"A tu et fotré al carrer i la teva dona palmarà": la FCF de Soteras, demandada per vulneració de drets laborals

BarcelonaJoan Soteras sempre ha exercit un control exhaustiu de tots els elements vinculats a la Federació Catalana de Futbol. La seva continuïtat depèn dels clubs i el seu objectiu és fidelitzar-ne tots els que pugui. Mitjançant el seu director general, José Miguel Calle, cuida el seu futur al càrrec i esmerça esforços en apagar o minimitzar qualsevol focus de dissensió. L'ARA dona veu a dos testimonis afectats per aquesta forma de governar, dues dones que han iniciat accions legals per haver perdut la seva feina a la FCF en circumstàncies molt particulars.

Raquel Elola treballava a l'organisme des del 2006. Primer va dur-hi a terme les funcions d’administrativa i a partir de 2012 de secretària. Els dos càrrecs a Tarragona. Durant aquests anys va veure com la majoria de qüestions importants dels treballadors de la FCF depenien sempre de Barcelona i, "per combatre aquest centralisme" –segons explica–, el gener del 2022 va anunciar que es presentava com a delegada sindical de Tarragona i les Terres de l’Ebre a través de Comissions Obreres (CCOO). Elola manifesta a l'ARA que “les delegacions territorials no estem legalment adherides al conveni de Barcelona i jo volia reivindicar els nostres drets per tenir més pes en la presa de decisions”.

Quan Soteras va assabentar-se que Elola es presentava com a delegada sindical, va activar tots els mecanismes per evitar que fos la representant escollida. La Raquel denuncia: “Vaig rebre amenaces de Soteras i José Miguel Calle –director general de l'estament– perquè no em presentés, però em vaig mantenir ferma perquè com a empleada de la FCF estava en el meu dret”. Les actuacions dels dirigents no garantien que el procés electoral fos democràtic i CCOO va haver d’advertir-los que no podien moure el lloc de treball d'Elola a fora de Tarragona.

L’equip de Soteras necessitava algú que es presentés a les eleccions per impedir que Elola en sortís vencedora i va pensar en Joaquim Sanllehí, molt vinculat al futbol sala, que va guanyar les eleccions per 7 vots a 4. Elola té constància que “els treballadors amb dret a vot van rebre trucades de Soteras i Calle i se’ls va amenaçar que serien acomiadats si em triaven. Fins i tot van enviar una dona de Tortosa que estava de baixa per assegurar-ne el vot”.

"Raquel Elola palmarà"

Més tard, l’1 de març del 2022, es va produir una reunió al restaurant Izarra del carrer Sicília de Barcelona amb el president, Soteras, el director general, Calle, el secretari general, Oriol Camacho, i el delegat de Tarragona, Josep Vives, que també és marit de Raquel Elola.

Abans d'asseure's a taula, Calle va recollir els mòbils dels presents mentre durés el sopar. Una pràctica habitual per evitar filtracions, però que en aquesta ocasió no va obtenir el resultat esperat. El diari ARA ha tingut accés als àudios d’aquella trobada, en què es pot comprovar una vulneració dels drets dels treballadors.

L’objectiu de Soteras era convèncer Vives per formar part del seu equip de cara a les eleccions de maig d'aquell any. Alhora, però, el va advertir: “Si m’enganyeu, tu deixaràs de ser directiu perquè et fotré al carrer i la teva dona palmarà. Em sap molt de greu. Em costarà més o em costarà menys, però palmarà”.

Soteras explica com van passar els fets i reconeix que van influir en l’elecció de Sanllehí: “La Raquel va voler formar part del comitè d’empresa i li vaig dir que no ho fes, però la idea se li havia ficat al cap i deia que ho volia ser. Nosaltres vam haver de buscar una opció perquè no ho fos i ja hem demostrat que tenim armes per fer-ho, i ho hem fet”. 

Quan Josep Vives el va interpel·lar sobre la legalitat d’aquest modus operandi, Soteras va argumentar que “és el mateix que faria jo a la meva empresa” i fins i tot va reconèixer que “jo també he fet alguna trucada, perquè tots tenim el mateix interès i no em donava la gana que la teva dona fos del comitè d’empresa”. A més, va explicar que “quan hi ha unes eleccions tots intentem posar al comitè qui ens interessa a nosaltres que hi hagi”.

Calle també va intervenir per defensar la decisió: “Vaig parlar amb tu perquè la Raquel s'apartés perquè m’ho va dir el president”. Aquella trobada va ser dos mesos abans de les eleccions a la FCF. Soteras, president i aleshores també candidat, va concloure: “Jo passo de ser molt bo a ser un fill de puta molt ràpid, i si surto president me’ls carregaré a tots”.

Soteras va complir la seva paraula

El vallesà va ser reelegit després de superar als comicis Àlex Talavera i Juanjo Isern. Si bé les votacions s'acabarien repetint mesos després per manament del Tribunal Català de l'Esport, que hi va observar irregularitats, Soteras va poder iniciar la presa de decisions. 

Josep Vives va deixar de ser delegat de Tarragona i el va substituir José Cosano, que va ratificar tots els treballadors. El 30 de juny, Raquel Elola va rebre un mail que li comunicava que havia de recollir les pertinences del seu despatx perquè a partir de l'endemà deixava de ser secretària de la delegació de Tarragona. El seu substitut va ser Joaquim Sanllehí, el mateix a qui Soteras va designar per guanyar les eleccions sindicals.

D'entrada, malgrat la pèrdua d'atribucions, la Raquel va conservar la feina, però patia la mala maror a l'oficina: “Vaig necessitar ajuda psicològica i vaig iniciar tractament per ansietat. El metge va creure que no podia treballar en aquell ambient perquè perjudicava la meva salut i em va donar la baixa”.

Elola tenia previst reincorporar-se quan millorés i durant la seva absència, va enviar un correu per saber quina seria la seva funció. La resposta va ser que l'hi dirien quan rebés l’alta mèdica i que mentrestant s’abstingués d’utilitzar el correu de la FCF. Finalment, el 30 de setembre del 2022, quan encara estava de baixa, va ser acomiadada. Posteriorment, va denunciar l'improcedent, no va conciliar i el 24 d'abril del 2024 té fixada la data del judici.

Acomiadada mentre estava embarassada

Per la seva banda, Sandra Mora va entrar a treballar a la FCF com a secretària de delegació del Penedès-Garraf l'any 2011. Va aconseguir la plaça mitjançant un procés de selecció i es va incorporar a l’equip de Manel Duran, aleshores líder d’aquella demarcació. Mora explica que “tot i treballar a la FCF, jo sempre m’he mantingut molt al marge del futbol: feia la meva feina entre setmana i no anava mai a veure partits. Aquest fet es valorava molt, perquè la meva posició davant de qualsevol conflicte era absolutament neutral, perquè no tenia cap lligam amb cap club”. 

Fins que tot es va tòrcer el juliol del 2022: “Vaig iniciar les meves vacances i no havia passat ni una setmana quan vaig rebre un burofax en què se'm va notificar que m’havien obert un expedient disciplinari. S'hi especificava que m'havia connectat a YouTube i Spotify del gener al juny i que això no estava permès. Jo vaig proposar que un pèrit informàtic independent certifiqués que se m'estava acusant injustament, perquè fins i tot hi havia connexions fora del meu horari laboral, però la FCF no ho va autoritzar”.

Les al·legacions que va presentar la seva advocada no van tenir cap efecte, perquè la FCF va acomiadar la Sandra al setembre, tot i que estava embarassada i de baixa per ansietat. Aleshores el seu horari era de mitja jornada per atendre al seu fill gran, que llavors tenia 2 anys. El mes que ve se celebrarà el judici en què Mora reclama la nul·litat i la consegüent readmissió.