Els perquès de la gran escletxa (no salarial) entre el futbol femení i el masculí
La diferència d'edat entre els entrenadors de la Lliga F i els de la Lliga EA Sports és de més de 10 anys
BarcelonaEl creixement del futbol femení, amb el millor aparador a casa nostra amb el Barça, té un denominador comú: a les banquetes hi ha entrenadors joves. Alguns que tot just han fet els trenta anys i d'altres que com a molt s'acosten als quaranta. Són una generació de tècnics que estan liderant la primera edat d'or del futbol femení. El relleu de Jonatan Giráldez (32 anys), Pere Romeu (31), exemplifica la tendència.
Històricament, els entrenadors d'equips femenins havien estat perfils veterans. Com descriu Natàlia Arroyo, exentrenadora de la Reial Societat, eren "gent amb experiència i que no emprenyés gaire els directius". La secció femenina era secundària en les estructures dels clubs, que tampoc oferien bones condicions laborals a qui s'hi dedicava.
La professionalització en els últims anys del futbol femení ha comportat que sigui un entorn laboral molt més atractiu. I que joves amb formació creguin que és un bon primer pas en la seva carrera. Arroyo destaca que "la frescor dels joves i les ganes d'innovar han passat per davant d'una generació veterana que no s'ha sabut reciclar".
Amb l'anàlisi feta, les dades no enganyen. La pròxima temporada, la mitjana d'edat dels entrenadors de la Lliga F serà de 38 anys. Amb casos com el d'Arturo Ruiz, que dirigirà el Granada amb 27 anys. A l'altra banda, la mitjana d'edat a la Lliga EA Sports, la masculina, és de 50 anys. Amb Claudio Giráldez (Celta) i Iñigo Pérez (Rayo Vallecano), de 36 anys, com a tècnics més joves.
Per què els clubs trien els joves?
Com la majoria de les tendències, la dels entrenadors joves s'inicia per un efecte dòmino. Un club aposta per un entrenador jove, li surt bé i els seus competidors ho repliquen. Ha passat a la Lliga F. A partir de l'èxit de Lluís Cortés i Jonatan Giráldez, l'Atlètic de Madrid, l'Espanyol, l'Athletic Club i el Betis han triat entrenadors joves per liderar els seus projectes. Mireia Vera, entrenadora i analista de futbol femení, ho sintetitza així: "Abans ser jove era un hàndicap i ara és una cosa positiva".
El moment de canvi en el futbol femení ha fet despertar les direccions esportives. Arroyo creu que, "davant d'un futbol femení més llaminer, els clubs han entès que calia una nova mirada". L'entrenador jove assegura una formació que no havia existit fins ara a les banquetes. Vera destaca el cas de Giráldez: "Abans d'entrenar el Barça havia fet tots els papers de l'auca: estudiar INEFC, fer de preparador físic o d'analista". Actualment, per poder ser entrenador d'un equip de la Lliga F cal tenir la llicència UEFA PRO, la titulació més alta en l'àmbit europeu. Vera explica que el futbol femení "ha fet un salt tàcticament i l'entrenador ha de controlar molts més factors".
Per altra banda, Arroyo creu que la voracitat dels joves interessa molt als clubs. "L'agressivitat, en el bon sentit de la paraula, de qui comença el seu camí professional i vol menjar-se el món està molt ben valorada". Per créixer, el futbol femení també necessitava persones que creguin en els projectes, i aquí els joves s'han destapat com una peça clau. Arroyo analitza que "estan disposats a multiplicar-se: volen entrenar, fer créixer l'estructura femenina del club, ajudar la direcció esportiva, etc.".
Les exfutbolistes: una porta que s'obre
Un camí habitual per acabar sent entrenador d'elit al futbol masculí és el de l'exfutbolista. Són jugadors amb una gran trajectòria que al retirar-se passen a les banquetes i hi traslladen el seu èxit. Aquest camí, però, no existia en el futbol femení fins als últims anys. Les males condicions econòmiques impossibilitaven a les futbolistes fer el salt. Vera recorda que "en acabar la carrera les jugadores ni es plantejaven poder-se dedicar a alguna cosa relacionada amb el futbol". Les banquetes del futbol femení no estaven ben remunerades i, a més, estaven ocupades majoritàriament per homes. Arroyo era l'única dona de la seva promoció del curs d'entrenadors i celebra que en els últims anys ha vist com la xifra s'ha anat incrementant. Aquest creixement s'ha materialitzat a la Lliga F amb més dones a les banquetes.
Els veterans de l'inici
Tornant a l'inici, els entrenadors veterans que van tirar endavant els primers equips de futbol femení han quedat ara relegats a un segon pla. Vera fa valdre aquesta figura. "Era gent no tan formada com la d'ara però que va trencar moltes barreres sense les ajudes actuals". Arroyo també assenyala l'altra cara de la moneda. "El futbol femení era la part dels clubs que no interessava". A conseqüència d'això, els entrenadors ho eren més per necessitat que per vocació.
Ara, amb els joves triomfant, Arroyo posa els peus a terra i creu que és una tendència concreta en un entorn canviant. "El creixement del futbol femení ha coincidit en el punt just amb entrenadors joves amb frescor i noves idees". I tanca la conversa avisant que, "si revisem aquest article d'aquí cinc anys, la generació actual s'haurà consolidat i les banquetes hauran perdut joventut".