Ara que tothom ens mira, cal molt més que una celebració

El 9 de juny del 2015, la selecció espanyola debutava en un Mundial de futbol femení al Canadà i només han passat vuit anys fins que ha guanyat la primera estrella. Anys en els quals s’ha fet una aposta ferma i decidida pel desenvolupament del futbol femení des dels organismes i institucions implicats, i en els quals el creixement del futbol femení ha superat totes les expectatives. 

Tot i que ha estat un progrés desigual i irregular, perquè l’augment del nombre de llicències en l'àmbit nacional, la professionalització de la Lliga, les dues Champions League guanyades pel Barça, els títols en les diferents categories inferiors per part de la selecció espanyola, l’obertura de grans estadis o els rècords d’assistència han hagut de conviure amb conflictes massa recurrents com el desacord en la negociació del conveni col·lectiu, la vaga de jugadores i d’àrbitres o els conflictes latents entre la RFEF i la lliga professional. 

Ara és moment de celebrar aquest títol, i s’ha reconegut molt durant aquests dies la labor de les pioneres, de les que van començar a jugar a futbol quan no era tan fàcil fer-ho, de totes les que han lluitat en el passat. Però també és el moment de mirar endavant i pensar de quina manera la consecució d’aquesta estrella pot ajudar a acabar de fer un pas definitiu en el desenvolupament del futbol femení a casa nostra. 

Perquè quan guanyes, la gent et mira. I aquest diumenge el món mira Espanya perquè ha guanyat el Mundial i ho ha fet amb un futbol molt diferent del de la resta de seleccions. Un model únic, basat en el joc de posició, controlant el partit des de la possessió, tal com va fer la selecció masculina el 2010 a Sud-àfrica. I això cal posar-ho en valor, perquè no es tracta només de guanyar, sinó de com es guanya. 

Però també ens miren i veuen una Lliga en què alguns camps no són dignes d’una competició professional. Ens miren i veuen una Lliga en què les àrbitres tenen un salari més alt que la majoria de les jugadores. Ens miren i veuen algunes estructures de clubs que no es corresponen amb la professionalitat que hauríem d’exigir. 

Per sort, i gràcies a la gran repercussió que ha tingut aquest Mundial, també moltes nenes han tingut l’oportunitat de veure noies jugant a futbol, guanyant un Mundial, sent protagonistes als mitjans, i pensaran que també volen ser futbolistes per poder guanyar, algun dia, un campionat d'aquest calibre. Perquè els referents es creen, sobretot, quan es guanya.

Per això ara que s’ha guanyat i que tothom ens mira, és el moment idoni per apujar el llistó i ser més exigents en tot el que fa referència al futbol femení. Lluitar per consolidar els passos que s’han fet en aquests anys, però ser decidits en apostar per un creixement de qualitat en tots els nivells i per part de tots els estaments: Federació, govern, lliga professional, clubs... I si pot ser, que anem tots de la mà.