L'esport australià, escandalitzat per un cas de racisme contra els aborígens

BarcelonaEls pares d'Adam Goodes es van emocionar quan van poder votar per primer cop, el 1967. Fins llavors, els aborígens no tenien els mateixos drets que els altres ciutadans australians. Per a tota una generació d'aborígens, poder veure els seus primers representats al Parlament va ser tota una fita. De mica en mica, Austràlia començava a construir un discurs crític amb el seu passat indigne, ple de violacions, assassinats i detencions d'aborígens.

Goodes va créixer en llibertat. Escollit l'any 2014 com a Australià de l'Any, és un dels esportistes més destacats dins d'una nació on competir en el terreny esportiu és una tradició. Austràlia, terra d'esportistes, ha reconegut els mèrits de Goodes, considerat un dels millors jugadors de futbol australià, l'esport local, amb unes normes pròpies que situen aquest esport a mig camí entre el rugbi, el futbol gaèlic i el futbol.

La mare de Goodes és aborigen. El pare té sang irlandesa i escocesa. El jugador, però, sempre s'ha considerat aborigen i, aprofitant la seva fama, ha liderat diferents campanyes per defensar els drets, la tradició i la història de la seva gent. Estrella dels Sydney Swans, Goodes és poc conegut lluny d'Austràlia perquè competeix en un esport limitat a la seva terra. Però a casa és una estrella, ja que ha estat escollit dos cops millor jugador de l'any.

Goodes, però, s'ha trobat al mig d'una polèmica aquestes darreres setmanes. Una polèmica tan forta, que ara mateix Goodes medita plegar i retirar-se. Just quan Austràlia viu un debat terrible sobre l'arribada de refugiats, amb un alarmant augment d'atacs racistes, el jugador ha estat víctima de diferents casos de racisme als estadis. Tot va començar el maig del 2013, quan una nena de 13 anys va cridar que Goodes era una “mona”. Goodes va reaccionar amb caràcter i, en veure la nena, malgrat la seva edat, va assenyalar als responsables de seguretat qui havia cridat aquell insult i la nena va ser expulsada de l'estadi. El debat va ser terrible i Goodes va ser criticat per molts periodistes i directius de clubs. Altres el van defensar.

Durant els darrers mesos, Goodes i altres jugadors aborígens han sentit insults. Exactament, han estat atacats verbalment amb una expressió de menyspreu d'origen britànic, definida amb el verb 'booing'. És a dir, cridar 'booo' quan algú no t'agrada. Per fer-ho només quan la pilota és en mans d'aborígens, alguns aficionats han donat un toc de racisme a aquesta forma d'expressar-se. Goodes, però, ha seguit reaccionant amb caràcter. Un cop va abandonar la gespa. Un altre cop va tornar a identificar un aficionat per fer-lo fora de l'estadi. Fa poques setmanes, jugant contra el Carton, el van tornar a atacar. Llavors, el seu company d'equip Lewis Jetta, també aborigen, va decidir celebrar una anotació fent un ball tribal aborigen en què s'imita un guerrer armat amb una llança. Com que ho va fer mirant la secció de la grada que havia atacat el seu company, va provocar un escàndol. Goodes va afirmar al final del partit que “no he tingut el coratge de viure amb aquesta passió el fet de ser un guerrer i representar la meva gent, els meus orígens”. Durant els següents dies, aquesta celebració va ser protagonista de tots els informatius australians. Molts els van acusar de ser uns provocadors. Altres van defensar que aquest ball és un motiu d'orgull identitari, com ho són els balls dels equips de rugbi de Nova Zelanda, Tonga o Samoa.

Actualment, un 3% dels australians són aborígens. A la Lliga de futbol australià, gairebé el 10% dels jugadors ho són. I Goodes, el més mediàtic, viu al centre de la polèmica, ja que va decidir celebrar una anotació també amb una dansa tribal, per defensar Lewis Jetta i la seva gent. Els Swans, probablement un dels equips més famosos de qualsevol esport a Austràlia, han donat suport als seus jugadors. L'associació de jugadors ha demanat que no s'ataqui verbalment els esportistes i es deixi de cridar 'boo' quan tenen la pilota. Però a la pàgina de la Wikipedia del jugador, algú hi va posar la imatge d'un mico. I les xarxes socials s'han convertit en l'escenari d'una batalla en què s'han arribat a veure amenaces de mort als aborígens. Goodes s'ha plantejat plegar, però segueix entrenant, i diu que cal pensar en el futur.

Aquests dies s'ha recordat un cas similar. Fa 22 anys, el jugador Nicky Winmar, quan va sentir insults, es va aixecar la samarreta, va assenyalar el color de la pell i va deixar clar que se sentia orgullós de ser qui era. Al cap de 22 anys, Goodes segueix rebent crítiques per haver assenyalat, ara fa uns anys, una nena de 13 anys. Goodes, però, defensa el seu gest i s'ha passat els darrers anys participant en campanyes contra el racisme. I recordant als seus compatriotes com la seva gent va patir durant segles, pel fet de ser tractats com a ciutadans de segona.