Els focs que encara ha d'apagar el futbol femení

BarcelonaAquest dilluns comença la concentració de la selecció espanyola femenina i cap deles quinzeha estat convocada per als amistosos contra l'Argentina i el Japó. El tècnic Jorge Vilda continua enrocat en l'immobilisme i no ha fet cas de les demandes de les futbolistes, que li demanen una millora en els mètodes de treball i una estructura digna d'un equip professionalitzat. Mentre el conjunt estatal continua en una muntanya russa a menys de sis mesos per al Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda, els fronts oberts al futbol femení espanyol sobrepassen el procés de professionalització i també afecten la competició regular. L'estabilitat, tan desitjada per clubs i futbolistes, sembla lluny.

La situació sembla irreversible. Des que quinze internacionals van enviar un mail a la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) demanant no ser convocades fins que les condicions de l'equip i l'estructura no fossin professionals, la tensió ha augmentat. Ja no només entre la federació i les jugadores, sinó també amb aquelles futbolistes que en un principi eren dins el grup que reivindica millors condicions i que al final van decidir separar-se'n.

El clàssic d'aquest diumenge va ser l'escenari de l'enèsima mostra que les coses no van bé. Un cop es va acabar el partit, en què el Barça va tornar a fulminar el Reial Madrid, quan les jugadores es retiraven del camp, Misa Rodríguez, la portera madridista, va anar a buscar Aitana Bonmatí per donar-li la mà, però la jugadora de Sant Pere de Ribes la va esquivar. Les càmeres van captar el moment en què la canària recriminava alguna cosa a la blaugrana. Les jugadores de l'equip blanc formen part del grup que s'havia posicionat d'entrada amb les quinze i que a última hora es van fer enrere.

Veient el rebombori generat a les xarxes socials, Aitana ha volgut aclarir la situació amb una piulada: "La veritat només la sabem les que som al camp. ¿Evitar polèmiques és donar l’esquena? Prou especulacions i desinformació. Quedem-nos amb el resultat d’avui. Força Barça!" Les jugadores del Madrid tampoc han callat pel que consideren que va ser una falta de respecte. Olga Carmona ha piulat: "Ahir no va ser el nostre millor partit. Esportivament, ens queda molt per millorar i molt camí per recórrer en aquest viatge que acabem d'emprendre. Però que difícil i costós deu ser haver de millorar valors com el respecte, l'educació i la humilitat entre persones", referint-se a la polèmica.

Aquest dilluns comença una nova convocatòria i, malgrat que les negociacions estan en marxa, segons ha pogut saber l'ARA, la RFEF no ha avançat significament per resoldre la situació.

Les negociacions van arrencar a finals de setembre i des de llavors el conveni avança a poc a poc. Després de quatre reunions, les converses segueixen el seu curs, però els salaris, el punt clau del nou document, encara no s'han plantejat, diuen a l'ARA fonts de les negociacions. Les noves quantitats encara no s'han tractat perquè els sindicats esperen informes de l'organisme del torneig estatal sobre els ingressos televisius que genera la nova lliga professional i poder, així, adequar-los a la nova realitat de la competició. "Hi ha quatre punts que són línies vermelles: parcialitat, retroactivitat, duració i salaris", afirmen les mateixes fonts. Un cop fetes les propostes sobre aquest punt del nou conveni, ara és la Lliga F qui ha d'estudiar-les i donar-hi una resposta en la reunió del 14 de novembre.

Les condicions a què es va arribar en el primer –i únic– conveni col·lectiu del futbol femení, que es va publicar l'1 d'agost del 2020, són la base sobre la qual cal construir ara. El text regulava les condicions laborals de les futbolistes de la Primera Divisió femenina, en aquell moment la Lliga Iberdrola, encara sense professionalitzar. Amb el text caducat –tenia una vigència de dos anys–, la necessitat de tenir-ne un altre és palmària. Els temps han canviat i el conveni col·lectiu ha d'acompanyar aquesta evolució del futbol femení.

Les dues parts assegudes a la taula –la Lliga i els cinc sindicats– es mostren optimistes i esperen encarrilar el nou text marc més aviat que tard.

L'enèsima polèmica del futbol femení ha enfrontat els dos sindicats més importants: FutPro (majoritari) i AFE. El primer ha demandat el segon per discriminar les futbolistes a l'hora de rebre els ajuts de final de carrera. L'AFE, el sindicat que gestiona els diners que provenen dels drets audiovisuals del futbol masculí, havia imposat una condició per rebre'ls: estar afiliat al seu sindicat. Ara un jutge ha emès un veredicte en resposta a la denúncia de FutPro i ha qualificat de discriminatòria la mesura. L'AFE, que encara pot recórrer la sentència, haurà de pagar 60.002 € a FutPro i les costes del judici.

Des del principi hi ha una mala relació entre la nova lliga professional i la Federació. En el moment en què el CSD va declarar la lliga com a professional es va iniciar la maquinària per crear una nova estructura que la gestionés, i això a la RFEF no li va semblar bé. Perdien el poder de controlar al futbol femení i, des de llavors, hi ha hagut moltes disputes entre els dos organismes. L'última, la que va portar a no jugar la primera jornada de la nova competició estatal: la vaga indefinida de les àrbitres. Quan semblava que aquest foc s'havia extingit, torna a revifar: la lliga ha presentat un recurs al CSD després que la Federació hagi demanat el triple dels diners pactats pels clubs per a l'arbitratge dels partits de la competició regular.

Les col·legiades i assistents de la Primera Divisió femenina es van plantar 48 hores abans de l'inici de la competició amb una "decisió unànime de no dirigir cap trobada del Campionat Nacional de la Primera Divisió" davant "les condicions actuals d'indefinició" de la seva situació "laboral i econòmica". Les negociacions contra rellotge a tres bandes entre la Federació (que gestiona els pagaments dels salaris), la Lliga (que contracta les àrbitres a través de la Federació) i el CSD no van aconseguir arribar a cap acord. Una setmana més tard, i gràcies a la intermediació del govern, les parts van arribar a un acord que regulava unes noves condicions laborals i un augment dels salaris per a les col·legiades.

Ara, segons la Lliga, aquest acord no s'ha respectat. "El secretari general de la RFEF, en una nova demostració de falta de seriositat, ja que incompleix l'acord amb el govern d'Espanya i amb la Lliga F, ha enviat un comunicat als clubs que els insta a abonar un rebut arbitral de 14.647 euros per partit, en comptes dels acordats 4.048 euros, i amenaça amb aplicar sancions disciplinàries en cas que no es facin aquests pagaments", diu el comunicat enviat per l'organisme de la competició. "La RFEF pretén que els clubs abonin la totalitat dels costos derivats dels serveis arbitrals, quan, tal com es va pactar, únicament s'havien de fer càrrec dels honoraris arbitrals (4.048 euros per partit) i corresponia a la Lliga F la resta de partides (dietes, desplaçaments i formació)", afegeix l'escrit.