Les bessones Garrote: "Juguem a Primera, però no tenim ni gimnàs"

Sant Joan DespíJuguen a Primera Divisió, són professionals, però per poder fer exercicis de gimnàs han de treure les màquines a la gespa artificial del petit camp municipal de barri on juguen. "Veus el gimnàs del Barça quan vas a jugar a l'estadi Johan Cruyff i no es pot comparar amb el nostre, que directament és el terreny de joc. Estem a l'espera d'una ajuda del Consell Superior d'Esports (CSD) per tenir un gimnàs, però mentre no arriba ho hem de fer així", explica a l'ARA Núria Garrote (Badalona, 1997), jugadora del Llevant Les Planes, un equip de Sant Joan Despí que lluita per mantenir-se a la Lliga F. L'ajuda del CSD, segons fonts del club, és per millorar les instal·lacions, i l'esperen des de l'inici de temporada. Molt probablement no la rebran fins que hagi finalitzat l'actual.

Aquesta és l'altra cara del futbol femení estatal. Clubs com el Llevant Les Planes conviuen en la màxima categoria (des del punt de vista legal, professional des d'aquest curs) amb gegants com el Barça, campió de Lliga i finalista de la Champions League, amb qui comparteix població quan les blaugranes juguen a l'estadi Johan Cruyff. "No se li pot demanar gaire, a un club que ha pujat a Primera Divisió sense cap ajuda. És evident que a totes ens agradaria jugar en unes instal·lacions millors. S'ha d'ajudar els clubs humils a poder competir", insisteix la defensa. Aquest curs, el pressupost del Llevant Les Planes, un conjunt acabat d'ascendir, és de 800.000 euros. El del Barça, de 12 milions.

Una vida juntes

Al barri de Lloreda de Badalona, la Núria va començar a jugar a futbol amb la seva germana bessona, la Pilar (Badalona, 1997). Des d'aleshores, han estat inseparables en el món del futbol. "Als quatre anys ja jugàvem a la porteria de casa. Els meus pares van decidir aleshores apuntar-nos al club de futbol sala del barri. Disfrutem de fer aquest camí juntes. Això ho fa especial respecte a la trajectòria de les altres jugadores", diu la Pilar, asseguda al costat de la Núria en un dels seients multicolors de la grada del modest camp del Llevant Les Planes. En aquell equip de futbol sala eren les úniques noies. Posteriorment, també han coincidit al Sant Gabriel, al Barça (totes dues van arribar al primer equip abans de la professionalització del 2015), a l'Espanyol, al Seagull i al Llevant Les Planes, pel qual van fitxar l'estiu del 2021. Abans, el 2014, van ser subcampiones del món amb la selecció espanyola sub-17.

"Mai hem posat a un club el requisit d'haver-nos de fitxar a les dues. Però a vegades sí que ens l'hem posat entre nosaltres. Sempre hem dit que, mentre puguem, volem gaudir d'aquest esport juntes, i hem tingut la sort que els clubs ens han fet ofertes que ens ho han permès", diu la Núria. Quan falten dues jornades per al final de la Lliga, el Llevant les Planes està quatre punts per sobre de l'infern gràcies al meritori triomf de dissabte per 0-1 davant l'Atlètic de Madrid. "En tota la temporada no hem estat en zona de descens. Que un equip acabat d'ascendir perdés una categoria així seria molt injust per al club i, sobretot, per a les jugadores i el cos tècnic", assegura la Pilar, davantera, que viu aquest tram final amb la frustració de no poder ajudar les seves companyes a causa d'una lesió de genoll.

Les marques ignoren el Llevant Les Planes

"Se'ns fa poc cas institucionalment i mediàticament. Costa molt que apostin per aquest club, pel simple fet que som un equip de barri i no tenim darrere un nom i una infraestructura d'un conjunt masculí que juga en una categoria top", sentencia la Núria. "Les marques i les empreses haurien d'apostar per equips com el nostre perquè ajudarien a donar visibilitat al futbol femení", afegeix. Una font dels despatxos del club de Sant Joan Despí confirma aquestes dificultats: "La setmana passada vam demanar un favor a una marca barcelonina important que està a tot arreu en el món de l'esport i no ens van agafar ni el telèfon".

Decepció pel nou conveni col·lectiu

Mentrestant, a Madrid s'està negociant un nou conveni col·lectiu per a les jugadores de la Lliga F. Ara mateix, el salari mínim anual és de 16.000 euros. "La informació que ens ha arribat sobre el nou conveni és força decebedora pel que ens ofereix la Lliga", lamenta la Pilar. "La Lliga ens exigeix certes coses als clubs i a les jugadores, però, en canvi, no ens ajuda. Ha d'apostar realment pel futbol femení i que això es vegi reflectit en un conveni. Un millor conveni comportarà millores per a les jugadores, que ens podrem permetre entrenadors personals, nutricionistes o anar a entrenar-nos a un gimnàs. Al final, la pujada de sou que demanem és per aquestes coses, per coses que ens serviran per millorar", argumenta.

Alexia Putellas ha aconseguit que desenes de milers de nenes de tot el món vegin que jugar a futbol de forma professional és una fita possible. A menor escala, les bessones Garrote també estan permetent que moltes nenes s'il·lusionin amb la possibilitat de ser com elles. "Quan nosaltres érem petites teníem referents masculins i ara les nenes tenen referents femenins. Veuen els exemples de les jugadores del Barça, però també d'altres com nosaltres que podem viure del futbol. Ens hem guanyat el dret de poder viure del que ens agrada, com els nois. Ara és el nostre moment i ens ho mereixem", assegura la Pilar. El camí de les bessones Garrote encara ha de viure moltes aventures.