Marta Unzué, una de les culpables de la professionalització del Barça femení

BarcelonaMarta Unzué (Pamplona, 1988) és història del Barça. Va jugar 360 partits oficials amb la samarreta blaugrana, la cinquena jugadora que més n'ha disputat, i va aixecar quatre lligues i cinc copes en 12 temporades (2006-2018). Va viure el descens de categoria i uns anys més tard la professionalització de la secció. Ara, però, vesteix els colors de l'Athletic Club. "Vaig viure l'evolució del Barça al mateix moment que la meva. Només tenia 18 anys quan vaig aterrar al club i abans d'arribar no m'havia imaginat mai que guanyaria una Lliga o una Copa ni que seria professional", explica a l'ARA abans que les seves companyes viatgin a Sant Joan Despí per disputar la tornada de les semifinals de la Copa de la Reina aquest dijous (21.00 h, TV3). Ella, però, està lesionada del lligament creuat anterior del genoll i no podrà volar a Barcelona.

La primera temporada de la pamplonesa al Barça van baixar a Segona Divisió. Van ser 18 derrotes en 26 partits: "A ningú li agrada baixar. Va ser un any difícil, però vam tenir l'objectiu de pujar i així ho vam fer. En aquella temporada es va començar a gestar el que vam aconseguir els anys següents". El canvi de divisió només arribar al Barça va ser un procés d'aprenentatge: "És cert que va ser el meu primer any a Primera Divisió, però tot el que ens va passar ho vaig agafar per millorar en el terreny de joc".

Des d'aleshores, el club blaugrana va començar a apostar més per una secció que el juny de 2002 va incorporar-se a l'entitat com una més. Van arribar jugadores d'alt nivell en l'àmbit nacional i internacional, com la mexicana Maribel Domínguez, que va donar ressò mediàtic al club perquè venia de ser la tercera golejadora de la lliga professional dels Estats Units. "Les incorporacions que hi va haver ens van donar una embranzida. Les jugadores noves venien de guanyar títols i estar en equips que sempre es posicionaven en la part alta de la classificació", comenta Unzué. "Es van unir les forces d'aquelles futbolistes i la nostra capacitat de fer coses molt grans dins del camp i del club", afegeix.

De la foscor a la glòria

L'èxit del Barça ja és tota una evidència en el futbol femení. L'equip ha omplert el Camp Nou i ha batut el rècord mundial d'assistència en un partit de futbol jugat per dones dues vegades consecutives, ha aixecat dues Champions League i suma tres Pilotes d'Or entre les seves jugadores. Tot en només quatre anys. Però el treball ve de més enllà de la primera Champions League, que es va guanyar el 2021 a Göteborg (Suècia). "Tot el que estan assolint es va forjant des de fa temps. És un treball de molts anys, tant del club com de les jugadores, i ara estan tenint la seva recompensa", diu Unzué.

Abans, però, van haver de lluitar per pujar a la màxima divisió. "L'evolució va ser progressiva. Quan vam pujar, no vam quedar gaire amunt de la taula de la classificació, però cada any anàvem escalant posicions", explica la pamplonesa amb un somriure. Tres anys després va arribar el primer títol: la Copa de la Reina. Va ser un partit contra l'Espanyol a la Ciutat del Futbol de Las Rozas, a Madrid i es va necessitar una pròrroga per aconseguir-lo. Un gol d'Olga Garcia al minut 107 va donar el títol al conjunt de Xavi Llorens. "Va ser una victòria inesperada, no érem les favorites. Però quan ens van veure guanyar els aficionats ja van ser conscients que érem capaces d'aconseguir moltes coses. Aquella era la mentalitat. Aleshores, el club va apostar per nosaltres i va invertir", afegeix Unzué.

En 12 temporades vestint els colors blaugrana, Unzué va coincidir al vestidor amb estrelles de l'actualitat com Alexia Putellas. La de Mollet del Vallès va aterrar al primer equip el 2012, sis anys després de l'arribada de Marta Unzué. Tot i que primer va jugar d'extrem esquerre perquè "tenia regat, bones centrades i xuts i desbordava a la perfecció", més tard la van provar al mig del camp i encara va millorar més el seu rendiment. Amb només 18 anys, l'ara doble guanyadora de la Pilota d'Or ja destacava entre les altres jugadores. "Apuntava maneres. Tenia molta ambició, era molt competitiva i tenia les coses molt clares des del principi", recorda la seva excompanya.

Més tard, l'estiu del 2015, va arribar la professionalització de la secció, que va quedar completament integrada a l'estructura professional del club. "Va arribar pels bons resultats i perquè guanyàvem títols. Al final, l'èxit que teníem dins del camp va portar que les condicions comencessin a millorar", relata Unzué. Abans d'aquesta aposta de la junta directiva presidida per Josep Maria Bartomeu, l'entitat blaugrana havia guanyat quatre Lligues, sis Copes de Catalunya i quatre Copes de la Reina.

La lluita del seu tiet, Juan Carlos Unzué

A finals de febrer, l'exporter del Barça Juan Carlos Unzué va intervenir al Congrés dels Diputats en un acte per demanar l'aprovació de la llei sobre l'ELA, malaltia que ell pateix des del 2020. Només hi va haver cinc diputats a l'hemicicle. "Imagino que la resta de diputats deuen tenir alguna cosa molt important a fer, perquè hem vingut a casa vostra", va expressar indignat.

El també exentrenador del Girona, que des del moment que li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica abandera la lluita per una vida i mort dignes, és el cosí del pare de la Marta Unzué. La jugadora es mostra enfadada per l'escenari que es va trobar el seu tiet: "Cinc persones és una representació mínima. El tema de la llei urgeix i tant de bo el puguin solucionar tan aviat com es pugui. Està intentant ajudar. Té un altaveu que està aprofitant molt bé i esperem que pugui seguir lluitant".