Maria Pérez: l'estudiant de 'telecos' que s'emmiralla en Claudia Pina i Cata Coll

Barcelona"Si ja va ser increïble que em truqués el Barça, imagina't debutar amb el primer equip. Estava una mica nerviosa, però després, quan entres al camp, et passa", va confessar Maria Pérez (Sant Fost de Campsentelles, 2001), migcampista del Sevilla cedida pel Barça, quan es va estrenar. Va substituir Patri Guijarro en un partit contra l'Athletic Club el juny del 2021. "Quan estava escalfant al lateral del camp i van dir el meu nom per fer el canvi...", recorda en una conversa amb l'ARA. "Debutar en el Barça era un somni des de petita", afegeix amb el somriure d'orella a orella que tant la caracteritza.

Aquest dimecres torna a visitar l'estadi que l'ha vist gaudir, però no serà de blaugrana. No és la primera vegada que juga contra les seves excompanyes. Ja ho va fer al novembre a la lliga: "És molt estrany jugar contra el Barça amb una altra samarreta. Quan vaig trepitjar el Johan va ser una sensació rara pel fet d'estar amb un altre equip. Igualment, vaig gaudir molt d'aquella experiència, ja que jugar contra elles et fa treure la teva millor versió i considero que això és molt bo". Ara, el Johan tornarà a rebre el Sevilla (19.30 h, TV3), aquest cop per disputar els quarts de final de la Copa de la Reina.

La Maria va fitxar per les blaugrana amb 19 anys. El món estava paralitzat per l'arribada del coronavirus i tothom estava confinat. El telèfon va sonar a casa dels Pérez Rabaza. Era el representant de la catalana i li estava comunicant l'opció de fitxar pel Barça. "Imagina't quan m'ho va dir. Em vaig tornar boja i ho vaig celebrar amb la família! Estàvem molt contents", diu rememorant un dels millors moments de la seva vida.

Va arribar al club i va evolucionar ràpidament. De jugar amb el filial a tenir fitxa del primer equip, debutar i guanyar una Champions i un Mundial. Va viure una barreja d'emocions en dos anys: "És veritat que em va venir tot molt ràpid. No vaig tenir temps a assimilar tot el que m'estava passant. Tinc la sort de venir d’una família molt humil. Sempre m’han fet tocar de peus a terra. Em van donar consells i em van dir que valorés el dia a dia i que no només em quedés amb els premis que havia aconseguit", explica la futbolista, conscient de la seva joventut i el seu gran palmarès.

Una de les carreres més difícils que hi ha

La santfostenca estudia enginyeria de telecomunicacions a Catalunya. Telecos, com es coneix popularment, és una de les carreres universitàries més difícils que hi ha. "Des del batxillerat, tenia clar que volia fer números. Érem sis amics que estàvem aquell batxillerat i no sabíem on entrar. Vam veure el pla d'estudis de telecos i hi vam entrar tots junts. M’agrada molt, la veritat", afirma. A Barcelona anava a classe de manera presencial els dies que podia. El primer any va coincidir amb l'arribada al Barça i va decidir matricular-se de totes les assignatures, però a mesura que va anar agafant dinàmica del primer equip va optar per fer-ne menys i anar a poc a poc. Ara, estant cedida al Sevilla, com van fer Claudia Pina i Cata Coll per créixer en el seu moment, ha d'estudiar online. "Em queda només un any i ja ho tinc", celebra.

"Crec que haig de tenir estudis, és realment important. No has de deixar d’estudiar perquè en el futbol un dia ets a dalt de tot i l'endemà no saps on pots estar", respon Pérez. Aquesta mentalitat la té inculcada des de ben petita. La família sempre ha volgut que estudiés, ja que consideraven que era molt difícil viure del futbol. De fet, quan es retiri, en els dos primers anys voldrà treballar d'alguna cosa que no estigui relacionada amb l'esport. Tanmateix, no descarta tenir algun dia un càrrec associat a aquest esport, tot i que té una cosa clara. La banqueta no l'atrau. "Crec que no m'agradaria ser entrenadora", confessa.

Conviure a l'altra punta del món

Gairebé 1.000 quilòmetres separen Barcelona de Sevilla. Ha deixat les amigues a l'altra punta de l'Estat, però per ella no és un problema: "En el futbol és molt fàcil tenir amigues. M'ajunto amb Gabarro i Otermín". "Intentem fer qualsevol cosa que no sigui futbol i intentem riure. Et diria que fem la migdiada juntes", bromeja. Quan és a la capital catalana, si té més d'un dia de festa intenta veure gent que no sigui de la seva família: "Els dies que he anat a Barcelona els he passat amb la Cata, amb qui tinc molt bona relació, o altres companyes de l’equip".

Però la distància més llarga que va separar la Maria de la seva terra va ser a l'estiu, quan va recórrer més de 19.000 quilòmetres per anar a Austràlia i Nova Zelanda. La futbolista va viatjar a l'altra punta del planeta per jugar i guanyar la màxima competició pel que fa a les seleccions: el Mundial.

Allà, entre partit i partit, intentava sortir de la rutina i gaudir d'un país que mai havia visitat. "Teníem un grup amb l'Olga [Carmona], la Tere [Abelleira], l'Ona [Batlle], la Salma [Paralluelo], la Cata i jo, que anàvem sempre juntes. Un dia vam llogar un cotxe per anar a les platges de Nova Zelanda. Són experiències que ens emportem nosaltres i que és un dels millors records del Mundial, a part del tema futbolístic", diu la campiona del món. "Tot és molt maco, però m'arribo a trobar alguna taràntula i em falta Nova Zelanda per córrer", afegeix rient.

L'etapa a la Damm, una de les millors

Va enamorar-se del futbol gràcies al seu germà gran: "Ell jugava tot el dia i jo jugava amb ell. M'encantava". Aleshores, va apuntar-se a l'equip del seu poble. Va començar a jugar amb nens fins que es va crear l'equip femení. Allà, durant quatre anys, la va entrenar el Carles García, que també ha atès l'ARA: "Tenia un bo un contra un, molt de gol, i era diferencial. Destacava molt". El Carles va fitxar per la Penya Blanc-Blava La Roca com a tècnic i la Maria el va seguir. "Va néixer amb talent i tenia molta intel·ligència quan jugava", recorda García. Però el que l'ha fet la jugadora que és avui és un altre factor que el seu exentrenador té clar: "La seva família ha sigut clau. Mai l'han atabalat".

Dos anys després la va fitxar la Damm. "La recordo com una molt bona etapa. Sortia d’una lesió de creuats i em van fitxar. Sempre els estaré agraïda i tinc molts bons records", diu la Maria. Hi va tenir d'entrenadora Juliana García, que també la va descobrir en la posició de 6. "Costa trobar-li errors. Té un molt bon nivell i marca la diferència. A més, té uns valors i una educació fantàstica", comenta García a aquest diari. "Tenia l'opció d'anar al Barça un any abans, però va voler quedar-se per agrair-nos la confiança de fitxar-la lesionada sense saber si es recuperaria", admet.

Aquest dimecres Maria Pérez tornarà a jugar contra l'equip dels seus somnis. Amb un palmarès únic amb la seva joventut, la catalana intentarà passar a les semifinals de la Copa tot i la dificultat que implica eliminar el vigent campió d'Europa. Passi el que passi, continuarà fent el que la caracteritza: riure i fer broma. I quan torni a Sevilla seguirà estudiant telecos, però amb el Barça a l'horitzó i els precedents de Pina i Coll, avui consolidades a l'equip blaugrana, ben recents.