Per què futbolistes d'arreu del món es rebel·len contra les seves federacions?

BarcelonaFa poc menys de mig any, quinze futbolistes de la selecció espanyola de futbol van plantar-se contra la Federació. La seva reivindicació –professionalitzar l'estament i les condicions del futbol femení a la selecció– alguns la van veure com una rebequeria. Com si els canvis que demanen per erradicar la discriminació que pateixen no fossin necessaris. Des de llavors, moltes altres jugadores d'arreu del planeta s'han sumat a la causa i han posat contra les cordes els organismes dels seus països, i s'han unit per fer de la professionalització de l'esport femení una realitat i no una promesa. Amb el Mundial d'aquest estiu a Austràlia i Nova Zelanda ben a prop, les mirades no estan posades sobre la gespa sinó a les llotges.

El cas més recent d'enfrontament ha passat al Canadà. Les negociacions entre la Federació i els equips femení i masculí portaven actives més d'un any per igualar condicions i salaris. Lluny d'arribar a un acord, al mes de febrer la institució va anunciar una "retallada significativa" en els pressupostos per als dos equips, amb una diferència notable entre el masculí i el femení. "Estem cansades d'haver de lluitar constantment per un tracte just i equitatiu, i per un programa que ens doni l'oportunitat d'aconseguir el que sabem que aquest equip és capaç d'aconseguir per al Canadà", deia el comunicat on les futbolistes de la selecció anunciaven que iniciaven una vaga. L'equip masculí va donar suport públicament a les seves homòlogues femenines, però no va servir de res.

L'organització, lluny de comprendre les seves futbolistes i admetre la discriminació, va amenaçar-les amb "sancions milionàries", ja que considerava que era "una vaga il·legal" i les va obligar a tornar al terreny de joc. "Per ser clars: ens obliguen a tornar a la feina a curt termini. Això no s'ha acabat. Continuarem lluitant per tot el que mereixem, i guanyarem", deia Christine Sinclair, capitana de la selecció.

Quan semblava que s'imposaria el poder per sobre dels drets de les futbolistes, la situació ha fet un gir inesperat. El president de la Federació, Nick Bontis, ha presentat la seva renúncia després que les 13 federacions provincials del Canadà exigissin la seva dimissió. Queda per veure com afectarà realment aquesta dimissió en les demandes de les futbolistes, però és un primer pas i demostra la força d'un equip que s'ha mantingut unit en tota aquesta lluita.

Pocs dies abans que la situació al Canadà comencés a encaminar-se, a França va esclatar la polèmica. Wendie Renard, capitana i estendard de la selecció francesa, va anunciar el 24 de febrer la seva intenció de no disputar el Mundial. "He defensat 142 vegades la samarreta blava, blanca i vermella amb passió, respecte, compromís i professionalitat. Estimo França per sobre de tot [...], però no puc seguir donant suport al sistema actual, que està molt lluny de les exigències del més alt nivell. És un dia trist, però necessari per preservar la meva salut mental", començava l'escrit. "Amb molt pesar, us comunico la meva decisió de retirar-me de la selecció francesa. Desgraciadament no jugaré aquest Mundial en aquestes condicions. Pot ser que la meva cara amagui el dolor, però el meu cor pateix... i no vull patir més. Gràcies pel vostre suport i per respectar la meva decisió", afegia la capitana de l'Olympique de Lió. Després que Renard fes pública la seva decisió, algunes companyes de vestidor van seguir-la, com les davanteres del PSG Marie Antoinette Katoto i Kadidiatou Diani.

La Federació Francesa, a més, no passa per un bon moment. El seu president, Nöel Le Graët, va dimitir dimarts després de ser acusat d'assetjament sexual. Le Graët, apartat del càrrec al gener per la seva mala gestió i les seves sortides de to, assumirà ara funcions a l'oficina de la FIFA a París.

Durant el mes de febrer, a més de les reclamacions de les seleccions francesa i canadenca, un altre equip ha estat en peu de guerra. Xile, que va patir una derrota dolorosa contra Haití que la va deixar fora del Mundial, acaba de perdre la seva capitana. Christiane Endler, la portera que la FIFA acaba d'incloure en l'onze de gala, ha renunciat a la selecció a causa de les males condicions laborals que hi tenen les futbolistes. "Hem fet el que hem pogut, el que se'ns va demanar, amb els recursos que tenim. Ho donem tot al camp, però no tenim més recursos. Es va dir fa temps i no se'ns va escoltar. Fa temps que demanem un canvi a la direcció, però les autoritats han decidit continuar amb un procés que no dona per més. Em sento en l'obligació de replantejar-me la meva continuïtat, tot dependrà del que passi a la selecció. Avui es posa fi a un procés llarg, dur i difícil", deia Endler després de la derrota. Si les coses no canvien, la selecció xilena perdrà la seva estrella.

La primera revolució, però, es va gestar al vestidor de la selecció espanyola després d'una desastrosa Eurocopa. La dolorosa decepció va agitar durant el vol de tornada cap a Madrid les aigües d'un vestidor que fa temps que veia que les coses no funcionaven. En una trucada a Rubiales de les tres capitanes –Irene Paredes, Alexia Putellas i Patri Guijarro– en nom de la plantilla, les futbolistes van expressar el seu descontentament amb la situació actual de la selecció i van argumentar que "hi ha coses que no estan funcionant i, per tant, s'haurien de fer canvis". Van deixar clar que "en cap cas" demanaven la destitució del tècnic.

La Federació va intentar calmar les aigües reforçant Jorge Vilda davant de l'opinió pública. Una decisió que va crear l'efecte contrari: quinze futbolistes van demanar, via mail, no ser convocades amb la selecció. "La RFEF comunica que ha rebut 15 correus electrònics de 15 jugadores de la selecció absoluta femenina de futbol, casualment tots amb la mateixa redacció, en els quals manifesten que l'actual situació generada els afecta «de manera important» en el seu «estat emocional» i en la seva «salut» i que, «mentre no es reverteixi», renuncien a la selecció", deia el comunicat de l'ens. Les futbolistes, com a resposta, van publicar un text a les xarxes socials, compartit per les tres capitanes, on reiteraven els seus arguments per demanar no ser seleccionables.

Les coses no han canviat i cap de les 15 futbolistes ha decidit tornar a la selecció. Només Jenni Hermoso, una de les capitanes, es va desmarcar del comunicat publicant el seu propi escrit i ha tornat al vestidor sota les ordres de Vilda. Malgrat que les converses estan actives, no hi ha avenços significatius i podria ser que la millor futbolista del món, Alexia Putellas, no participés al Mundial.