El futbol espanyol pateix per trobar recanvi al patrocini de les cases d'apostes

BarcelonaEl veto del govern espanyol a la publicitat de les cases d’apostes ha deixat òrfenes les samarretes de bona part dels clubs de la Lliga, que s’han hagut d’acomiadar forçosament de la indústria que tenia més representació en les equipacions del futbol estatal. Fins a la temporada passada, 32 dels 42 clubs de Primera i Segona Divisió (un 76%) es repartien prop de 90 milions d’euros provinents de les cases d’apostes, segons els càlculs de la Lliga. 

La prohibició d’aquest tipus d’acords entrarà en vigor oficialment aquest 30 d’agost, deu mesos després de l’aprovació del reial decret de comunicacions comercials de les activitats del joc. Durant aquest període, molts clubs han hagut de rescindir contractes que en alguns casos acabaven de firmar o renovar, i que s’allargaven fins a dos o tres anys més. D'aquesta manera es tanca l’aixeta a una de les principals partides d’ingressos comercials del futbol en un moment molt complex per a les empreses de la majoria dels sectors a causa de la pandèmia. 

Set dels deu clubs que el curs passat portaven una casa d’apostes a la part frontal de la samarreta encara no han trobat alternativa. Entitats com el Sevilla (rebia 5 milions de Marathon Bet), el Granada (2 de Winamax), el Cadis (2 de Dafabet), el Mallorca (1,2 de Betfred), el Llevant, el Leganés o l’Alabès (entre 1 i 1,5 de Betway) fa setmanes que exploren opcions al mercat i no se'n surten. De fet, és altament probable que comencin la Lliga amb un espai en blanc a les seves samarretes. “La pandèmia i el gran volum d’equips que surten alhora al mercat afegeixen dificultat a la recerca de patrocinadors. No és un any fàcil per a ningú”, admet a l’ARA el director de màrqueting de l’Espanyol, Toni Alegre.

Només una petita minoria d’afortunats han aconseguit firmar acords –a la baixa, això sí– amb altres marques per tapar el forat que el govern espanyol obliga a tapar per llei. El València rebrà 2,5 milions de Chiliz, plataforma de tokens amb seu a Malta. És la meitat dels 5 milions que li pagava Bwin. Una xifra similar rebia el Betis de Betway, a qui ha substituït per Forever Green, plataforma de sostenibilitat. No ha transcendit la quantitat econòmica que ingressarà el conjunt andalús.

Barça, Espanyol i Girona es posen al dia

Betway també va ser el principal patrocinador de l’Espanyol la temporada passada. “L’acord ens ha anat molt bé a les dues parts. Érem conscients que ens havíem d’adaptar als canvis legislatius, però no hi ha hagut cap problema. Més endavant ja veurem si podem fer alguna cosa més amb ells”, reconeix Alegre.

L’Espanyol ha aprofitat la flexibilitat que li ofereix la bona relació amb l’estat mexicà de Quintana Roo per tornar a ubicar Riviera Maya com a partner principal. “El perfil del club hi influeix, sobretot si sols tenir relacions a llarg termini que permetin construir una alta fidelitat amb l’altra empresa”, afegeix el director de màrqueting espanyolista. L’acord entre les dues entitats va començar el 2011 i s’allargarà, com a mínim, fins al 2023. En set d’aquestes temporades, la destinació turística haurà estat present a la part frontal –primer com a Cancun, després com a Riviera Maya–, mentre que en cinc més ha quedat relegada a una màniga i s'ha deixat l'espai més preuat a Power8, Rastar Group, LD Sports o Betway. En l’última renovació de l’acord, el 2017, el contracte preveia un pagament de dos milions anuals més variables els cursos que fossin el patrocinador principal del club a Primera. A finals del 2022 es tractarà una nova possible renovació d’aquest acord.

El Girona, per la seva banda, ha tancat aquesta setmana el patrocini de l’empresa gironina especialitzada en nutrició animal Gosbi, que l’acompanyarà fins al 2024. Encara que no s'acosta a les xifres que va proporcionar-li Marathon Bet entre el 2018 i el 2020 (entre 1,5 i 2 milions el curs a Primera), des de Montilivi reconeixen que es tracta d’un acord de proximitat “molt important econòmicament” per a un club de Segona. 

Mentrestant, el Barça ha pogut esquivar en part aquest problema, ja que el seu únic patrocinador d’apostes, la firma russa 1xBet (amb qui té contracte fins al 2024), no sortia a la samarreta ni als suports de l’entitat. Tot i això, ha hagut de renegociar les condicions per dirigir cap a l’estranger un acord que li suposava entre 8 i 10 milions d’euros anuals. "Bàsicament s'ha geolocalitzat tota l'activació (digital i televisiva) perquè 1xBet tingui molta presència internacional (i en els seus mercats estratègics) i poca o nul·la a Espanya tal com marca la nova llei", expliquen a l’ARA fonts del club blaugrana.

De la prohibició a Espanya se n’han beneficiat alguns clubs de la Premier League, que han trobat menys competència a l’hora d’anar a buscar patrocinis d’aquest tipus. Nou clubs de la lliga anglesa (Brentford, Burnley, Crystal Palace, Leeds United, Newcastle, Southampton, Watford, West Ham i Wolverhampton) lluiran la temporada vinent nou marques d’apostes diferents a la part frontal de la seva samarreta.

Les televisions, afectades

Com va advertir a l’ARA fa un any el director de la patronal espanyola del joc online JDigital, Andrea Volta, el veto a publicitar les cases d’apostes no només afectarà els clubs, sinó també “molts mitjans de comunicació” que les han fet servir de “salvavides” en forma d'ingressos.

Segons dades de la direcció general de l’Ordenació del Joc, les cases d’apostes van destinar el 2020 fins a 201,7 milions a publicitat, el seu rècord històric. Amb l’anunci de la prohibició del govern, la indústria del joc online va incrementar notablement la seva inversió. L’any passat, de fet, va doblar la xifra del 2017 en aquest mateix concepte (103 milions). Una inèrcia que s’està mantenint enguany, ja que només en el primer trimestre del 2021 ja n’han invertit 71,4. Bona part d’aquests fons han anat destinats a grans mitjans i a les cadenes que gestionen els drets televisius del futbol, que a partir del 30 d’agost perdran una de les seves principals fonts d’ingressos. El decret, per tant, podria tenir importants efectes en la negociació futura dels drets televisius, la principal via d’ingressos de la majoria dels clubs.