En futbol, Euskadi va més ràpid que Catalunya
BarcelonaFa només quatre anys l’habitual partit nadalenc de Catalunya suposava una de les grans demostracions independentistes de cada any. Des del 2012, però, el futbol ha agafat una altra dimensió, incapaç d’avançar al mateix ritme que el país. Les estelades que ahir inundaven el Camp Nou ja formen part de la realitat quotidiana d’arreu del territori i els partits de la selecció catalana ja no tenen l’exclusivitat de les reivindicacions nacionals que ahir se sentien a les graderies.
Malgrat la nova significació del partit anual de Catalunya, 51.224 persones van desafiar la llarga sobretaula del dia de Sant Esteve i van anar al Camp Nou per animar la selecció quadribarrada en un duel centenari contra Euskadi. Fa més de 100 anys que es va jugar el primer partit entre catalans i bascos. La d’ahir va ser una jornada festiva, d’anhels i reivindicacions, de somnis i colors, i també de futbol, amb triomf d’Euskadi per 0 a 1 gràcies a la categoria d’Aritz Aduriz. “Estem canviant com a país”, reconeixia el president de la Federació Catalana, Andreu Subies, preguntat sobre l’assistència al Camp Nou, abans d’admetre que s’estan buscant noves “fórmules” per a aquest tipus de cites. El país canvia i el futbol s’hi ha d’adaptar.
Aleix Vidal, protagonista
El combinat dirigit per Gerard López i Sergio González va ser fidel al patró dels últims anys, amb una aposta clara pel control de la pilota, construït a través dels sis jugadors del Barça titulars. La defensa catalana portava el segell exclusiu blaugrana, amb la novetat d’Aleix Vidal al carril dret. Després de sis mesos sense poder competir oficialment, el nou lateral barcelonista va tenir un bon test de cara al seu immediat debut amb el Barça -aquest mes de gener-, un cop se superi la sanció al club que va imposar la FIFA pel cas Masia. Vidal va tenir una hora per retrobar sensacions.
La selecció basca va ser la primera a fer funcionar l’engranatge, i el porter de l’Espanyol Pau López va haver d’evitar en dues ocasions que el conjunt visitant es posés al davant en el marcador. Primer, amb una gran mà a baix que va servir per evitar el gol d’Iker Muniain. Després, amb una nova demostració de reflexos a xut d’Aritz Aduriz, que havia trencat la cintura de Marc Bartra amb un precís moviment de primeres, d’esquena a porteria. La rèplica va arribar també per duplicat. Va atacar per banda dreta Aleix Vidal, en una demostració de força i velocitat, i la jugada va acabar als peus de Joan Verdú, que, amb la classe que sempre ha tingut, va picar la pilota per sobre de Gorka Iraizoz, tot i que el porter va reaccionar àgilment i va poder evitar que la gent cantés el primer gol. La jugada va tenir continuació, de banda a banda, i la centrada des de l’esquerra la va rematar tot sol Víctor Rodríguez, però el seu cop de cap no va agafar direcció i va acabar mansament als guants d’Iraizoz
Quan la grada s’havia animat amb els habituals càntics d’aquestes cites, va aparèixer Aduriz per tornar més gèlida la nit barcelonina. Era el minut 40 i el jugador de l’Athletic va deixar el seu segell inconfusible, demostrant la seva categoria quan es regira a l’interior de l’àrea. Centrada al cor de l’àrea, i el golejador de l’Athletic rep amb el pit per superar amb extrema comoditat Pau. Aduriz, que se les va tenir durant tota la primera meitat amb Bartra, va demostrar el seu instint depredador i va afusellar Pau, que va rebre el premi del millor jugador del matx.
Canvi absolut, sense centrals
A la represa, els tècnics catalans van refer l’onze, i van introduir set canvis per intentar donar un nou ritme al partit. Euskadi va fer el mateix, i va presentar una alineació completament diferent, amb onze variacions. Els canvis van ajudar Catalunya, i en la primera aproximació Verdú -un dels pocs supervivents- va topar amb el travesser. Pocs minuts més tard, Gerard Moreno s’eleva imponent en un córner però no pot superar Asier Riesgo, el porter del segon temps dels bascos. Després d’uns primers minuts impetuosos, Catalunya va fer els últims quatre canvis, demostrant que la figura del central és una peça preuada i cara de trobar. L’equip quadribarrat va acabar els últims 30 minuts amb dos laterals esquerres a l’eix de la defensa, Dídac Vilà i Alberto de la Bella. Catalunya es va llançar contra la porteria visitant i la defensa importava poc. Les absències per lesió d’Andreu Fontàs i Sergi Gómez, i altres baixes de jugadors que no van poder ser convocats, van perjudicar els plans de la dupla d’entrenadors catalans.
Animats pel desequilibri de Keita Baldé, un català d’origen senegalès que juga al Lazio, Catalunya va buscar amb insistència l’empat. Gerard Moreno el va trobar amb un cop de cap en una falta lateral servida per Jordán, però l’assistent va aixecar la bandera i el gol no va pujar al marcador. Catalunya ho va intentar, però va ser incapaç de superar la defensa basca. El marcador ja no es va moure i Euskadi va guanyar la partida futbolística, en un partit sense la tensió habitual que acostuma a viure’s al Camp Nou. Jordi Alba es cordava les botes mentre sonava l’himne basc. Les notes sonaven mentre el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, encara no havia arribat a la seva posició a la llotja. Mas, pendent de l’assemblea d’avui de la CUP que decidirà si l’investeix president, va evitar fer vaticinis polítics, conscient que aquest podria ser l’últim partit que viu de Catalunya com a president. Al Camp Nou van passar moltes coses, moltes menys, però, que al país.
