El genoll d'Alexia Putellas i altres dubtes i reptes per al 2023

BarcelonaEl Barça de Jonatan Giráldez inicia el 2023 amb bon peu: una nova victòria a la Lliga, aquest cop contra el Sevilla (4-0)i al Johan Cruyff, planta un somriure en tots els culers i membres de l'equip. Aquest any que tot just comença es presenta il·lusionant alhora que decisiu. Les ganes de venjança a la Champions, el retorn d'Alexia Putellas i el dubte que plana sobre el Mundial són alguns dels reptes i dies marcats en el calendari.

Aquest any és a caixa o faixa. El Barça vol –i necessita– tornar a conquerir l'anhelat trofeu continental. Torí va ser un destí massa cruel per a les culers i el 2023 ha de ser l'any. Així s'ha conjurat l'equip per tornar a fer-se seva la competició europea. Les sensacions són bones, però no com les d'aquell 2021 en què es van batre tots els rècords i es va fer història a Göteborg. Enguany les culers no estan invictes a la Champions –van patir la primera derrota de la temporada contra el Bayern de Munic a l'Allianz Arena–, però no sempre els camins cap al triomf són de somni. Aquest Barça és més madur i té experiència en la gestió de moments difícils. Ara, a l'espera de la seva sort en el sorteig dels quarts de finals que es disputarà el 10 de febrer, les blaugranes tenen marcat el 3 de juny en el calendari: volen ser a la final a l'estadi del PSV Eindhoven.

Per aquelles dates, gran part dels interrogants encara oberts a la plantilla haurien d'estar resolts. Cata Coll, Claudia Pina, Caroline Graham Hansen, Irene Paredes, Fridolina Rolfö, Ingrid Engen i Bruna Vilamala. Les 7 futbolistes del primer equip acaben contracte al final d'aquesta temporada i l'entitat blaugrana ja comença a posar fil a l'agulla. Abans que acabi aquest gener estan previstes les renovacions de Pina i Bruna, pals de paller del Barça del futur.

Un altre dels noms clau dins de la plantilla és Caroline Graham Hansen. La noruega, ara de baixa per lesió al tendó del bíceps femoral de la cuixa dreta, és un dels talents incontestables de l'equip blaugrana malgrat que els organismes europeus semblen oblidar-se sempre d'ella. A la secretaria tècnica se li gira feina enguany, ja que, un cop s'hagi resolt la situació contractual d'aquestes set futbolistes, l'any 2024 n'acaben contracte 14, entre les quals Alexia Putellas, Mapi León i Mariona Caldentey, a més de Jonatan Giráldez i Markel Zubizarreta.

El 2023 ha de ser l'any de retorn d'Alexia Putellas als terrenys de joc. Si acomiadaven el 2022 amb la millor imatge possible amb la capitana començant a trepitjar la gespa dels camps d'entrenament de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, l'any que tot just comença ens hauria de regalar la imatge d'ella tornant a vestir de curt. El procés de recuperació va sobre rodes. La capitana culer, que es va lesionar hores abans de l'inici de l'Eurocopa quan es va trencar el lligament creuat del genoll esquerre, avança amb pas ferm en el llarg procés de recuperació que comporta la lesió per antonomàsia del futbol femení. Ja amb les botes posades, i combinant les sessions de gimnàs amb la cursa contínua sobre el camp, Alexia té entre cella i cella tornar més forta que mai, tal com va confessar en el documental estrenat fa pocs mesos a Amazon Prime Alexia: Labor Omnia Vincit.

Un cop la temporada s'hagi acabat, gairebé tota la plantilla culer marxarà amb les seves respectives seleccions. Bé, o gairebé totes, ja que encara està per veure com es resoldrà el conflicte entre la Federació Espanyola i les quinze. Sembla que les postures s'acosten, com va reconèixer Irene Paredes abans del partit al Camp Nou, però l'acord encara està lluny d'arribar. Després d'una Eurocopa en què Espanya va fer un paper massa pobre per al que s'esperava, les jugadores van dir prou. El Mundial comença el 20 de juny, es disputa a Austràlia i Nova Zelanda i Espanya, en espera de veure quines jugadores hi van, s’enfronta a Costa Rica, Zàmbia i el Japó en la fase de grups.

El futbol femení a Espanya encara té un camí ben llarg fins a poder penjar-se el cartell de professional. De mica en mica es van fer passos per posar en pràctica l'estatus atorgat pel Consell Superior d'Esports. Un dels pilars d’aquesta professionalització és el conveni col·lectiu. Les negociacions van arrencar a finals de setembre i des de llavors el conveni avança a poc a poc. Les converses segueixen el seu curs i les dues parts assegudes a la taula –la Lliga i els cinc sindicats– es mostren optimistes i esperen encarrilar el nou text marc més aviat que tard. Tant de bo sigui abans de la temporada vinent, però sembla que anirà per llarg.