El 96% de les jugadores pensen que en el futbol femení s'oculten problemes de salut mental

BarcelonaEl 96% de les jugadores pensen que les seves companyes oculten problemes de salut mental per evitar represalies esportives. Aquesta és una de les dades que s'han exposat al Segon Estudi sobre la Salut Mental de FUTPRO, el sindicat majoritari de les futbolistes a Espanya. L'estudi compta amb les opinions de gairebé la meitat de les jugadores de la Primera Divisió femenina i mostra dades rellevants sobre les pors i les inquietuds de les futbolistes, i sobre com creuen elles que han de treballar les institucions al respecte. "Venim d'un any de molts èxits, records, triomfs... I a vegades ens oblidem com ho viuen les nostres futbolistes, amb la pressió que tot això suposa", explica Amanda Gutiérrez, presidenta de FUTPRO.

La setmana passada es van reunir per primer cop el president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Pedro Rocha; la presidenta de la Lliga F, Beatriz Álvarez, i el president de la Lliga, Javier Tebas, i es van autopresentar com "les institucions més importants del futbol". Davant d'això, Gutiérrez es pregunta indignada: "On són les futbolistes? On són els sindicats?" I afegeix: "Com pretenem que les institucions cuidin els esportistes i la indústria dels esports si ho estan fent tot a costa seva i no saben el que pensen perquè no truquen a les associacions que els representen?"

Quin és el camí a seguir?

FUTPRO ha proposat a la Lliga diversos programes d'ajuda emocional i psicològica. "Hi ha moltes futbolistes que no confien en el psicòleg del club, tenen por, se'l veu com un empleat del club i pensen que poden sortir perjudicades", expliquen. De fet, més del 90% de les jugadores no explicarien els seus problemes de salut mental al club a causa que això pugui afectar el seu lloc de treball. Per aquest motiu, des de FUTPRO es vol treballar per tenir un protocol per a la salut mental i que existeixi la possibilitat que la jugadora pugui accedir a un psicòleg sense que cap institució hagi d'intervenir. També treballa per oferir programes per a la transició a la vida després del futbol, finançant projectes o ajudant en els estudis, entre altres accions.

L'estudi compta amb el suport d'Inma Puig, psicòloga clínica que en el passat va ser la psicòloga del Barça durant més de 15 anys: "En un entorn frenètic en el qual els problemes de salut mental són encara percebuts sovint com una debilitat, la millor prevenció en salut mental és tenir cura de les persones". "En l'àmbit esportiu, si es persegueixen resultats cal cuidar les persones, perquè els resultats arriben exclusivament a través de les persones. El passat ha estat de les persones fortes físicament, i el futur és de les sensibles", diu Puig.

Què en pensen les futbolistes?

L'aspecte a millorar que més preocupa a les jugadores és el salari mínim (el 52% de les enquestades). En canvi, només el 8% posen la salut mental per davant de la resta d'aspectes. "Això demostra que el més important és formar. Si elles no entenen com és d'important la salut mental, anem per mal camí", diu Gutiérrez. El 80% de les futbolistes admeten haver patit depressió, estrès o ansietat. "No s'entén que només el 8% et diguin que el principal problema és la salut mental quan la gran majoria de les jugadores ho han patit. Hi ha molta desinformació, en són molt poc conscients", afegeix la presidenta de FUTPRO.

D'altra banda, el 60% de les futbolistes afirmen que no han sentit el suport del seu club en una situació d'aquest tipus, gairebé la meitat (48%) no se sentirien còmodes explicant els seus problemes al club i el 91% no ho explicarien a algun responsable de l'organisme de la Lliga F. "Com he de confiar en una lliga que no va fer absolutament res quan va haver-hi cinc jugadores que van sortir a denunciar que l'entrenador les assetjava?" Álvarez es refereix al cas de l'entrenador de l'Alhama, Randri García, a qui la RFEF va retirar dos anys la llicència per "comportaments despectius i humiliants" cap a les jugadores del seu equip.