amb aquests que celebren la Supercopa a l'Aràbia Saudita pel bé de les dones i et planten un petó als morros perquè sí, perquè volen, perquè poden i a qui no li agradi és ximple del cul i un més d'una colla d'amargats. Amb aquests i amb els seus palmeros, quina desgràcia, que no ens deixen ni celebrar en pau.